Començava el dia
amb les rutines clàssiques, mantenir el
meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada
dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia , i un esmorzar “petit déjeuner” seguint el regim de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel
Obiols Alfonso, m’havia prescrit.
Com amb el
menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia
“ regim” i des de fa força temps, sortosament però, en aquesta tasca per obra i desgràcia de la
dictadura franquista, " desconegut" esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i
pouava en les seves imatges
Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en " desconegut" . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com
Entre 1900 i 1920, “ desconegut “ retratava
“Façana de l'església de Santa Eulàlia de Provençana”
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/27100/rec/1737
https://www.youtube.com/watch?v=XYul8jPqzxo
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/santa-eulalia-de-provencana-testimoni.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-provencana-lhospitalet-de-llobregat
Esperem a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.
Un clar exemple d'aquest dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Santa Eulàlia i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada