EL MAS DE FELIP DE FERRAN I DE SACIRERA I LA SEVA TORRE DE GUAITA I BADA. RIUDOMS. EL CAP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la masia coneguda com de Felip de Ferran i de Sacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715 ), adossada a una torre de guiata i bada, que reformada en successives èpoques, té una finestra del segle XVI en el segon pis. Planta quadrada, d'uns 4,90 x 4,70 metres, i uns 13 metres d'alçada. Planta baixa i tres pisos, amb terrassa superior, merlets i quatre matacans.

Es situa al límit sud del municipi, en contacte amb el terme de Cambrils, al costat de la riera de Riudoms o de Maspujols, molt propera a la intersecció del camí de la Font del Ros i del camí del Molló.

Patrimoni Gencat en diu ; torre de guaita i bada que molt probablement data del segle XVI, de l'època de les freqüents incursions dels pirates berberiscs. Domina la penetració que conforma el camí del llit sec de la riera de Maspujols.

Aquest mas va pertànyer als hereus de la Duquessa consort de Montalto , Àgueda Maria de Martorell i Téllez Girón ( Barcelona, 20 de març 1897 +Madrid, 29 de març 1984)

La propietat va ser adquirida per un grup d'empresaris químics reusencs.

L’any 2009 es va projectar la construcció d'un polígon industrial al costat del Mas, avui encara aturat per contenciosos legals.
https://www.diaridetarragona.com/costa/El-futuro-poligono-de-Mas-de-Don-Felip-sigue-parado-tras-diez-anos-20181217-0028.html

Felip de Ferran i de Sacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715 ), va ser un ‘català excepcional’.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026637.xml

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres.

CASTELL DE VILA-RODONA . EL CAMP SOBIRÀ DE TARAGONA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del Castell de Vila-rodona, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.

Llegia que el terme de Vila-rodona, junt a altres terres del Gaià mitjà, deu la seva repoblació a la seu episcopal de Barcelona.

En un inici i fins a les primeries del segle XIII, les terres de l'actual municipi de Vila-rodona depenen del castell del Montmell, ubicat en un indret estratègic, idoni per a la defensa del territori. Tot i que amb la carta de poblament del bisbe Vives (977) hom pensa que aquestes terres són habitades, no es disposa de notícies documentals fins a la segona meitat del segle XII. És llavors quan el poblament es consolida de forma definitiva, ja que suposadament havien patit escomeses sarraïnes fins a la primera meitat del segle XII. La necessitat defensiva i d'avenç territorial fan, probablement, que el castell es basteixi en el transcurs del segle XI com a fortalesa secundària del castell del Montmell.

L'any 1157 el bisbe concedeix un establiment a dues famílies en sengles predis de dues jovades i l'any 1161 el bisbe Guillem de Torroja estableix un molí vora el Gaià. Llavors aquestes terres es coneixen com a Castro creixent, topònim amb clara referència al creixement d'un nucli urbà prop del castell. Aviat l'assentament es coneixerà com a Vilarodona, antic topònim que es recupera a començaments del segle XIII, quan es constitueix en terme propi, dependent al llarg de la seva història del bisbat de Barcelona. Els seus territoris es veuen també afectats per la proximitat al cenobi de Santes Creus, tant per part de senyors laics (Guisla de Banyeres) com del bisbat, que fan donació de diversos honors i possessions als cistercencs.

La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona.

L'any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona. Si existeix encara, ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El castell de Vila-rodona té un paper destacat en el transcurs de les guerres contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona és una de les localitats que més resistència oposa al monarca, en la seva lluita amb la Diputació de Barcelona.

El 1464 era l'únic poble del camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després de l'arquebisbe de Saragossa, que ocupa el poble conquerint carrer per carrer, però que no pot fer retre el castell, ocupat finalment l'agost de 1465 per Rodrigo de Rebolledo.

A final del segle XV els fogatges li comptabilitzen 48 famílies.

Durant la guerra dels Segadors el lloc documenta tropes franceses; l'any 1647 els francesos reconstrueixen les muralles i fortificacions, entre les quals s'hi suposa el castell. Vila-rodona és ocupada per les tropes franceses l'any 1808, i el castell és lloc d'allotjament de tropes espanyoles el 1811.

Durant la primera guerra carlina (1833-1841) el castell és refugi per a tot el poble, que oficialment defensa la causa de la reina Maria Cristina. A mitjan segle XIX , la vila té 1.679 habitants i és partit judicial de Valls i diòcesi de Barcelona.

