EL PASSATGE FONTDEVI. CARDONA. BAGES

El trobem en el tram central del Carrer Major, en l’àrea de confluència d’aquest vial públic amb els carrers travessers del Pujolet (antic carrer de na Morrala) i de la Pujada del Convent (antic carrer de la Serra), en l’espai delimitat pel mateix carrer i el carrer de les Flors.

L'immoble fou residencia de les famílies Olzina, Font, Thomasa , la família Eixalà-Maerschalk, que la venia a darreries del segle XIX al sastre Serra, àlies Fontdeví , que als anys 1950 duria a terme una reforma que li ha donat l'actual tipologia neogòtica.

Els Eixalà exercien com procuradors del duc de Cardona, i s’establien en aquesta casa en la segona meitat del segle XVIII.

LA VENERACIÓ A LA MAREDEDÉU DEL ROSER

El Sant Pare Gregori XIII, instaurava l’any 1573 la festivitat de Nostra Senyora del Rosari, el dia 7 d'octubre.

Al segle XVI ens trobem, d'una banda, amb una pràctica rosariana totalment instaurada i reconeguda per l'Església i per altra, amb grups de fidels que la practicaven assíduament. No obstant això, el culte al rosari no és més que una de les múltiples devocions religioses del moment.

No serà però, fins a darreries del segle XVII quan la pràctica del Rosari esdevé un veritable fenomen social amb característiques pròpies.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CARDONA. BAGES

L'origen del culte públic a la Mare de Déu del Remei – en castellà és plural REMEDIOS -  data segons la tradició, des de mitjan segle quinzè.

És una de tantes imatges medievals, que la pietat dels fidels ocultaria acuradament, per lliurar-la de les -presumptes - profanacions dels àrabs que tenen curiosament un respecte reverencial a la Verge Maria.

Em deixaven la clau per visitar l’ermita del Remei de Cardona, és un edifici d'una sola nau i sense absis, amb la façana orientada a ponent on s'obrí un gran òcul sobre la porta d'arc de mig punt rebaixat, i es bastí un petit campanar d'espadanya. Els murs de l'església evidencien les diferents etapes constructives amb un respecte per el disseny original.

La inscripció de la façana ens diu "Miquel Torrabadella y Isabel Torrabadella l'han feta. Any 1641"; és correspon força amb el model ‘d’església trentina’, en el que primava ‘la funció’ per damunt de la forma.

Fou considerablement engrandida l'any 1867 – amb els diners d’Amèrica , s'alçava la volta fins als 7,5 metres , i s'allargava la fàbrica per la banda de ponent, construint la porta i eixamplant l'òcul.

Josep Maria Armengol Bas ( 1865 + 1941 )  en retratava  l'interior , Altar i verge de l'Església de la Mare de Déu del Remei de Cardona,  amb anterioritat a l'alçament dels militars feixistes encapaçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/36360/rec/3

Ha plogut molt des d’aquelles dates – i no sempre de forma profitosa – l’església defensora tradicionalment de les classes més febles i desfavorides, ha jugat en ocasions amb una doble baralla, entrant fins i tot en qüestions ‘politiques’ de forma partidista; la religiositat popular ha davallat a nivells impensables, i les vocacions se’n han ressentit fins a posar en risc la celebració regular dels oficis litúrgics en un bon nombre de parròquies, i l’atenció a les ermites s’ha reduït i/o abandonat en molts casos.

Ajudava poc el fet que l’any 1956, la Marededéu del Remei, entres a formar part de l’exèrcit que s’havia alçat en armes contra el Govern legítim de la II República, en esser designada Capitana General de las Fuerzas Armadas Españolas, diríem que al mateix nivell que el aleshores Jefe del Estado español , y Generalísimo de los Ejércitos , Francisco Franco.

Tornava la clau i alhora que agraïa la finesa, els feia arribar la meva felicitació pel bon estat en que es manté aquesta ermita del Remei de Cardona.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-ermita.html

Que  la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI . BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

Rebia unes excepcionals imatges del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, de l’ermita del Remei de Beget, ubicada al costat d’aquest poble de ‘pessebre’ pel cantó de solell del puig anomenat el Rost.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una sola nau i absis semicircular orientat al sud, les mesures son 5 metres d'amplada i 9 metres de llargada.

La porta d'ingrés està orientada al nord, amb una finestra al cantó esquerre i el campanar d'espadanya d'un sol ull, amb campana.

Hi ha una pedra, potser d'una reconstrucció,que porta la data 1769.

Pel costat de llevant veiem dos ulls de bou i la sagristia annexa a la capella.

De l’interior on no podien accedir trobava :

A l'interior l'absis semicircular està tapat pel retaule.

L'altar porta la data 1864 pintada.

Hi ha quatre imatges de fusta, talles possiblement corresponents a l'època de l'altar; de Sant Sebastià, antiga advocació de la capella – això vindria a confirmar la tesis de que estem davant d’una església votiva , aixecada possiblement al segle XVII - , de Sant Grau, de Santa Llúcia , i la de la Marededéu del Remei.

