dimecres, 23 de juny del 2021

SALUS PER AQUA. CALDEA. PARRÒQUIA DE LES ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica una fotografia del nucli de les Escaldes-Engordany, la setena parròquia d'Andorra, creada el 1978 a partir de l'antic quart homònim de la parròquia d'Andorra la Vella.


Els antics nuclis urbans de les Escaldes i d'Engordany es van unir l'any 1726.


 Avui formen un continu urbà amb Andorra la Vella, concentrant en l'àrea urbana dues terceres parts de la població del Principat




A la fotografia destaca la torre de Caldea, sense cap mena de dubte, l’edifici més icònic i més alt d’Andorra. Llegia  que mesura 80 metres i alberga 14 plantes.




L’arquitecte, Jean Michel Ruols, (
diseñador del Parc Astérix, de Thermapolis a Amneville les Bains - Francia -, del Water World de Bombay o  del Dubailand Alive Legends a Dubai),  es va inspirar en les torres de San Francisco i Londres per dissenyar-la. Com la resta de l’edifici, la torre està coberta d’un vidre que reflecteix les muntanyes i el paisatge, com si es tractés de miralls.


Durant els primers anys, molts es preguntaven què era aquest edifici tan estrany. La seva presència al centre d’Escaldes-Engordany crea un gran impacte, i les seves formes feien pensar que podia tractar-se d’una església.


Amb el pas del temps, tothom la identifica  com  Caldea,  i ha passat a estar integrada totalment en la silueta urbana del nucli i adust del  país.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dilluns, 21 de juny del 2021

TENIU DADES DE LA VILLA MONTSERRAT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA?. OSONA, GIRONA.

 


L’edifici està a la Rambleta, i no apareix a la llista de “ monuments” .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Vilatorta


I, llevat d’error, tampoc al Mapa de Patrimoni :

https://patrimonicultural.diba.cat/cercador


Del seu promotor i del seu autor, únicament en podem donar informació els propietaris de la casa.


Els agrairem infinitament que ens facin arribar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE MONTSENY. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 El Pere Albert Carreño retratava la Torre Montseny ,  a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d’Osona.




El Mapa de Patrimoni ens diu; Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades, amb acabat granulat, i pintades de color verdós.


Hi ha obertures de forma rectangular i d'altres amb arcs. Algunes estan emmarcades amb motllures formant una U girada, o formant un arc gòtic.


A la façana de tramuntana, sobresurt una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana, amb barana perimetral d'obra, formant merlets. Les finestres de la torre estan emmarcades amb motllures que formen una U girada.


En destaca l'estil neogòtic del conjunt, sobretot visible en les obertures.


No forma part de la relació de “ monuments” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Vilatorta


El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia ; Torre Montseny, l’autor va ser el mestre d’obres Joan Riera Pallàs, nascut l’any 1882 a Sant Julià de Vilatorta, fill d’un mestre d’obres,  i cosí de Miquel Pallàs Sala.

https://www.rondaller.cat/2019/04/25/la-villa-maria-de-taradell/


No trobava cap dada del promotor/a que sens dubte havia sentit allò de “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar, Sant Julià”, i decidia fer-se construir aquest edifici magnífic, en una excel·lent ubicació. 


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com


CASAL NÚRIA. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 

El Pere Albert Carreño retratava la façana del Casal Núria de Sant Julià de Vilatorta,  que va ser objecte d'obres de remodelació i ampliació a inicis del segle XX, per part del constructor Josep Mª Pallàs, pensem que es refereix a Josep Maria Pallàs Sala, casat amb  Teresa Sala Montells, i pare del mestre d’obres Miquel Pallàs Sala (1876-1943) casat amb Francisca Arisa Soler, i avi de l’arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 – Roda de Ter, 12 de novembre de 1982), casat amb Carmen Arisa Albó.

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1982/11/13/LVG19821113-022.pdf










Quan a la descripció de l’edifici el mapa de patrimoni ens diu ; Edifici de planta irregular situat a la intersecció de dos carrers, fent xamfrà. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i un ampli voladís.


Disposa d'un bonic jardí lateral, que enllaça perfectament amb el conjunt.


