dimecres, 14 de febrer del 2024

CAN GINESTAR I LA SEVA DESSACRALITZADA CAPELLA ADVOCADA A SANT COSME I SANT DAMIÀ. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no retrataven Can Ginestar,  en la visita que feien a Porqueres ,   el cert és que el  projecte es va estroncar sobtadament amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i no es va continuar durant la dictadura franquista, i dissortadament tampoc en la “ democraciola”  que esdevenia hereva d’aquell regim autocràtic.  Amb els mitjans tècnics i humans d’avui, encara ho podem fer, retrateu masies – fins les runes si només hi ha això – i envieu les imatges a l’email mdc@csuc.cat, castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15295

Llegia de de Can Ginestar al terme de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany, que algunes fonts històriques   relacionen l'actual Can Ginestar amb l'indret antigament anomenat "Vilar astar", que es troba mencionat a la documentació per primera vegada l'any 979.

 L'any 1474, apareix mencionada en una donació que el rei Joan II va fer al conseller Francesc Verntallat  (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) . El mas, de clara tradició nobiliària, va pertànyer a la família Planaferrana de Sant Miquel de CampMajor.

L'edifici va ser realitzat en diferents etapes, a l'interior de la casa trobem la inscripció "1466, malgrat això sembla que l'estructura actual data principalment del segle XVIII, moment en què es construeix la capella dedicada als sants Cosme i Damià.


La capella, avui dia inutilitzada, estava dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. A la pedra d'un mur s'hi llegeix la data 1757. Se suposa que la capella fou construïda quan es va fer l'edificació de tot el mas. La presència d'aquest tipus de capelles o temples és força corrent a les cases pairals catalanes regentades per famílies pertanyents a llinatges nobiliaris d'una certa categoria social i econòmica.


El mas pertany o pertanyia a les famílies alemanyes Cramer i Preuss, les quals van portar a terme la restauració del conjunt.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dimarts, 13 de febrer del 2024

CASTELL DE BÀSCARA. EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no retrataven el Castell de Bàscara  ,  el projecte es va estroncar sobtadament amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i no es va continuar durant la dictadura franquista, i dissortadament tampoc en la “ democraciola”  que esdevenia hereva d’aquell regim autocràtic.  Amb els mitjans tècnics i humans d’avui, encara ho podem fer, retrateu masies – fins les runes si només hi ha això – i envieu les imatges a l’email mdc@csuc.cat, castellardiari@gmail.com

Llegia; la importància de la fortificació de Bàscara es manté al llarg dels segles per la seva situació estratègica en el camí de Girona a França. Es pot parlar de tres recintes emmurallats, incloent el castell.

La primera menció és de l'any 1241, quan el rei Jaume I va autoritzar al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, a alçar fortificacions a la vila de Bàscara.

El castell era el tercer nucli fortificat de la vila de Bàscara, i al seu interior només hi havia cases particulars. Els murs sud i oest foren construïts al mateix temps que el segon recinte emmurallat de la vila. El de llevant coincideix amb el costat de ponent de la primera muralla. A l'interior del recinte, un carrer paral·lel a l'actual Parets creuava el terme en sentit est-oest, organitzant la distribució de les cases.

Les referències documentals situades entre els anys 1369 i 1380 mencionen diverses obres de reforçament i fortificació de les muralles davant del risc d'invasions.

L'any 1407 hi ha una notícia referent a l'escut situat al portal del mur nou de Bàscara. Fou esculpit per Pere Oller, imaginer de Girona (documentat entre 1395 i 1442)  , per un total de 107 sous. Presenta les armes del bisbe de Girona, Berenguer d'Anglesola, el qual tenia el rang de cardenal.

Segons un plànol francès de l'any 1711, el castell continuava tenint tres torres, dues de planta circular i una de quadrada.

Durant la guerra del Francès, el castell, i també les muralles, va ser parcialment destruïts. Dues de les torres varen ser minades i derruïdes amb pólvora, quedant dempeus únicament la torre de la Presó actual.

