L’Antonio
Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) - li afegeixo la O al nom propi, perquè com ja
mateix, quan vàrem néixer no es permetia inscriure al REGISTRO CIVIL noms que
no fossin en llengua castellana – ells, en deien i en diuen, ESPAÑOLA - , i
convé recordar-ho sobretot ara que FUERZA VIEJA, pot o vol “manipular la història” - retratava
l’any 1924, Vista general de Torre Llupiana amb l'església Parroquial de Campllong, advocada a Sant
Quirze i Santa Julita.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/12/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita.html
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7143/rec/61
La Torre és l’únic
edifici a la llista de “ monuments” de Campllong, que té un terme de 8,6 km², i fins a 7 nuclis de població:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/685
Llegia que els
LLupià son un destacat llinatge
rossellonès que es remunta al segle XI.
Es té constància
documental per primera vegada de la família LLupià a Campllong al segle XVI.
Lluís de Llupià i
Destoll, donzell de Campllonch, morí a Girona el 10 de desembre de 1585.
L'escut que
figura a la façana de l'edifici és el del marquesat, títol concedit el 1702 per
Felip V al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de
Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Escudo_marques_de_Llupia.svg
Els de l'interior
presenten algunes lleugeres variants, bé sia per unions matrimonials o per
l'annexió d'altres títols obtinguts posteriorment.
Havíem publicat:
ESGLÉSIA DE SANT
QUIRZE I SANTA JULITA. CAMPLLONG. GIRONÈS. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/12/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita.html
ANTIGUES ESCOLES
I AJUNTAMENT VELL DE CAMPLLONG. EL GIRONÈS
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/antigues-escoles-i-ajuntament-vell-de.html
No podia accedir
al Catàleg de masies
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Quirze, Santa Julita i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels gironins, aranesos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
