ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA I CONVENT DEL INSTITUT DE RELIGIOSES DE SANT JOSEP DE GIRONA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe m’oferia els seus àlbums de fotografia, atenen al prec fet des del coneixercatalunya per tal de que tothom que tingui imatges d’interès patrimonial, ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tota vegada que la tasca que duien a terme habitualment, no està considerada essencial, encara que sigui plaent per a nosaltres i per a moltes persones que llegeixen les nostres publicacions.

Agafava imatges del convent de les Germanes Josefines, , conegut com la Casa del Malalt, un edifici del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), situat al barri de la Cogullada.

El convent i la capella de la Sagrada Familia , situada a la cantonada dels carrer del Concili Egarenc i del Pintor Fortuny, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).

Se’l com la Casa del Malalt, perquè l'activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa l‘any 1878 , era la cura de malalts; de fet, encara es fa servir com a residència per a gent malalta.

L'edifici del convent va ser finançat per subscripció pública i per les donacions de l'industrial Alfons Sala i Argemí , 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) .es va inaugurar l'any 1901.

La capella de la Sagrada Família és una obra posterior, del 1906. S’utilitza com a element estructural la catenària, amb una successió d'arcs parabòlics sobre els quals descansen voltes de revolt.

La nau acaba en un absis poligonal a l'exterior.

Les finestres i la porta formen arcs d'obra vista.

Hi ha pintures d'època posterior als murs interiors

El Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin em confirmava l’advocació de la Sagrada Família.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es va excavar un soterrani que es va destinar a servir de refugi antiaeri, està ben conservat i dues vegades l'any es pot visitar mitjançant les rutes guiades que organitza l'Ajuntament.

http://jplananieto.blogspot.com/2016/09/esglesia-i-convent-de-les-josefines.html

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

Tenim – encara – un país de primera.

VISITA A SANTA MARIA DE TOUDELL. VILADECALLS. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe m’oferia els seus àlbums de fotografia, atenen al prec fet des del coneixercatalunya per tal de que tothom que tingui imatges d’interès patrimonial, ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tota vegada que la tasca que duien a terme habitualment, no està considerada essencial, encara que sigui plaent per a nosaltres i per a moltes persones que llegeixen les nostres publicacions.

Agafava imatges de Santa Maria de Toudell, de la que n'explicaven alguna cosa a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/viatge-toudell.html

Santa Maria de Toudell, és una de les tres parròquies que conformaven l'actual municipi de Viladecavalls, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i, més tard, al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que al darrer terç del segle XIX es va configurar el terme municipal de Viladecavalls.

Els orígens de Santa Maria es remunten al segle XI, és de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de canó, i hi destaca un interessant campanar de torre adossat a la capçalera.

L'edifici actual podria ser de començament del segle XII. Consta d'una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia. Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia.

L'element més destacat és el campanar, de planta quadrada. Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d'un passadís subterrani

L'any 986, l'alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat. L'església de Santa Maria es troba documentada l'any 1098 i la data de consagració és de 1112. L'església és esmentada per primera vegada l'any 1085 en un document de donació. Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.

Respecte del topònim aclaria el següent :

TOU Segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), fa referència a la peculiar orografia de la zona, on son visibles grans fondalades [ en sentit figurat TOU : BUIT DE DINS ]

DELL : [forma eufemistica : per Déu] Segons recullen en el seu diccionari, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) i en Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991).

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

Tenim – encara – un país de primera.

LA FÀBRICA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies de "la Fàbrica" , un petit conjunt de construccions que es troba situat a l'esquerra del camí de Can Cassanyes, en una zona de vinyes propera el nucli de Sant Marçal. Es tracta de diversos cossos que presenten com a característica comuna la de tenir la coberta a dues vessants. La distribució de les obertures respon a un plantejament utilitari i és de gran simplicitat formal. El maó és l'element bàsic de construcció.

Es conserva encara la xemeneia, element aïllat de gran interès i que caracteritza la imatge del conjunt industrial

El conjunt es va construir amb la finalitat de ser utilitzat com a fàbrica de vidre, cosa que no s'arribà a produir mai.

Actualment encara es conserva en bon estat, és utilitzada com a habitatge i corral, i continua sent conegut amb el nom de "La Fàbrica".

El seu interès rau en el fet de constituir una bona mostra de l'arquitectura industrial bastida a Catalunya a les darreries del segle passat i primers anys dels segle XX.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. , a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin. Tenim – encara – un país de primera.

LA VINYA VELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Pere Julià Subirana, atenen el prec, fet des del coneixercatalunya, que s’està quedant sense material per a publicar com a conseqüència del confinament, em feia arribar imatges de la Masia de la Vinya Vella, al terme d’Esparreguera, a la comarca del Llobregat jussà.

Llegia que aquesta casa data del segle XV, moment en que l'abat de Montserrat, Pere Burgos, mort l’any 1536 , la comprà com a residència per als novicis.

L’any 1835 passà a mans públiques degut a la desamortització de Mendizàbal.

Anys més tard, tornà a mans privades.

Patrimoni Gencat ens diu ; masia de grans dimensions construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada a migdia. La seva estructura està formada per diverses construccions adossades. El cos principal consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnivell del terreny, té un semisoterrani i unes golfes. La teulada és a dues aigües i es remata amb un ràfec que té dues motllures dentades. El primer pis presenta una galeria al cos principal i, al cos adossat, finestres d'arcs trilobulats. Les façanes laterals tenen obertures d'arc de mig punt amb una motllura. Les golfes tenen una filera de finestres d'arc de mig punt.