 


https://www.museunacional.cat/es/colleccio/castillo-de-bascara/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251759-000

El castell deixà de tenir un ús militar i finalitzada la guerra Gran i la guerra de la Independència, el mariscal Louis Gabriel Suchet (Lyon, 2 de març de 1770 – Marsella, 3 de gener de 1826 ) ordena volar les fortificacions, cosa que provocà que el castell s'enrunés.

Actualment està tancat al públic i és de propietat privada.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dilluns, 12 de febrer del 2024

EL CEMENTIRI “ VELL “ D’OLESA DE MONTSERRAT. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 


Recordo que m’impressionava la visió  del Cementiri d’Olesa que s’aixecava l'any 1856 – ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail., i el 1860 l'antic cementiri que es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Mariana – castellanisme, que s’imposava a sang i fetge. En llengua catalana, el tractament únic es marededéu -  es va netejar de tombes i ossos.

L’autor de l’Església “ nova” era obra de l’arquitecte Jordi Figueres Anmella - ens agradà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com , l’any 1985 l'Amadeu Paltor Voltà (Olesa de Montserrat, 1911 - Benicarló, 1987) s'encarregà d'un projecte de remodelació del presbiteri en el qual es van pintar l'absis i les naus i es va donar relleu a la imatge de la Mare de Déu. Amb aquesta intervenció es transformava la fesomia de l'interior del temple, donant-li una major calidesa.

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

El comentari, la capella – sense advocació, com és mal costum, pensem que advocada al Crist de la Bona Mort - ,  és d’una nau de planta rectangular molt alta. La façana és d'estil clàssic, amb frontó i campanar d'espadanya , hi ha enterrats els morts de la Guerra Civil del bàndol franquista, el considero fora de lloc. 



L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  va ser un episodi criminal del que els responsables no responien davant de la  justícia.

A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi han anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-8

 Que el Crist, la Marededéu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

CAN LLIMONA. OLESA DE MONTSERRAT. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana no s’aturaven a Olesa de Montserrat, com no ho feien en altres pobles de Catalunya, el resultat va ser doncs un treball, incomplert , que en l’actualitat  amb els mitjans tècnics i humans , podríem dur a terme en un termini breu, i realitzar  el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.

 Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Llegia a :

https://www.olesam.cat/sites/default/files/2023-04/05-cataleg-de-construccions-en-sol-no-urbanitzable.pdf

La masia de can Llimona és de les més antigues del terme d'Olesa de Montserrat i ja consta en documentació del segle XII. Al segle XIV els Llimona, propietaris del mas, produïen oli. El cognom llimona és un dels més antics del poble. Aquesta família entre els segles XVI i XVII tenia dos masos: l'actual can Llimona, que aleshores s'anomenava Llimona Sobirana, i la Llimona Jussana que posteriorment es va anomenar Can Singla i fou enderrocat a finals del segle XX. L'any 1495 Joan Llimona era el propietari del mas.

Al segle XVII es fa una reforma per millorar tant l'estructura com els interiors. Fou aleshores que s'hi col·locaren els enteixinats de guix.

A la segona meitat del segle XIX la propietat passà a mans de la família Casas.

Després de les riuades de 1962 es van haver de fer noves reformes i es construí la bassa nova.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45685

 https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/olesa-montserrat-masia-can-llimona-fotografica-muy-rara~x175276312

https://www.turismeolesademontserrat.cat/es/pl36/rutes/id27/cami-de-can-llimona.htm

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona-0

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=526

https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llimona

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

diumenge, 11 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. EL MANSO CALDERS, MONTORNÈS DEL VALLÈS

 