Es tracta d'un antic edifici del segle XVIII, tal com indica una de les llindes amb la data "1764", que fou objecte d'obres de remodelació i ampliació a inicis del segle XX, per part del mestre d'obres Josep Mª Pallàs.


A la planta baixa, la façana és coberta per sòcol de pedra, a mode de fris, que emmarca les obertures. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal de mig punt, situat a l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, i per un portal més petit situat al carrer de Núria.


El primer pis presenta dos balcons, amb barana de ferro forjat.


A la façana principal, hi ha una gran galeria tancada per tres arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb una destacada barana de forja. El parament de l'interior de la galeria és decorat amb pintures al fresc. La seva coberta és, alhora, el terra d'una gran balconada de fusta.


La façana dels pisos superiors és decorada per destacats esgrafiats, on es barregen els motius populars amb motius vegetals i àngels.


A la llinda del portal de tramuntana hi ha una llegenda que diu: "SOM FETA D'EN JOSEP PALLAS", amb l'emblema dels paletes al mig, amb una paleta i una maceta.


Destaca la fornícula cantonera, amb la imatge de la Mare de Déu de Núria, situada a la intersecció de les façanes de ponent i de tramuntana.


A la façana de migdia hi ha un magnífic rellotge esgrafiat, amb numeració aràbiga (de 7 a 6) i el lema "Totes fereixen, l'ultima mata".


A la façana nord hi ha un bust de Jacint Verdaguer on s'hi anomenen quatre virtuts: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança.


No sabia trobar la signatura en cap dels esgrafiats.  Per edat però, cal excloure’n l’autoria de  Ferdinandus Serra , Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988)


Ens agradarà tenir noticia de l’artista que s’encarrega de restaurar els esgrafiats a l’email castellardiari@gmail.com

 

 

diumenge, 20 de juny del 2021

ESGLÉSIA NOVA DE SANT SERNI D’AGUILAR. BASELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 


En aquesta ocasió publica una fotografia de Sant Serni d'Aguilar de Bassella, reproduïm del Inventari del Patrimoni Arquitectònic: 

http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//AV_%20POUM%202012/POUM-Bassella_Inventari%20patrimoni.pdf




Construcció contemporània que substitueix l'església parroquial del poble d'Aguilar, enderrocada en ser destruït el poble per la CHE.


És de planta irregular, amb dues portes i un campanar de cadireta sobre la façana oest.


S'hi han recuperat alguns elements arquitectònics de l'església vella.


https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/enlla/2019/01/27/ermites_altra_riba_66757_2616.html

 

La nova església , advocada a Sant Serni,   ha sigut construïda combinant elements arquitectònics neoromànics i avantguardistes, enmig d’una zona enjardinada que comprèn una casa de colònies i un mirador amb barana de fusta sobre la superfície de l’embassament veí.


De l’edifici religiós en destaquen, per fora, una espadanya lateral, un rosetó que enclou el dibuix d’un colom envoltat de flors i un espectacular voladís triangular sobresortint de la façana.


A través de dues finestres a la porta, si el petit temple no és obert, es poden veure els vitralls llampants de l’interior que representen poms de flors de colors vius.


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dissabte, 19 de juny del 2021

EL DESCONEGUT PATRIMONI IMMOBLE DE VILADRAU. OSONA. GIRONA

 

En meravellava la manca de dades  del Catàleg de Patrimoni de Viladrau, de la casa del Passeig de la Pietat, 4  ens diu que és un edifici de l’any 1900 del que es desconeix l’autor




Quan a la descripció diu; La casa s’implanta en el centre de la parcel·la, propera a la línia d’alineació del carrer. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb un cos amb una coberta inclinada i molt pendent, de teules àrabs, amb un tractament formal de façana amb arrebossat, i els llibrets de fusta com un element de llenguatge, que torna afer servir en l’espai de golfes.


També les llucanes tenen un formalisme diferent de l’habitual, el que dóna una visió diferent de la casa.


L’únic que sembla diferent és  el boinder o tribuna, que sembla més noucentista

 

Imaginem que la propietat podrà aportar informació sobre l’autor de la casa.


