El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges de l’església de Sant Salvador de la Balma, al terme de Pontons, a la comarca del Penedès sobirà, l’Enciclopèdia Catalana ens diu que el temple, avui quasi enrunat, es troba en una posició encimbellada, adossada a la part alta de la cinglera, que forma la vall de la riera de Pontons, just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya.
El camí per accedir fins a Sant Salvador de la Balma surt de la carretera de Pontons a Vilafranca, a uns 2 km de Pontons, i passa per la colònia Penyafort, des d’on surt el camí, que segueix el riu, i que cal deixar als 300 metres, per enfilar-se fins a la part alta del cingle, on hi ha l’església.
A dia d’avui no s’ha trobat cap dada d’aquesta església de l’època romànica.
Les poques notícies que se’n tenen són a partir del segle XIV, concretament de l’any 1319.
El 1508 queda consignada en una visita pastoral.
A mitjan segle XVIII es concedí permís per a captar a la rodalia per al sosteniment del petit temple. Això sembla indicar que l’església tenia pocs feligresos i per això tant els ermitans com la mateixa capella devien patir privacions.
El 1777 consta que la capella de Sant Salvador era dels pares bernats del castell de Pontons
És un edifici de tipologia molt curiosa, forçada pel seu inusitat emplaçament, que semblaria correspondre més a una edificació de tipus militar que no pas a una església. Més que parlar d’una nau, hem de parlar d’una sala, coberta amb volta de canó, adossada, per llevant, a la roca, amb els murs sud i oest reforçats per arcs formers de perfil apuntat, i amb la porta oberta a la façana nord. El mur de ponent, que s’encara a la vall, presenta una finestra d’una sola esqueixada, i és suportat per un gran arc, situat per sota el paviment de l’edifici, que li confereix una imatge plàstica molt peculiar.
La hipotecis d’un us inicial com lloc de guaita i bada de caire defensiu, i la seva posterior utilització com església, no es pot descartar.
Els murs són construïts amb un aparell de carreu ben escairat, sense polir, i irregular, disposat en filades uniformes i irregulars, amb els angles formats per grans carreus ben treballats i polits, i amb peces també ben treballades en la formació dels arcs interiors, i de la porta, l’arc de la qual és formada per dovelles grans, ben tallades, com les peces dels seus brancals.
Resulta difícil establir un marc tipològic o cronològic per a un edifici com aquest, amb una arquitectura tan fortament condicionada pels trets de la seva especial implantació, però les característiques de la seva construcció permeten de situar-lo com una obra tardana, ja dins el segle XIII avançat, o potser, fins i tot, del segle XIV.
Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia, poseu Ponts, el Penedès sobirà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, Donald John Trump, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Vladímir Vladímirovich Putin – per no fer esment dels que patim de forma directa - ; el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase de l’Ermessenda de Valrà, ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
dilluns, 23 de març del 2020
diumenge, 22 de març del 2020
EN ETERNA RECONDANÇA D’ALLÒ QUE CATALUNYA I ELS CATALANS NO HEM D’OBLIDAR MAI. LA PIETAT DE FERRAN VENTURA BATLLÓ
El monument s’inspira en l’escultura clàssica la Pietat de Miquel Àngel, enara que aquí, en una versió en una versió secularitzada (una mare amb el fill mort a la falda) de forma erò, molt més freda.
És una obra de 1981 realitzada, primer en pedra, i després fosa en bronze.
L’original en pedra fou col·locat al Parlament de Catalunya i, set mesos mes tard, aquesta rèplica en bronze fou situada al Fossar de la Pedrera, al vessant de la part dreta.
L'octubre de 2003, a petició de l'Associació Pro Immolats, el monument fou desplaçat de la seva posició inicial a la que ara ocupa, a l’esplanada.
Ferran Ventura Batlló( La Garriga, 1927- ?, 1997)
https://elpais.com/diario/1988/03/03/ultima/573346803_850215.html
http://www.ferranventura.es/biografia.html
https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=719
https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_del_Parlamento_de_Catalu%C3%B1a#/media/Archivo:Pietat_Ventura.JPG
http://memoria.gencat.cat/web/.content/00_publicacions/MPDH/pdf_1_immolats.pdf
La tragèdia del coronavirus també haurà de tenir el seu monument commemoratiu.
És una obra de 1981 realitzada, primer en pedra, i després fosa en bronze.
L’original en pedra fou col·locat al Parlament de Catalunya i, set mesos mes tard, aquesta rèplica en bronze fou situada al Fossar de la Pedrera, al vessant de la part dreta.
