dijous, 24 de setembre del 2015

SANTA MAGDALENA DE PERALBA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Trobava un bloc amb unes excel•lents fotografies de Peralba , topònim que etimològicament deriva del llatí pĕtra alba, ‘pedra blanca’, era un poble del municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera. L’any 1970 tenia 43 habitants, avui en dia però, no hi viu ningú.



De l'església parroquial de Santa Magdalena, en depenia la de Rúbies (al municipi de Camarasa).

L’advocació d’aquesta santa, com la Santa Fe, Sant Martí, i sant Marçal, ens la portaven les tropes franques que feien costat als comtes catalans en la lluita per foragitar als invasors àrabs.

Formava part de l'antic Priorat de Meià.

Us deixo l’enllaç , on podreu veure imatges de ‘vida’ a Peralba.
http://habitantesdelanada.blogspot.com.es/2010/02/nadie-en-peralba.html


Per la data, ... 1970, demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya si tenen imatges del interior de l’església de Santa Magdalena, quan encara mantenia l’activitat religiosa.

Rebia una fotografia del 10-II-1974 des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb el següent text informatiu; Església Parroquial de Santa Magdalena, Peralba (Vilanova de Meià), La Noguera, Lleida. Catalunya.


S’aprecia que en aquella data ja no hi havia culte però, els brètols, vàndals,.., i els ‘amics del graffiti encara no havien fet acte de presència.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Preguntava si Peralba havia tingut estudi i/o escola, i el Ramon Vinals, em deixava un comentari al facebbok; si havia escola, jo la havia vist amb els seus pupitres i encara un mapa de España d'aquells de hule...., L'hule és un teixit impermeable recobert de pintura a l'oli i envernissat.

Em comentava també que Santa Magdalena va ser restaurada per un capella que sembla era fill de Santa Maria de Meià, la va enrajolar amb lamines de pedra litogràfica extretes de la Cabroa

ESCOLA DE LES PROVIDÈNCIES. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Engracia Soler Mestre, publica una fotografia de l’ escola de les Providències a Vilanova i la Geltrú.
un 16 de novembre de 1858, que a les tres del matí, sortien amb dues tartanes del convent de Gràcia de Barcelona dotze monges clarisses de la Mare de Déu de la Divina Providència i arribaven a la nostra ciutat de Vilanova i La Geltrú. El motiu era per fer-se càrrec d’un nou monestir que, l’any següent, el 1859, obriria una escola gratuïta per a nenes de famílies pobres.


L’institut de monges clarisses de la Divina Providència havia estat fundat a Barcelona l’any 1849 per sor Teresa Arguyol i Fontseca, una santa dona; de caràcter ferm i de provada austeritat, però també enamorada de l’Evangeli de Jesús i molt afectuosa amb els infants.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA DE LES PURÍSSIMES . VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Engracia Soler Mestre, publica una fotografia de l’ escola de les Puríssimes a Vilanova i la Geltrú.


Llegia que l’any 1867 l'indiano Ramon Junqué i Escofet demanà el permís d'obres per a la construcció de l'edifici, segons projecte del mestre d'obres Josep Salvany. El 1868 l'obra ja era acabada i es va mantenir com a residència familiar fins al 1892, any en què experimentà obres de reforma i condicionament per adequar-lo a la funció d'escola, regida per les RR MM Missioneres de la Puríssima Concepció. Aquest Orde religiós es dedica a l'ensenyament a Vilanova des de l'any 1857.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA DE LES TERESES . VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Engracia Soler Mestre, publica una fotografia de la primera escola de les Tereses a Vilanova i la Geltrú.

A la pàgina de la congregació llegia ; l’escola es funda el 14 d’octubre de 1884 a Vilanova i la Geltrú. Aquest fet provoca que l’ensenyament religiós femení quedi totalment atès a la ciutat. La nostra va ser la tercera escola de nenes instaurada a la vila al llarg del segle XIX.

En un primer moment l’escola s’instal•la a l’antic jutjat de l’actual plaça de la Vila. En pocs anys, l’edifici queda petit com a conseqüència de la gran demanda de places escolars en el nostre centre. És per aquest motiu que l’any 1892, el centre educatiu es trasllada a la Rambla Principal.


Durant la postguerra es converteix en una de les escoles patronals en propietat de les Fàbriques Marquès, continuant en tot moment sent dirigida per les religioses de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Cal no oblidar que l’edifici queda molt danyat a causa de la guerra. Durant la seva reconstrucció l’escola s’ubica a l’edifici de cal Colomar, al carrer Comerç.

En aquella època, el col•legi ofereix pel matí, els nivells de parvulari, primària i un segon nivell de càlcul mercantil, taquigrafia, tenidoria de llibres i mecanografia. A les tardes, la mare Ramona es dedica a fer una classe general per a tots els cursos, mentre la mare Nieves cuida de les més petites. L’escola proclama les tardes del dijous com a festa setmanal. Tothom encara avui recorda les classes dels dissabtes, dedicades a les labors. Aquesta és una mena d’assignatura més durant molts anys a l’escola, a l’igual que a la resta, ja que l’esperit nacional deia que era una tasca pròpia de les noies.