Amb les desamortitzacions, que suposen l'extinció del règim senyorial, el castell de Vila-rodona es ven a Josep Sanahuja, tot i que durant l'interval de les terceres guerres carlines, l'any 1874, és propietat del municipi i passa a ser reformat i condicionat per a la tropa.

Hom relata que amb pedres procedents del monestir de Santes Creus es construeix la torre de guaita de la part superior del castell.

Perduda la seva funció de castell, s'ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.

http://castellscatalans.blogspot.com/2008/01/vila-rodona-alt-camp.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/le-petit-chateau-de-vila-rodona-el-camp.html

https://www.castellscatalans.cat/imatges/vilarodona.pdf

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vila-rodona, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Binyamín Netanyahu,…, – us estalvio el més propers – i davant qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible – , les conseqüències del coronavirus amb les morts d’ara, i el que ens espera en els propers dies, setmanes i mesos , …, fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS A SANT SIMPLICI. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens torpedinaven http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ Error establishing a database connection , llegim aquest missatge com ‘ no ens agraden determinats missatges que es publiquen en aquesta pàgina”. El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ha perdut TOTA CREDIBILITAT en la seva gestió de la pandèmia de la Covid.19. No publicarem però, dades estadístiques – ni de cap altra mena – que corroborin aquesta ‘percepció’.

Santa Eulàlia de Ronçana tenia 929 veïns – aleshores se’n deien ànimes - al cens de l’any 1920, aleshores i com succeïa des de 1727 , a la casa que comparteix paret mitjanera amb la Capella de Sant Simplici, que estava relacionada amb Can Maset es donava ensenyament als nens.

L’enciclopèdia Catalana ens explica que la capella de Sant Simplici és situada al costat de Can Maset, masia ubicada al SW del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, al mig d’una moderna urbanització.

L’any 1232 Guillem de Centelles féu diversos llegats a Santa Eulàlia d ‘Oronzana, i entre ells deixà al seu fill Bernat el mas de Sant Simplici. Això fa pensar en l’existència d’una capella dedicada a aquest sant. No hi ha cap altre document fins el 1389, que Nicolau Oromir, rector de Santa Eulàlia, llega als capellans de Sant Joan i Sant Simplici dotze diners per una missa a celebrar en cadascuna d’aquestes capelles.

No trobem més referència d’aquesta capella fins les visites pastorals del segle XVI, que sembla que fou reedificada, ja que sobre la porta es troba una inscripció amb la data 1568. Així mateix, en el segle XVIII se’n parla repetidament en aquesta mateixa documentació.

En la visita del 4 de maig de 1727, se sap que l’ermità era Francesc Santa Eugènia, que vivia a la casa i s’encarregava de l’ensenyament dels nens.

Patrimoni Gencat ens diu que tot i que la seva tipologia respon a una capella romànica, no en tenim cap dada documental anterior al segle XVI, en què apareix a les visites pastorals. Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ens ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica. És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l'any 1727.

Capella de nau única. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d'enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós. A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

Fotografia del interior. El senyor dels Bertins

La façana té un campanar d'espadanya d'un sol arc, un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l'arquitrau. Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Està adossada a una masia on vivia l'ermità i servia d'escola.

Santa Eulàlia de Ronçana tancava l’any 2019 amb un cens de 7.288 verins, bona part dels quals, desconeixen la història de la població, i NO manifesten cap interès en saber-la.

El confinament – arrest domiciliari – derivat de la declaració d’Estat d’Alarma, que s’ha transformat en ESTAT DE PÀNIC, potser ho farà canviar, oi?.

Aquells que a dia d’avui decideixin sobre la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

Amén.

MAS DE SORDER. TAMARIT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos aclaria – sense ser-ne conscient – una pregunta que m’havia formulat durant anys i anys, com es diu l’edifici que llueix una cúpula, visible des de l’autopista només un instant. El Mas de Sorder, situat dins de l’antic terme de Tamarit, afegit manu mil·litari al de Tarragona; obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) de la que em farà arribar més fotografies tant aviat com sigui possible.

https://tarragonadigital.com/tarragona/mas-sorder-tarragona-marc-2020


Llegia que per arribar-hi cal agafar, des del P.K.1167’7de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.200 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí de terra a mà dreta i a uns 300 metres es troba el Mas de Sorder. El mas està obert i abandonat. S’ubica en una zona elevada i amb fort pendent al nord, dominant però dos comellars a nord-oest i sud-est. Actualment la vegetació que envolta el mas és de bosc de pi blanc, amb algunes palmeres que emmarquen el camí d’accés. Alguns camps del voltant estan conreats amb vinya.