L'octubre de 2003, a petició de l'Associació Pro Immolats, el monument fou desplaçat de la seva posició inicial a la que ara ocupa, a l’esplanada.
Ferran Ventura Batlló( La Garriga, 1927- ?, 1997)
https://elpais.com/diario/1988/03/03/ultima/573346803_850215.html
http://www.ferranventura.es/biografia.html
https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=719
https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_del_Parlamento_de_Catalu%C3%B1a#/media/Archivo:Pietat_Ventura.JPG
http://memoria.gencat.cat/web/.content/00_publicacions/MPDH/pdf_1_immolats.pdf
La tragèdia del coronavirus també haurà de tenir el seu monument commemoratiu.
dimarts, 17 de març del 2020
ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA DE VILADOMIU NOU ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ
Començava a declinar el sol, i bufava un vent suau i extremadament fred quan aturàvem el vehicle a la Colònia de Viladomiu Nou.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la façana de l’església advocada al Sagrat Cor de Jesús, tancada amb pany i forrellat com la casa de l’Amo.
Llegia que en Valentí Canudas, de Casserres, fou qui ideà el santuari de Lourdes de la Nou, i qui possiblement aixecava la torre de l’Amo, i l’Església del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou.
Casserres compta entre els seus fills distingits amb el mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), que va treballar molt i bé per tota Catalunya:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat
Està clar que “ningú no és profeta a la seva terra” , Josep Graner i Prat triomfarà arreu de Catalunya, i del Valentí Canudas no en sabem el cognom matern, ni la data de naixement i traspàs, com tampoc la del seu nebot Josep. D’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb capelles laterals i coberta amb volta de creueria. L'absis és de planta rectangular, flanquejat per les dues dependènices de la sagristia i cobert amb una cúpula quadrilobulada. La façana està orientada a llevant i flanquejada per dues torres de planta quadrada domina la única plaça de tota la colònia. A la façana hi trobem una portada allindada amb un frontó arrodonit amb elements esculpits en baix relleu. Tot plegat està a més, emmarcat per pilastres adossades que suporten un fals frontó on hi figura una inscripció. El parament és de grans pedres treballades disposades en filades i unides amb morter.
El decorativisme interior contrasta amb la decorativitat exterior.
A la façana de l'església s'hi llegeix: A la memòria d'en Tomàs Viladomiu i Betran en bona recordança aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del senyor MCMV.
Aquest costum – que es repeteix en altres esglésies – més enllà de la vanitat humana, reflexa el sentiment de que també el bon Déu – i no únicament els que diuen servir-lo a la terra – estava en ‘nomina’ .
Aleshores i ara, res més lluny de realitat ; (Mt 6,1-6.16-18) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà»
« I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».
No trobava cap dada del període 1936/39 en relació a l’església del Sagrat Cor de Jesús, ni el Bisbat de Vic, ni el de Solsona, han fet publiques – com si que ho va fer l’Arquebisbat de Barcelona, amb la publicació del “ martiri dels Temples a la Diócesis de Barcelona "– les vicissituds que van patir els edificis religiosos.
Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria de l’església del Sagrat Cor de Jesús per part del Valentí Canudas, de Casserres i del seu nebot, i en qualsevol cas, si les sabeu les seves personals, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..
Si sobreviviu a la pandèmia, Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la façana de l’església advocada al Sagrat Cor de Jesús, tancada amb pany i forrellat com la casa de l’Amo.
Llegia que en Valentí Canudas, de Casserres, fou qui ideà el santuari de Lourdes de la Nou, i qui possiblement aixecava la torre de l’Amo, i l’Església del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou.
Casserres compta entre els seus fills distingits amb el mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), que va treballar molt i bé per tota Catalunya:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat
Està clar que “ningú no és profeta a la seva terra” , Josep Graner i Prat triomfarà arreu de Catalunya, i del Valentí Canudas no en sabem el cognom matern, ni la data de naixement i traspàs, com tampoc la del seu nebot Josep. D’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb capelles laterals i coberta amb volta de creueria. L'absis és de planta rectangular, flanquejat per les dues dependènices de la sagristia i cobert amb una cúpula quadrilobulada. La façana està orientada a llevant i flanquejada per dues torres de planta quadrada domina la única plaça de tota la colònia. A la façana hi trobem una portada allindada amb un frontó arrodonit amb elements esculpits en baix relleu. Tot plegat està a més, emmarcat per pilastres adossades que suporten un fals frontó on hi figura una inscripció. El parament és de grans pedres treballades disposades en filades i unides amb morter.
El decorativisme interior contrasta amb la decorativitat exterior.
A la façana de l'església s'hi llegeix: A la memòria d'en Tomàs Viladomiu i Betran en bona recordança aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del senyor MCMV.
