Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no retrataven Can
Ginestar, en la visita que feien a
Porqueres , el cert és que el projecte es va estroncar sobtadament amb
l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i no es va continuar durant la
dictadura franquista, i dissortadament tampoc en la “ democraciola” que esdevenia hereva d’aquell regim
autocràtic. Amb els mitjans tècnics i
humans d’avui, encara ho podem fer, retrateu masies – fins les runes si només
hi ha això – i envieu les imatges a l’email mdc@csuc.cat,
castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15295
Llegia de de Can Ginestar al terme de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany,
que algunes fonts històriques relacionen l'actual Can Ginestar amb l'indret
antigament anomenat "Vilar astar", que es troba mencionat a la
documentació per primera vegada l'any 979.
L'any 1474, apareix mencionada en
una donació que el rei Joan II va fer al conseller Francesc Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 -
Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) . El mas, de clara tradició nobiliària,
va pertànyer a la família Planaferrana de Sant Miquel de CampMajor.
L'edifici va ser realitzat en diferents etapes, a l'interior de la casa
trobem la inscripció "1466, malgrat això sembla que l'estructura actual
data principalment del segle XVIII, moment en què es construeix la capella
dedicada als sants Cosme i Damià.
La capella, avui dia inutilitzada, estava dedicada a Sant Cosme i Sant
Damià. A la pedra d'un mur s'hi llegeix la data 1757. Se suposa que la capella
fou construïda quan es va fer l'edificació de tot el mas. La presència d'aquest
tipus de capelles o temples és força corrent a les cases pairals catalanes
regentades per famílies pertanyents a llinatges nobiliaris d'una certa
categoria social i econòmica.
.jpeg)
El mas pertany o pertanyia a les famílies alemanyes Cramer i Preuss, les
quals van portar a terme la restauració del conjunt.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