Cap a l’any 1913, un fotògraf – del que s’esborraven les seves dades, amb l’ànim de dessolar la terra - retratava “Façana amb rellotge de sol i pou d'una masia”. Montornès del Vallès . Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la fotografia a l’email castellardiari@gmail.com


https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-calders

Manso Calders, conegut popularment com a cal Comte o la Torre, era el mas d'una de les grans finques del poble vell. Comprenia tota la banda occidental del terme municipal, del Mogent amunt, incloent tots els turons Calders i fins a tocar les terres de can Bosquerons. Tot eren vinyes fins que l'arribada de la carretera l'any 1913 i la posterior venda de parcel·les per a la construcció d'habitatges van fragmentar la finca. El casalot, acabat de construir l'any 1871, va ser propietat de Lluís Estapà que cap a 1922 el va vendre al comte de Santa María de Sans, Matías Muntadas y Rovira (Santa Maria de Sants, Barcelona, 1853 - Barcelona, 2 de agosto de 1927). Aquest noble va marcar els límits de la finca amb unes fites de pedra gravades amb una corona i les inicials "MM". Així mateix va convertir els entorns immediats en un gran jardí amb avets i castanyers d'índies, que actualment constitueix un parc públic important.

María del Carmen d'Albert de Foncuberta i Muntadas, és la  IV comtessa de Santa Maria de Sants,  i la III baronessa de Terrades.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29181

La casa va passar a ser propietat municipal i avui acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.

No trobava – encara – les dades històriques de l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.

https://agora.xtec.cat/iesvv/linstitut/historia/

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

dissabte, 10 de febrer del 2024

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE CAN COLL. LLIÇA DE VALL. EL VALLÈS ORIENTAL.

 El Josep Salvany Blanch , retratava l’any 1922, Interior de la capella de Sant Vicens i Santa Clara, can Coll. Lliçà d’Avall. Vallès Oriental 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6998/rec/1

El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. 

Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. 

D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell Carcas (1936 - 2013 ). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara.

Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol (Barcelona, 12 de maig  de 1925-Barcelona, 20 de juny de 2022) en col·laboració amb l’artista Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març  de 1927-ibidem, 7 d’abril de 2014) Josep que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. 

Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.

A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús.

 Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. 

El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

divendres, 9 de febrer del 2024

TENIU DADES DEL PONT DE RIPOLLET SOBRE EL RIU RIPOLL QUE RETRATAVA L'ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH, I ENSULSIAVA LA RIUDA DE 1962 ?. VALLÈS OCCIDENTALS.

 

El Josep Salvany Blanch  retratava l’any 1912, Pont i església de Ripollet, no sabia trobar dades sobre el pont. I agrairé qualsevol informació al respecte a l’email castellardiari@gmail.com



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/542/rec/1

Havíem escrit alguna cosa de l’Església parroquial

https://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-ripollet/1041700

https://liniaxarxa.cat/liniavalles-cerdanyola/noticies/sis-decades-riuades-ripollet-una-catastrofe-que-segueix-ben-viva/

https://lanittragica.wordpress.com/reculls-documentals/recull-fotografic/sabadell/sabadell1/

https://www.lactual.cat/actualitat/els-ponts-que-uneixen-castellar_40126_102.html

https://www.diaridesabadell.com/2023/05/24/pont-castellar-carretera-terrassa-riu-ripoll-can-pelachs/

A Sabadell, el pont dit de la Salut, fou construït entre els anys 1862 i 1863, en època de l'alcalde Josep Romeu i Sans, per tal de continuar la carretera de Sabadell fins a Caldes de Montbui, la C-1413a. Fou projectat per l'enginyer Elzeari Boix Llobateras (. Barcelona, 10.II.1828 – Madrid, 5.II.1896)   i construït per Josep Antoni Obrador Poch

https://relatsencatala.cat/relat/el-pont-de-la-salut/1039050

No sabia trobar dades del pont de Ripollet.

El de Montcada i Reixac  era obra de Tomàs Rivera l’any 1919  - en agradarà rebre dades d’aquest enginyer, cognom matern, lloc i data de naixemebt i traspàs,...a l’emil castellardiari@gmail.com )  i  l’any 1963 l’enginyer  Adolfo Pool Carrera  ( 1927 + Madrid 1963 + 20.1.2013 ) 

https://esquelasenprensa.com/2013/01/adolfo-pool-carrera/

Fins a la desembocadura n’hi ha alguns més.

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.