Aquest costum – que es repeteix en altres esglésies – més enllà de la vanitat humana, reflexa el sentiment de que també el bon Déu – i no únicament els que diuen servir-lo a la terra – estava en ‘nomina’ .
Aleshores i ara, res més lluny de realitat ; (Mt 6,1-6.16-18) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà»
« I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».
No trobava cap dada del període 1936/39 en relació a l’església del Sagrat Cor de Jesús, ni el Bisbat de Vic, ni el de Solsona, han fet publiques – com si que ho va fer l’Arquebisbat de Barcelona, amb la publicació del “ martiri dels Temples a la Diócesis de Barcelona "– les vicissituds que van patir els edificis religiosos.
Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria de l’església del Sagrat Cor de Jesús per part del Valentí Canudas, de Casserres i del seu nebot, i en qualsevol cas, si les sabeu les seves personals, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..
Si sobreviviu a la pandèmia, Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.
dilluns, 16 de març del 2020
ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE LA COLÒNIA PONS. . PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, l’església de la Colònia Pons al terme de Puig-Reig, construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent (Bages), 1850? - Montevideo (Uruguai), 1909), na la que batejava la premsa de l’època com "La catedral de l'Alt Llobregat" . Josep Torres i Argullol fou arquitecte municipal de Sallent i de Manresa
L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893), descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII
Quan a la descripció llegia ; església de planta de creu llatina té 32x16 metres al seus braços i la nau principal segueix el sistema constructiu ogival: encreuament d'arcs en diagonal i volta de creuer. Als murs laterals s'obren sis capelles que funcionen com contraforts de la nau central. Just passat la porta principal es troben d'una banda el baptisteri i de l'altra l'escala que puja al cor. En el transsepte s'alça un cimbori octogonal sostingut per quatre voltes volades. El presbiteri és emmarcat per un absis poligonal amb una girola que envolta l'altar major; al darrera d'aquest està la sagristia amb l'escala d'accés al campanar i al panteó-cripta.
http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=174000125
L'edifici presenta una projecció vertical que es lleu també a la façana principal que té un pòrtic d'entrada que consta de dues columnes cilíndriques amb capitells de motius vegetals que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dos columnes quadrades acabades amb pinacle. La teulada del pòrtic té pendent molt pronunciada i es remata per una cornisa en pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu al damunt, en el mig. Unes gàrgoles de pedra sense ornamentació especial permeten el desguàs. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos, a la part superior té una obertura, a la inferior dues. La façana posterior també és elaborada amb gran cura i té una gran portalada amb arquivoltes que condueix al panteó-cripta. A mitja alçada s'obren cinc finestres que donen llum a la sagristia i per sobre d'aquestes, a la part alta es troba un rosetó de proporcions mitjanes. Els vitralls formats per vidres emplomats, són elements decoratius importants i representen escenes religioses (la Santa Fe, l'Eucaristia i el Baptisme) i figures geomètriques. Els materials utilitzats a l'església són la pedra devastada i el totxo de terra cuita, a excepció de les façanes que son fetes amb carreus ben tallats.
En l’àmbit estrictament religiós, la recepció de les relíquies de Santa Aurèlia de Niça, va fer créixer la importància d’aquesta església.
Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893), descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII
Quan a la descripció llegia ; església de planta de creu llatina té 32x16 metres al seus braços i la nau principal segueix el sistema constructiu ogival: encreuament d'arcs en diagonal i volta de creuer. Als murs laterals s'obren sis capelles que funcionen com contraforts de la nau central. Just passat la porta principal es troben d'una banda el baptisteri i de l'altra l'escala que puja al cor. En el transsepte s'alça un cimbori octogonal sostingut per quatre voltes volades. El presbiteri és emmarcat per un absis poligonal amb una girola que envolta l'altar major; al darrera d'aquest està la sagristia amb l'escala d'accés al campanar i al panteó-cripta.
http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=174000125
L'edifici presenta una projecció vertical que es lleu també a la façana principal que té un pòrtic d'entrada que consta de dues columnes cilíndriques amb capitells de motius vegetals que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dos columnes quadrades acabades amb pinacle. La teulada del pòrtic té pendent molt pronunciada i es remata per una cornisa en pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu al damunt, en el mig. Unes gàrgoles de pedra sense ornamentació especial permeten el desguàs. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos, a la part superior té una obertura, a la inferior dues. La façana posterior també és elaborada amb gran cura i té una gran portalada amb arquivoltes que condueix al panteó-cripta. A mitja alçada s'obren cinc finestres que donen llum a la sagristia i per sobre d'aquestes, a la part alta es troba un rosetó de proporcions mitjanes. Els vitralls formats per vidres emplomats, són elements decoratius importants i representen escenes religioses (la Santa Fe, l'Eucaristia i el Baptisme) i figures geomètriques. Els materials utilitzats a l'església són la pedra devastada i el totxo de terra cuita, a excepció de les façanes que son fetes amb carreus ben tallats.