Es tracta d'un conjunt d'edificacions de diferents èpoques que s'ordenen al voltant d’un pati central on hi ha la torre. La part més antiga seria la pròpia torre i l’edifici que hi ha al nord. Es tracta d’un mas que conserva com elements destacables la porta principal, amb arc de carreus i una gran arcada apuntada construïda amb carreus ben tallats que és al celler. També ressalta la finestra que s’obre damunt la porta principal, amb muntants de pedra picada i dintell decorat amb fals arquet conopial. Davant de l’antic mas hi ha un pati tancat amb un mur, i annexat a l’est es troben les antigues quadres i altres dependències.

Annexat a l’oest es troba un gran edifici dedicat a la part baixa a les tasques de producció del vi i a la part alta és un gran saló de ball de planta central cobert amb una destacable cúpula modernista amb revestiment exterior de ceràmica. Evidentment aquest edifici, obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) pertany ja al segle XX.

La torre és un edifici quadrat de 3'40 per 3'40 metres i els murs presenten un gruix mig de 0'70 centímetres . L'alçada de la torre no es pot saber amb seguretat, atès que actualment està molt reformada. L'aparell és de maçoneria irregular amb els angles reforçats amb carreus i les obertures emmarcades també per carreus. Les quatre façanes estan arrebossades, de manera que queden ocultes les possibles espitlleres i altres obertures actualment condemnades. En alguns punts s'observa un lleuger talús en la part baixa de la torre. No apareix cap porta oberta a l'exterior i la comunicació amb el mas es realitza pel Nord. A l'interior presenta una volta de canó rebaixat en el primer pis. La part superior de la torre, que originalment deuria estar descoberta, presenta un sostre a dues vessants. Només tres finestres són visibles actualment, A nivell de segon pis s’obre, en la cara meridional, la única que presenta decoració amb muntants de pedra picada i dintell ornat amb fals arquet conopial, del mateix estil que la situada en la façana, la qual cosa és un indici de la contemporaneïtat d’ambdós edificis: torre i mas. Aquesta torre s’han situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII. Malgrat l’estat general d’abandonament la torre presenta un estat de conservació prou bo i la part vella del mas encara podria salvar-se.

La absència d’una capella o d’un oratori em cridava l’atenció, demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin) si en tenen constància, i en cas afirmatiu quina era l’advocació que s’hi venerava, i “demanar no fa pobre “, si en tenen que ens facin arribar imatges fotografiques

Sembla que hi ha la possibilitat de salvar aquestes singular edificacions :

https://www.ccma.cat/324/els-promotors-de-mas-den-sorder-confien-que-el-govern-de-tarragona-reconsiderara-la-suspensio-del-projecte/noticia/2991123/

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2020/04/02/el_projecte_mas_sorder_tira_endavant_per_silenci_administratiu_79522_1091.html

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3NvcmRlciUyKy0xJQ==&codi=4304

Esperem que no ho malmeti la mala evolució de la Covid.19 que continua de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/06/5eb2604afdddff10148b459b.html

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen.

Que el Senyor tingui pietat de TOTS nosaltres.

ESGLÉSIA “NOVA” DE SANT MIQUEL. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de la façana de la mal dita “nova” església de Sant Miquel, que es troba quasi totalment enderrocada.

La façana té una portalada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra que es conserva encara força bé, a la part de dalt hi ha una petita rosassa i a la dreta es veu una torre amb finestres de mig punt que dóna un cert caire defensiu a la construcció.

L'interior és molt enderrocat, però hi veiem encara una nau central separada de les dues laterals per arcs de mig punt. Al peu de l'església hi ha un arc escarser sobre el qual s'observen restes del cor i la inscripció: 1598. A la capçalera de l'església, darrera el destruït altar, hi ha una espitllera que deixa entrar la llum.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A uns 640 m sobre el nivell del mar hi ha l'església nova de Sant Miquel, que fou consagrada el 1598 en substitució de l'antiga (església romànica de Sant Miquel), quan a molts ja el resultava incòmode d'enfilar-se tan amunt.

