POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA G

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la G, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Gaià Bages 172
La Galera Montsià 846
Gallifa Vallès Occidental 204 El menys poblat del Vallès Occidental
Gandesa Terra Alta 3.219 El més poblat de la Terra Alta
Garcia Ribera d'Ebre 580
Els Garidells Alt Camp 191
La Garriga Vallès Oriental 15.236
Garrigàs Alt Empordà 386
Garrigoles Baix Empordà 164 El menys poblat del Baix Empordà
Garriguella Alt Empordà 863
Gavà Baix Llobregat 46.250
Gavet de la Conca Pallars Jussà 302
Gelida Alt Penedès 7.085
Ger Cerdanya 467
Gimenells i el Pla de la Font Segrià 1.179
Ginestar Ribera d'Ebre 986
Girona Gironès 96.722 El més poblat del Gironès
Gironella Berguedà 5.083
Gisclareny Berguedà 31
Godall Montsià 822
Golmés Pla d'Urgell 1.691
Gombrèn Ripollès 209
Gósol Berguedà 230
La Granada Alt Penedès 1.995
La Granadella Garrigues 759
Granera Vallès Oriental 80 El menys poblat del Vallès Oriental
La Granja d'Escarp Segrià 968
Granollers Vallès Oriental 60.658 El més poblat del Vallès Oriental
Granyanella Segarra 149
Granyena de les Garrigues Garrigues 172
Granyena de Segarra Segarra 137
Gratallops Priorat 264
Gualba Vallès Oriental 1.312
Gualta Baix Empordà 358
Guardiola de Berguedà Berguedà 1.027
Els Guiamets Priorat 322
Guils de Cerdanya Cerdanya 565
Guimerà Urgell 320
La Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 347
Guissona Segarra 6.552
Guixers Solsonès 134
Gurb Osona 2.538

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA F.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la F, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Falset Priorat 2.952 El més poblat del Priorat
El Far d'Empordà Alt Empordà 555
Farrera Pallars Sobirà 140
La Fatarella Terra Alta 1.111
La Febró Baix Camp 51 El menys poblat del Baix Camp
Figaró-Montmany Vallès Oriental 1.112
Fígols Berguedà 52
Fígols i Alinyà Alt Urgell 282
La Figuera Priorat 133
Figueres Alt Empordà 44.765 El més poblat de l'Alt Empordà
Figuerola del Camp Alt Camp 349
Flaçà Gironès 1.059
Flix Ribera d'Ebre 3.969
La Floresta Garrigues 168
Fogars de la Selva Selva 1.498
Fogars de Montclús Vallès Oriental 453
Foixà Baix Empordà 318
Folgueroles Osona 2.229
Fondarella Pla d'Urgell 834
Fonollosa Bages 1.417
Fontanals de Cerdanya Cerdanya 465
Fontanilles Baix Empordà 167
Fontcoberta Pla de l'Estany 1.349
Font-rubí Alt Penedès 1.466
Foradada Noguera 183
Forallac Baix Empordà 1.785
Forès Conca de Barberà 59
Fornells de la Selva Gironès 2.380
Fortià Alt Empordà 658
Les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 18.693
Freginals Montsià 464 El menys poblat del Montsià
La Fuliola Urgell 1.286
Fulleda Garrigues 105 El menys poblat de les Garrigues

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES ESCOLES DE LA VILELLA BAIXA. EL PRIORAT. CATALUNYA

El cens de la Vilella Baixa l’any 1910 era de 649 habitants, que seran 626 l’any 1920, i 458 l’any 1930, coincidint amb la caiguda del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ); lluny, molt lluny del 1059 que marcaven el sostre demogràfic l’any 1857.

L’Ignasi Carsí Costas, em feia arribar unes fotografies datades als anys 1918 i 1923, en les que posaven noies de diferents edats.

No tenim – encara – imatges de l’edifici de les escoles, les fotografies però, ens confirmen alhora que la seva existència, que la preocupació en matèria d’educació, ha estat a Catalunya una constant des de fa molts decennis.

Avui, justament, sembla que aquesta ‘empenta’ s’està aturant; està clar que una part de la culpa , té una clara relació amb l’acció política que des del PP s’està fent contra el català i els catalans, l’altra vindria potser per la ‘concentració’ escolar, feta a l’empara de la ‘igualtat d’oportunitats’, sense voler veure que la justícia consisteix precisament en tractar desigualment als que son desiguals. Malgrat això és ‘matèria opinable’ , i que tothom té el seu criteri personal, el fet és que sempre son els infants de les poblacions petites els que han de fer ‘l’esforç’ d’integrar-se oi ?.