En l’àmbit estrictament religiós, la recepció de les relíquies de Santa Aurèlia de Niça, va fer créixer la importància d’aquesta església.
Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
LA TORRE MENYS NOVA DE LA COLONIA PONS. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la torre menys nova de la Colònia Pons al terme de Puig-reig , construïda a la mateixa època de la fàbrica de cal Pons i els pisos de la colònia, es desconeix l'arquitecte.
Consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani.
És un edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta. La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l'entrada, mentre que a ponent hi ha l'entrada a nivell del carrer. L'exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l'estil gòtic. A l'interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s'hi troba una sèrie de temes vegetals de guix.
Prop de la casa hi ha un magnífic exemplar d’alzina que de trobar-se en un altre lloc formaria part del inventari d’arbres monumentals de Catalunya.
Esperem que amb el desglaç dels polsi i la subsegüent pujada del nivell del mar, es tornin a posar en valor les terres de la Catalunya interior, oi?
Feu-nos arribar les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com per aclarir les dades del “desconegut” autor d’aquest edifici magnífic.
Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
Consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani.
És un edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta. La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l'entrada, mentre que a ponent hi ha l'entrada a nivell del carrer. L'exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l'estil gòtic. A l'interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s'hi troba una sèrie de temes vegetals de guix.
Prop de la casa hi ha un magnífic exemplar d’alzina que de trobar-se en un altre lloc formaria part del inventari d’arbres monumentals de Catalunya.
Esperem que amb el desglaç dels polsi i la subsegüent pujada del nivell del mar, es tornin a posar en valor les terres de la Catalunya interior, oi?
Feu-nos arribar les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com per aclarir les dades del “desconegut” autor d’aquest edifici magnífic.
Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
NECESSITEM DADES I IMATGES ANTIGUES DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SALLENT, ADVOCADA A SANTA MARIA.EL BAGES.
Trobàvem oberta l’església de Santa Maria en la nostra visita a Sallent, això ens permetia al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, recollir-ne imatges del interior.
Patrimoni Gencat la descriu com ; església d'una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent. A més de la sagristia, a banda i banda de l'absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l'exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d'aquest espais més profund, serveix de baptisteri.
El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base i la resta de carreus són encoixinats sense polir. La decoració no s'ha acabat, nomes s'han posat vitralls de colors en la meitat de l'edifici en la part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La decoració escultòrica de la façana i de la porta lateral tampoc s'ha portat a terme. El campanar pertany a anterior església neogòtica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16924
El 1884 s'inicià en el mateix emplaçament la construcció d'un nou temple d'estil neogòtic, obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909), que es va inaugurar el 26 de maig de 1901)
L'església neogòtica fou enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , restant dempeus nomes el campanar.
Imatge cedida pel Valentí Pons Toujouse
El 25 de febrer del 1940 Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) com a arquitecte diocesà presenta un projecte d'una nova església. Però el 15 de maig del 1941 se'n presenta un altre signat per Francisco Reguera. No trobava cap dada d’aquest arquitecte, i llegia a la Wikipedia que l’autor fou Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) i que l’església es va es va inaugurar el 17 d'agost de 1946.
No trobava cap dada dels autors de les escultures de la capella del Santíssim, del templet de l’altar Major, o dels vitralls,... val a dir que els sallentins en aquesta matèria no es moquen amb mitja màniga; com exemple proper a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870) s’aixeca un monument de pedra de no gaire qualitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu il·lustre fill , Antoni Maria Claret i Clarà, costejat mitjançat subscripció popular (10.881 pessetes.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949) i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), el monument destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.
Tant de l’església, com del monument anterior a la revolta feixista en deuen haver imatges, oi?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
https://serhistorico.net/2019/09/06/los-anos-30-en-sallent-miguel-g-gomez
Patrimoni Gencat la descriu com ; església d'una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent. A més de la sagristia, a banda i banda de l'absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l'exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d'aquest espais més profund, serveix de baptisteri.
El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base i la resta de carreus són encoixinats sense polir. La decoració no s'ha acabat, nomes s'han posat vitralls de colors en la meitat de l'edifici en la part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La decoració escultòrica de la façana i de la porta lateral tampoc s'ha portat a terme. El campanar pertany a anterior església neogòtica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16924
El 1884 s'inicià en el mateix emplaçament la construcció d'un nou temple d'estil neogòtic, obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909), que es va inaugurar el 26 de maig de 1901)
L'església neogòtica fou enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , restant dempeus nomes el campanar.