D'aquesta església en parla l'Arxiu diocesà de Barcelona sota el nom de Sancti Michaelis de monte Macello-Munt-Mael. També és mencionada per Antonio Campillo en el tom V del seu Speculum Titulorum Ecclesiasticorum.

L'església fou abandonada en temps de la guerra del 36, a partir d'aquest any es va enderrocar molt.

Es parla d'un retaule gòtic, avui desaparegut.

L’advocació de l’Arcàngel Sant Miquel era molt freqüent per aquestes contrades :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/la-romanica-de-sant-miquel-del-montmell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/marmellar-lescenari-dantesc-duna.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-miquel-i-de-la-mare-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-miquel-de-can-ferrer-de-la.html

La Covid.19, i la constant informació - sovint poc creïble - sobre com evoluciona, son el centre d’interès de la ciutadania.

Caldrà repensar conceptes com ‘economia global’, en un món en el que regna la llei de la selva.

https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/coronavirus-turquia-respiradores-chinos-comprado-espana_18_2925045341.html

https://civio.es/medicamentalia/2020/04/08/coronavirus-sars-cov-2-pruebas-pcr-espana/

https://www.consalud.es/pacientes/especial-coronavirus/compra-centralizada-sanidad-favorece-entorpece-crisis-covid-19_76168_102.html

https://www.elindependiente.com/vida-sana/2020/04/17/cerca-de-12-190-ancianos-han-muerto-en-las-residencias-de-espana-con-diagnostico-o-sintomas-de-covid-19/
Està clar que s’ha de recolzat l’activitat primària, agricultura i ramaderia, i el comerç de proximitat, oi?.

Tant almenys com que s’han d’exigir RESPONSABILITATS als que porten – de forma com a mínim maldestra – el timó en aquesta tràgica situació

TORRE DE LA MIXARDA. FIGUEROLA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Lluís Jutglar Calvés, conegut com Peyu, (Les Masies de Voltregà, 5 d'agost de 1986) i l’Elisenda Carod, fan la brometa del "jo no hi aniria" sempre que fan referència a qualsevol poble, vila o ciutat que no sigui la megalòpolis barcelonina, on sembla curiosament que fins s’hi troba bé la Covid.19, oi?.

El Raul Pastó Ceballos m’envia una fotografia de la torre Mixarda, al terme de Figuerola al camp sobirà de Tarragona.

La pàgina de l’Ajuntament en diuen ; torre de guaita del segle XVII.

Situada a 3.6 Km del nucli de població i en direcció a Valls, a la partida del Mas d’en Llop.

És de planta circular de maçonaria i fa 10,5 metres d’alçada per 6 metres de diàmetre.

La porta d’entrada està orientada a llevant i compta amb llinda d’una sola peça i brancals de pedra picada.

A l’interior, al terra, es pot veure la cisterna amb volta de pedra seca.

Al primer pis hi ha tres espitlleres equidistants, al segon tres finestres quadrades i a la part més alta, al terrat, rematen el conjunt tres gàrgoles per desaiguar i tres mènsules que sostenen els tres matacans.

Als pisos superiors i al terrat s’hi accedeix per mitjà de tres escales de fusta situades entre els pisos.

A l’interior de la torre hi ha ubicat el centre d’interpretació de les torres de guaita.

Al voltant s’hi ha establert una àrea de lleure.

El 1985 va ser declarada Bé d’Interès Cultural i és de titularitat municipal.

Des del 2014 la Torre de la Mixarda forma part d’un programa de reintroducció de l’òliba blanca.

Havíem visitat Figuerola, i potser no trobava – acostuma a succeir- a la persona que m’expliques l’existència de la torre Mixarda, i de la forma d’accedir-hi. En general arreu s’acostuma a tenir - en el millor dels casos – una percepció negativa del lloc on es viu.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/miramar-figuerola-del-camp-tarragona.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/esglesia-de-sant-jaume-i-de-la-mare-de.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/sindicat-agricola-de-sant-jaume-i.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-parroquial-de.html

Per descomptat, si malgrat el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, aconseguiu sobreviure a la pandèmia, us recomano MOLT fer una visita a Figuerola, al Camp Sobirà de Tarragona, i a tots i cadascun dels pobles, viles i ciutats de Catalunya.

No em sorprenia gaire la hipòtesis de que la feblesa del sistema sanitari , provocada per les retallades fetes PER TOTS ELS PARTITS, explicava la facilitat amb que ens va infectar la Covid.19.
http://blogscat.com/a/diaridemassanes/2020/04/19/la-covid-19-entrava-per-lassistencia-primaria/

Que el bon Déu tingui pietat de tots nosaltres.