SANT CRISTÒFOL / MENNA DE SÚRIA. BAGES

Llegia com explicació ‘lògica’ de l’existència de dues esglésies a Súria, que el creixement del poble al costat de la carretera i el riu (al Raval Nou) va portat a que el rector Martí Sanglas, comencés amb diners del seu patrimoni, una nova església, escoles i casa rectoral, abans del 1936. El mal costum de documentar únicament el nom i un cognom, o fins la primera lletra del nom i el cognom, no em permet confirmar si el rector era mossèn Martí Sanglas Alsina, denunciat per la Guàrdia Civil del destacament de Sant Joan de les Abadesses, pel delicte de ‘ hablar en catalan’ . Recordo unes paraules del CAP SUPREM DE LES FORÇES ARMADES DEL REINO DE ESPAÑA – i per tant, també de la GUARDIA CIVIL – que afirmava ‘urbi et orbe ‘ que MAI S’HAVIA IMPOSAT CAP RESTRICCIÓ A L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA.

Josep Maria Sagnier i Vidal (1890-1976), II Marqués de Sagnier, era l’encarregat d’aixecar aquest edifici, del que diu la fitxa tècnica que els trets més destacats de la construcció el constitueixen el campanar i la porta d'entrada. El primer element s'ha construït sobre la porta d'entrada, i constitueix una referència visual del Raval Nou o barri del Centre. Aquest està coronat per una teulada a quatre vessants sobre un pis amb finestres dobles amb arc de mig punt als quatre vents. L'entrada principal es troba a un nivell superior al del carrer i s'accedeix mitjançant una doble escalinata suportada per dues columnes de fust llis. 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

L'interior té vitralls de colors i l'absis presenta unes pintures d'A. Gorges, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com , aquest mal costum - un més de la nefasta influència castellana - ens solivianta 

A l'altar major hi ha una làmpara-baldaquí, original de Josep Sendra, ens agradarà tenir noticia del  cognom matern i el lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com , aquest mal costum - un més de la nefasta influència castellana - ens treu de polleguera 

Ens agradarà confirmar  a l'email castellardiari@gmail.com les dades del Rector, i per descomptat també les de l’autor de les pintures de l’absis, i de la lampara-baldaqui de l’altar Major.

Pel que fa a l’advocació del ‘portador del Crist’, Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Bages ], en realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

 Que Sant Cristòfol/Menna    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

TOWN HOUSE OF SÚRIA

Súria més que triplicava la població entre 1787, 589 ànimes, i 1887, 1.990 habitants, calia per tant adequar els ‘serveis’ a les necessitats de la població, i primer l’any 1920 l’Ajuntament quin projecte s’encarregava a Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951), i en la dècada següent l’església de Sant Cristòfol / Menna , obra en aquesta ocasió de Josep Maria Sagnier i Vidal (1890-1976), II Marqués de Sagnier.

La descripció tècnica de la Casa de la Vila, que retrata únicament des del carrer ens diu ; edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre.

La població assolia a darreries del Primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) els 3975 veïns, i s’arribava al sostre l’any 1970, a darreries del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) amb 6.869. Començava un lent declivi que la ‘Democraciola’ ha fet accelerar fins assolir a finals de l’any 2012 els 6.218 habitants.

L’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA , s’han deixar notar d’una forma particularment dura en indrets com Súria, on les persones viuen i vivien de la seva feina.

FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES

De la història de la Colònia Vidal al terme de Puig-reig, llegia a la part ‘històrica, que l’any 1917 aquesta família es desfeia dels Comtals; la finca era venuda als germans Pere i Ramon Escofet, que van instal•lar una filatura i una explotació agrícola.

De la ‘Història de la Colònia dels Comtals’, l'any 1918, estant la colònia en mans de la família Bach, es construeix la nova fabrica - els Pere i Ramon Escofet, son en realitat els BACH Escofet- . Curiosament el celler - mansió dels Bach a Sant Esteve de Sesrovires es va començar a construir l’any 1918, i l’arquitecte era Josep Sala Comas, fill del també arquitecte Emili Sala Cortés.

És possible que la fàbrica dels Comtals, i fins la mateixa remodelació de la Torre de l’Amo, siguin obra de Josep Sala Comas ?.

Havia fet gestions a l’Arxiu del Bages, i l’Ajuntament de Manresa per esbrinar a qui devem – a nivell tècnic – ambdós edificis, i dissortadament no trobàvem en lloc i altre cap resposta, cal recordar aquí ultra la menor exigència documental en les primeres dècades del segle XX, que el REINO DE ESPAÑA patia un conflicte bèl•lic –particularment acarnissat a Catalunya - per l’alçament militar dels feixistes contra el Govern de la II República que havia estat escollit democràticament. Alguns documents van ser destruïts, altres considerats boti de guerra, confiscats i traslladats a Salamanca i/o al patrimoni particular d’algun dels capitostos del Régimen.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions en la línia de recuperar ña memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com

No descartem ni la hipòtesis de que la fàbrica fos aixecada pel dimoni.