Imatge cedida pel Valentí Pons Toujouse
El 25 de febrer del 1940 Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) com a arquitecte diocesà presenta un projecte d'una nova església. Però el 15 de maig del 1941 se'n presenta un altre signat per Francisco Reguera. No trobava cap dada d’aquest arquitecte, i llegia a la Wikipedia que l’autor fou Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) i que l’església es va es va inaugurar el 17 d'agost de 1946.
No trobava cap dada dels autors de les escultures de la capella del Santíssim, del templet de l’altar Major, o dels vitralls,... val a dir que els sallentins en aquesta matèria no es moquen amb mitja màniga; com exemple proper a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870) s’aixeca un monument de pedra de no gaire qualitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu il·lustre fill , Antoni Maria Claret i Clarà, costejat mitjançat subscripció popular (10.881 pessetes.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949) i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), el monument destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.
Tant de l’església, com del monument anterior a la revolta feixista en deuen haver imatges, oi?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
https://serhistorico.net/2019/09/06/los-anos-30-en-sallent-miguel-g-gomez
diumenge, 15 de març del 2020
VIATGES A LA CARTA. ESGLÉSIA ROMÀNICA DE PLANTA CIRCULAR DE SANT ESTEVE I SANT SEBASTIÀ. SALLENT . EL BAGES
El Pere Albert Carreño retratava l 'església de Sant Esteve i Sant Sebastià de Sallent, és alhora que l’única església romànica de planta circular de la comarca del Bages, una de les més ben conservades de Catalunya.
Ha tingut notables i profundes modificacions i actuacions. La planta circular és deformada cap a llevant per l'absis central i les dues absidioles laterals que el flanquegen. Tres finestres de doble esqueixada i decoració parcial a l'absidiola del cantó sud a base d'arcuacions llombardes cegues.
https://archive.is/20120710201834/morastristany.blogspot.com/2008/10/reconstrucci-de-lesglsia-de-sant-esteve.html
Observacions: Aquesta església disposava d'una important talla gòtica de la Verge amb el nen que fou cremada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, amb el concurs de bona part de la Jerarquia de l’església , feta l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
Inicialment sota l'advocació de Sant Esteve, incorpora a Sant Sebastià des del 1350, l'església és documentada des del 1022, depenent, ben aviat de la canònica de l'Estany.
A partir del segle XIII va passar a dependre directament del bisbat de Vic.
Molt reformada a principis del segle XIX amb remodelacions que li van fer perdre el seu caràcter original, va ser parcialment destruïda l'any 1936 i entrà, fins ben entrat els anys 1970 en un continuat i accelerat procés de degradació.
En l’actualitat, plenament reformada, llueix esplèndida.
Em deixaven un comentari; obren el primer dissabte de mes. Contacteu amb el CAT Sallent.
El dia 3 d'agost es fa un important acte cívico-religiós amb motiu de la festivitat de Sant Esteve.
http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html
Poseu Sallent, el Bages, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
Ha tingut notables i profundes modificacions i actuacions. La planta circular és deformada cap a llevant per l'absis central i les dues absidioles laterals que el flanquegen. Tres finestres de doble esqueixada i decoració parcial a l'absidiola del cantó sud a base d'arcuacions llombardes cegues.
https://archive.is/20120710201834/morastristany.blogspot.com/2008/10/reconstrucci-de-lesglsia-de-sant-esteve.html
Observacions: Aquesta església disposava d'una important talla gòtica de la Verge amb el nen que fou cremada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, amb el concurs de bona part de la Jerarquia de l’església , feta l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
Inicialment sota l'advocació de Sant Esteve, incorpora a Sant Sebastià des del 1350, l'església és documentada des del 1022, depenent, ben aviat de la canònica de l'Estany.
A partir del segle XIII va passar a dependre directament del bisbat de Vic.
Molt reformada a principis del segle XIX amb remodelacions que li van fer perdre el seu caràcter original, va ser parcialment destruïda l'any 1936 i entrà, fins ben entrat els anys 1970 en un continuat i accelerat procés de degradació.
En l’actualitat, plenament reformada, llueix esplèndida.
Em deixaven un comentari; obren el primer dissabte de mes. Contacteu amb el CAT Sallent.
El dia 3 d'agost es fa un important acte cívico-religiós amb motiu de la festivitat de Sant Esteve.
http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html
Poseu Sallent, el Bages, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