Ens agradarà rebre a l'email coneixercatalunya@gmail.com imatges de les escoles de la Vilella Baixa, de la resta de poblacions del Priorat, i de totes les de Catalunya; Catalunya s’ha d’espolsar la ‘inèrcia perniciosa’ que els nostres botxins deixaven ‘instal•lada’ des del primer d’abril de 1939.

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SURP. RIALP. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, publica unes imatges de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, al terme de Rialp, a la comarca del Pallars sobirà, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. En el sector central, una finestra d'arc de mig punt esqueixada il•lumina l'interior. A migdia l'hi ha estat adossat un cos. També al lateral nord s'hi ha edificat en època posterior una petita capella. Als peus de la nau s'obre la porta de factura molt senzilla, formada per un arc rebaixat, sota un petit atri. Al nord d'aquest, s'aixeca la magnífica torre-campanar de secció quadrangular i constituït per dos pisos, decorat a l'exterior per arcuacions i una finestra dins d'una franja en cada una de les quatre cares de la torre. Les finestres del primer pis són geminades mentre que les del pis superior són senzilles. Actualment, algunes es troben cegades. Corona el campanar un petit capitell de llicorella a quatre aigües. Els paraments són construïts amb pedra tallada en blocs paral•lelepípedes de reduïdes dimensions.

Les pintures murals romàniques van ser espoliades, com a la major part de les esglésies d’aquesta comarca, en els primers decennis del segle XX.

Des del REINO DE ESPAÑA no es va tenir cap cura per evitar-ho – ben al contrari - , el que s’ha pogut salvar és mèrit de l’obstinació , ‘ santa obstinació’ de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), arquitecte modernista, historiador de l'art, i president de la Mancomunitat de Catalunya en el període (1917–1924).

SANTA LLÚCIA DE TARADELL. OSONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, advocada a Santa Llúcia a Taradell.

La descripció ens diu que està orientada de llevant a ponent, coberta a dues vessants, i que el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il•lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.

Llegia que la capella fou construïda entre els anys 1574 i 1561, moment d'eufòria econòmica a Taradell, en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a la susdita capella.

Don Carles de Cruïlles i Vilademany, , baró de Rupit, Taradell i Santa Coloma de Farners , senyor de Taradell, donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira.

La capella tenia administradors i un santer que captava per ella.

A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1926 per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella al mig d'una plaça i cases dels segles XVI - XVII a Taradell.

A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.

SANT ANDREU DE CASTELLNOU I EL SEU RODAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta, advocada a Sant Andreu, és la seu de la parròquia de Castellnou de Bages.

La descripció ens diu que està coberta amb voltes de canó, l'absis i les absidioles amb voltes de quart d'esfera. La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes. A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l'exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d'arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l'absis central i sense lesenes en les absidioles. Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal. Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l'absis i una a cadascuna de les absidioles. Actualment el portal s'obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre. La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l'absis i les absidioles és col•locada en cascada. L'aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Té l'aire Pallàs d’ençà de la seva restauració l’any 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona.

El tràgic final del Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963), que fou enterrat al fossar de Castellnou de Bages, atorga al indret una pàtina d’autenticitat.

SANT SALVADOR DE CASTELLNOU O DE TORRE ABADAL. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església originàriament romànica de Sant Salvador de Castellnou, o de Torre Abadal.

La descripció ens diu que f ou construïda a finals de del segle XI o principis del XII. És d'una sola nau i absis semicircular a sol naixent, possiblement coberta anteriorment per una volta de canó i reforçada amb un arc faixó. La coberta és feta a base de teula àrab a dues vessants que acaba en una breu cornisa amb una mena de lesena decorativa. Als peus de l'església es troba la porta, adintellada i amb una petita fornícula a la part superior flanquejada per dos pinacles adossats al mur; a sobre hi ha un petit òcul. Al capdamunt de la coberta s'aixeca un campanar d'espadanya.

Originàriament la portada hauria estat al cantó de migdia, i la finestra de l'absis es troba completament reformada. Al segle XVII es feren algunes reformes que probablement adossaren uns contraforts laterals. És possible que s'obrís també un portal a ponent que actualment ha estat reemplaçat per un altre realitzat amb pedra artificial.

Està dins d’una de les zones ‘ urbanitzades’ de Castellnou de Bages.