Viladrau té un valuós  patrimoni immoble que caldria posar “ en valor” , adreçarem còpia d’aquest post, a :


abosch@viladrau.cat

vniubo@viladrau.cat

acampana@viladrau.cat


Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquesta casa a l’email castellardiari@gmail.com

divendres, 18 de juny del 2021

SANT CRISTÒFOL DE LA FRATERNITAT DEL " SAGRAT COR DE JESÚS " . FOGARS DE MONTCLÚS. EL MONTSENY SOBIRÀ.

 

Tornava a Sant Cristòfol de Fogars de Montclús,  en aquesta ocasió en la bona companyia del Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero, advertia molts canvis en aquell indret que acull avui   a la FRATERNITAT "SAGRAT COR DE JESÚS"

https://www.comunitacenacolo.it/es/index.php?option=com_content&view=article&id=191

 

Escriuen el Manuel Anglada i Bayés (1925-1999)  i l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1834501.xml


L’edifici és d’una nau de planta rectangular amb absis semicircular i orientat al nord, amb moltes modificacions i additaments posteriors; les capelles laterals són d’origen gòtic. L’arrencada de l’absis no es diferencia clarament respecte de la nau, per la qual cosa sembla que es va capgirar amb una orientació transversal a l’edifici primitiu romànic. No es veuen elements sencers romànics. Per la part exterior, l’absis és llis i té dues finestres no genuïnes, obertes amb posterioritat. L’aparell vist de l’absis és disposat en filades de carreus força ben col·locats, però de dimensions irregulars. 




A l’interior està totalment enguixat i decorat de nou







Dins de l’església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús es conserva una pica baptismal d’època romànica molt simple, tallada en un bloc de pedra granítica. Té forma acampanada, del tipus corrent d’immersió, que es recolza directament a terra; a la base hi ha un forat petit per on s’escolava l’aigua. No presenta cap tipus de decoració.

 



Antiga pica baptismal romànica. Fotografia de Concepció Peig Ginebreda ( 1953 )


Les mides són 69’5 cm d’alçada i 94 cm de diàmetre exterior, el gruix de la pedra és de 9’5 cm en les parets laterals. El forat del fons té 4’5 cm de diàmetre. La base fa 56 cm de diàmetre exterior. Presenta un bon estat de conservació, tan sols té una mica escapçats els cantons de la part superior.


La talla de la pica és tosca però regular i les proporcions són més grans que les d’altres exemplars conservats a Catalunya. La tipologia d’aquesta pica baptismal abraça un període de temps molt ample que va des del final del segle IX(*) fins al segle XIII(*). A Catalunya es conserven bastants exemplars d’aquest tipus, sobretot en parròquies rurals o centres allunyats dels nuclis artístics actius. De moment no hi ha cap estudi seriós que les hagi classificat per mides, formes, etc. Així, dins aquesta aparent uniformitat, la datació és incerta.

 

Documentalment es demostra l’existència de dues esglésies romàniques a Fogars(*), ja que consta que l’any 1144 es va consagrar una nova església. Hi ha més possibilitats que aquesta referència correspongui a l’última església, per les mides i la forma acampanada tan pronunciada, que l’allunyen dels exemplars conservats del segle X


Quan retratava l’església, pensava que justament aquí i ara, té tota la vigència l’advocació del “ portador del Crist “,  m’ho confirmava  la xerrada amb alguna de les persones que formen part de la Comunitat, que m’informaven del camí força descurat, per accedir  a les antigues escoles, cosa que faria més tard. 




El camí certament descurat, i l’equipament pantalons d’estiu, farien que m’hi deixes literalment la pell, per retratar l’escola de Fogars. Pagava gustosament amb la meva sang aquesta troballa, imagino que la meva esposa no estarà tant contenta quan vegi les taques, oi?.


Al matí no ens havien permès retratar Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix, on es fan obres, l’argument “ es propietat privada” quan es parla de patrimoni monumental, no em sembla adequat. Marc 12:17, reproduïa una paraules de Jesús de Nazaret;  al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.



Trobava la noticia del traspàs del Joaquim Cordomi Guinart, ( 1929 + 19-12-2014)  que l’any 1980 emprengué la restauració de Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya.


Us deixo un enllaç molt interessant de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)

http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/4.pdf


El Montseny és un indret ple d’encís amb una capacitat limitada  - com tot en aquest món - , llàstima que siguin “ les autoritats” les que tinguin que “regular”  l’accés.