Des dels inicis de l’escola a la Rambla Principal, l’edifici compta amb una capella, on totes les alumnes celebren la primera comunió. Aquesta està situada a l’esquerra de l’entrada principal i s’hi poden veure les imatges de Sant Josep i de Santa Teresa.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

COL•LEGI DE L’AMPARO. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Engracia Soler Mestre, publica una imatge del Col•legi de l’Amparo, del que en relació al funcionament del centre, la seva promotora, Na Magdalena Miró i Alegret de Llanusa , va deixar escrit i notificat a través dels seus marmessors, que escollia la Companya de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül per encarregar-se de l’acolliment dels avis i ensenyament dels nens. Posteriorment, l’any 1880, ja va començar a funcionar l’escola, regida també per les mateixes Filles de la Caritat. Ja en el seu moment, es van signar una sèrie de contractes i escriptures segons les quals tant els Patrons de la Institució com les Filles de la Caritat se’n farien càrrec del funcionament del centre i interpretarien i desenvoluparien la voluntat de la fundadora. El 4 de desembre de 1909, la Institució fou declarada per Reial Ordre de Beneficència Particular.


Treballaven en aquest edifici ; Josep Salvany Juncosa (Vilanova i la Geltrú 24 de juny de 1825 - 1898?) maestre d’obres ; 1892: ampliació porxo pati interior i façana entrada c. de la Llibertat, Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) arquitecte ; 1987: adequació estructural i d’habitabilitat, Miquel Orriols i Mas, arquitecte municipal.

La descripció tècnica ens diu ; Conjunt de dos edificis formant L, destinats a casa asil, amb pati jardí posterior que ocupa l’interior de l’illa. Edifici de dues ales de planta rectangular, compost de planta baixa i dues plantes pis. A l’ala lateral una planta tercera reculada. Cobertes a dues vessants a l’ala principal i planes a la lateral, sobresortint diferents cossos de servei. Crugies perpendiculars a façanes. Porxo i galeries posteriors. Escala de comunicació entre plantes a cada ala. Vestíbul central a l’ala principal amb volta rebaixada, arrencada d’escala i arqueria de totxo amb columna central.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dimecres, 23 de setembre del 2015

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA PURÍSSIMA SANG D’ALCOVER. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Florencio GM publica una fotografia de la que fou església parroquial d’Alcover, a la comarca del Camp jussà, a la província de Tarragona.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la factura de l'edifici el situa clarament a l'època romànica, si bé hi ha divergència d'opinions respecte a la seva datació concreta. No obstant això, el criteri general és de donar com a bona la data de final del Segle XII.

La tradició popular coneixia aquesta església amb el nom de "La Mesquita", nom que ha fet suposar l'existència anterior d'un temple musulmà.

Vers la fi del Segle XV va resultat insuficient i es va fer l'església nova.

A la ‘vella’ s’hi celebrà culte fins l'any 1783.

L'any 1931 va ser declarada Monument Històrico-Artístic per ordre de Marcel•lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) ministre d'instrucció pública del govern de la II República.

L'edifici va resultar molt malmès en ser incendiat en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco , contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’any 1937, es va esfondrar gairebé totalment; es van perdre - no per a tothom - retaules i talles de gran valor artístic.

Actualment s'ha recuperat com a espai urbà, obrint-se al públic l'11 de setembre de 1979

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE CONILL. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana ens diu de Conill; despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 metres ) al peu del torrent de Sant Gil.

Un document de 1151 diu que l'església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona, això suposa que l’advocació primigènia va ser un altra ( no s’esmenta en aquesta referència de l’enciclopèdia ), i que el culte a la Mare de Déu del Roser, va començar en aixecar l’actual edifici l’any 1702, possiblement en el mateix lloc, i amb bona part del material de l’església original.

A la pàgina de l’Ajuntament de Tàrrega, es recull en relació a Conill , l’existència d’un antic acord de poble, segons el qual no era permès d’edificar cap més casa. Aquest fet provocà que el poble no cresqués més, i segurament, fou una de les causes que més incidiren en que Conill estigui deshabitat des de l’any 1980.


El culte a la Mare de Déu del Roser es va generalitzar a partir de l’any 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser. És a partir del final del segle XVI i durant el XVII que es produeix la gran propagació de confraries i capelles del Roser.
https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/temes-d-interes/temes-culte-del-roser


L’edifici cridava l’atenció al Josep Salvany Blanch l’any 1916, i també a l’Angela Llop, l’any 2014.


La descripció sembla haver suportat bé aquest 108 anys ; façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars. La porta d'entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular. El campanar que centra i corona la façana és d'espadanya amb dos ulls. Al capdamunt s'hi adossa una creu.

L’oblit de Conill s’ha trencat aquest any 2015, esperem que sigui per a bé.

http://www.webcitation.org/6XgSHpqDg
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/un-particular-compra-el-poble-de-conill-per-instal%C2%B7lar-hi-un-centre-de-produccio-dartistes/video/5525333/
https://giliet.wordpress.com/tag/emili-vives/ç

No confondre amb la capella de la Mare de Déu del Roser de Cal Senyoret de Conill, al terme de Pujalt, a les terres de l’Anoia Sobirana.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/capella-de-la-marededeu-del-roser.html

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació original de l’església romànica de Conill, a l’email coneixercatalunya@gmail.com