A la façana principal hi ha tres entrades amb escuts esculpits a la clau. Una de les portes dóna accés a l'habitatge i té l'escut de Montserrat; la segona correspon a la capella i té l'escut heràldic familiar i la tercera, que té una espitllera a sobre, és l'habitatge dels masovers i té un altre escut de Montserrat amb la data de 1758.

L‘any 1566 el Monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per a plantar-hi ceps i augmentar la producció de vi que treia d’una altra finca d’Esparreguera i que, des d’aleshores, seria coneguda com la Vinya Vella, per a diferenciar-la d’aquesta altra, que fou anomenada la Vinya Nova. La hisenda va ser ampliada, més endavant, amb noves adquisicions a Collbató.
https://restaurantvinyanova.com/masia/

En un i altre cas, no ha constància de l’advocació de la capella de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Demanava ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que em contestava amb la seva habitual rapidesa; tant sols tenim documentada la capella de la Marededéu de Montserrat a la Vinya Nova.

A la Vinya Vella no tenim cap edifici religiós documentat.

Rebia un missatge del Pere Julià Subirana;

Bona tarda Antonio;

Et puc confirmar que en el llibre de les esglésies i capelles d'Esparreguera , a la Vinya Vella, consta que hi ha una capella dedicada a la Verge de Montserrat

La darrera advocació coneguda era la de la Immaculada Concepció de Maria.

Com feia el Pere Julià Subirana, sou pregats d’enviar-nos fotografies que tinguin interès patrimonial. En aquests dies de confinament les publicacions del coneixercatalunya porten – permeteu fer una cita montserratina - “ ... consol a qui  la Pàtria enyora “

RECORDS D’UN MÓN QUE – ALESHORES - ENS SEMBLAVA MOLT DUR

Tot just començava l’activitat laboral, aleshores es feia ‘oficialment’ a partir dels 14 anys.

Els homes s’aturaven a les tabernes, això de dir-los ‘bars’ vindria uns anys mes tard.

Es consumia – i molt – el cigaló (també anomenat cremadet, perfumat, tocat o tocadet, rebentat, cafè amb gotes, cafè licor, ronquim, “carajillo” , una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic. El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona. Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent.

I potser amb major mesura al matí abans d’entrar a la feina , la barreja, una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. La barreja més popular és aquella feta de moscatell i anís, que es barregen a parts iguals directament en un got petit. També es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i anís o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'anís ha de ser sec o dolç. Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Aquest acompanyament del primer cafè del matí va ser incorporat pels treballadors immigrats al Principat de Catalunya, La barreja, s’ha recuperat a la Patum de Berga

S’hauria d’investigar si el consum d’aquestes “substàncies” generava alguna mena de resistència a les infeccions.

En aquella època fins s’escoltaven coses com que una mica de conyac era bo pel cor, i que el whisky (del llatí aqua vitae, aigua de vida per mitjà del gaèlic uisce beatha) estava molt indicat per als ronyons.

Ah!, recordo que els hiverns eren – o semblaven – llargs i freds, i que es diferenciaven clarament la primera, l’estiu i la tardor.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE SANT JOSEP DE CLUNY DE MOLLET DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL.

La congregació de les Germanes de Sant Josep de Cluny va ser fundada per la religiosa francesa Anna Maria Javouhey (Jallanges, Borgonya 1779 – París 1851).

L’any 1903, arriben a Espanya les Germanes de Sant Josep de Cluny. A Catalunya troben aixopluc, entre d’altres, a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Granollers. Aquí continuaran dedicades a l’ensenyança de noies. Aquests col·legis feien, a més a més, una feina de justícia social, perquè els estats prioritzaven més els centres dedicats als nois, ja que s’integraven en una societat preparada per a l’economia en general, el treball, l’exèrcit i la política; les noies quedaven relegades a les feines de la llar, i poca cosa més.

Les Germanes de Sant Josep de Cluny faran col·legi a Mollet del Vallès, des de 1904 fins a 1916.
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/331190/421973

L’església catòlica va ser capdavantera en matèria d’educació de les classes més desfavorides, ja des de les Ordres Religioses dedicades a l’ensenyament, ja des de les rectories dels pobles i viles de Catalunya. El mot ‘escolà’ en la llengua catalana, alhora que designa als que van a l’escola, designava també als que ajudaven al sacerdot en les funcions litúrgiques.

Aprofiteu aquests dies d’aturada forçosa per buscar imatges i dades de les escoles on anàveu a la vostra infància.

Ens manquem MOLTS edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE GÀRZOLA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA BARONIA DE LA VANSA, ACTUALMENT TERME DE VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies de l’edifici de l’ 'escola pública, i vivienda el mestre de Garzola , construïda el 1920 , tancada al desembre del 1974.

Garzola situada al fons de la Coma de Meià a la dreta del riu Boix, fins al 1926 formava part , del municipi de la Baronia de la Vansa, agregat posteriorment al de Vilanova de Meià.

Quan al topònim, trobava que es reivindica el seu origen ibèric :
http://www.floramontiberica.org/FM/075/Flora_Montib_075_114-125_2019.pdf

Esperem tenir dades dels promotors i àdhuc de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Havíem anat ‘recuperant’ dades i imatges d’alguns dels edificis que aixoplugaven les activitats educatives als diferents nuclis del l’actual terme de Vilanova de Meià :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-dels-estudis-anteriors-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-de-lestudi-de-santa-maria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/torrec-esglesia-de-sant-isidre.html

Ens explicaven que també hi havia escola a Peralba :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/santa-magdalena-de-peralba-vilanova-de.html

I a Lluçars :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/visita-llucars-cap-del-municipi-de-la.html

Imagino que també a l’Argentera en devien tenir, oi?

El nostre infinit agraïment al Francesc Cardona Fonoll.