MAS DE PASTORET. TAMARIT. TARRAGONA. TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia del Mas de Pastoret, a l’antic terme de Tamarit, integrat manu militari avui al municipi de Tarragona.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4227

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167'700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la TP-2039 en direcció a El Catllar. A uns 1400 metres després d’haver creuat l'autopista A-7, i quasi tota la urbanització Pinalbert s’agafa una un camí a mà esquerra d'accés a Mas pastoret, i després d’uns 800 metres de camí de terra bastant tortuós s’arriba al Mas de Pastoret. S'ubica dalt d'un turonet que forma part de les estribacions orientals del Gurugú, en un lloc amb bona visibilitat i domini del territori. Actualment està envoltat de terrenys erms, part bosc de pi blanc i part de garriga, però antigament totes aquestes terres eren conreus.

L’estructura actual d’aquesta masia correspon al segle XVII, amb ampliacions dels segles XVIII i XIX que s’annexen a l’est del mas originari. És un edifici compacte envoltat de baluard sense elements arquitectònics remarcables, si exceptuem la torre i la porta principal d’accés, amb arcada de pedra que du, en la clau, les lletres IHS i l’any 1612 que ens data l’edifici.

La torre se situa a l’oest del mas, separada del cos principal, però unida per un pont d’obra, posterior, a nivell del primer pis. Es tracta d'una torre circular, de 4'30 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 1 metre, més una sortida en talús de 0'70 metres., aproximadament. L'alçada total és de 12 metres. L'aparell és de maçoneria irregular, amb les obertures emmarcades per carreus. Hi ha molt poques obertures, una a la planta baixa, en el talús i al nord, amb un lleuger vessament, una altra en el primer pis que comunica amb el mas, a més de diverses espitlleres molt estretes i una petita finestra quadrada. A la part superior es conserven parcialment quatre matacans sobre mènsules de pedra, com també gàrgoles cilíndriques per drenar la terrassa, el sòl de la qual està ensorrat. La distribució interior és de planta, dos pisos i terrassa. Es conserven dues de les voltes cupuliformes, amb marques de l'encofrat de canyes en el morter. Aquesta torre s’ha de datar, com el mas, en els segle XVII, en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.

Des de fa anys el mas està deshabitat i ja ha començat l’inexorable procés d’enrunament. Part dels trespols i de la teulada ja s’ha ensorrat. La torre es conserva en relatiu bon estat, tot i que convindria arreglar la coberta i els matacans.

El drama de la Covid. 19 i la gestió que n’està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA son objecte de comentaris, aquí i fins a la resta d’Europa i del món, el ESTADO DE ALARMA, ha suposat de facto la incapacitació de TOTS ELS CIUTADANS , el tema del confinament dels infants es tracta de forma MOLT diferent en països de tradiciño democràtica com Aelanya m Suïssa o el regne Unit , us deixo un enllaç d’un dels diaris que SEMPRE acostuma a fer costat a les tesis del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://elpais.com/elpais/2020/03/30/mamas_papas/1585574205_846507.html

“Estuve revisando la postura de varios países como Alemania o Suiza, entre otros, y descubrí que permiten un tiempo al aire libre para los niños, a los que les otorgan el derecho de jugar porque tienen y deben hacerlo. Por ejemplo, en las barriadas alemanas suelen tener en el centro un espacio común y se ha pedido que los vecinos se organicen para que los menores puedan ir a jugar, mantiendo, claro está, la distancia de seguridad. Hay otros países, como Francia, que incluso permiten a los más pequeños salir una hora a la calle”. “Y en cambio, aquí, en España tenemos edificios que tienen azoteas o patios y en vez de organizarnos, se prohíbe usarlos”.

Obiter dicta , afegiré que al Regne Unit es deixa estirar les cames a TOTHOM, i que això sens dubte evitarà un augment espectacular de la diabetis o dels accidents vasculars.

Cada dia que passa la ciutadania es malfia més de les actuacions que es duen a terme des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, que recordeu centralitzava la Sanitat – que estava traspassada feia anys i panys - ,i posava en marxa una campanya de compres, que un dia si , i l’altre també ens sorprenia amb algun nou desastre.
https://www.elmundo.es/espana/2020/04/17/5e997f41fdddff20748b45f8.html

Quants diners públics s’han fos en aquests dies?.