divendres, 22 de setembre del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VIU DE LLEVATA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PONT DE SUERT. LA RIBARGORÇA SOBIRANA

 Fa anys que maldem per “ recuperar “ la memòria dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta tasca em demanat – i continuem fent-t’ho – la col·laboració de tothom.









El Jordi Coll Ros, amb el que contactava mitjançant el seu fill l’Antoni Coll Cugat, ,m’enviava fotografies de la que havia estat escola de Viu de Llevata , cap d’un municipi  , al que   pertanyien els pobles d'Abella d'Adons, Adons, la Bastideta de Corroncui, la Beguda d'Adons, Corroncui, Perves i Pinyana ,  amb un terme de 53,23 km², independent fins a l'any 1968, quan fou agregat al Pont de Suert, amb el resultat d'engrandir notablement el vell municipi del Pont de Suert, que era molt petit. La seva aportació als 148,62 km² del municipi actual fou, doncs, del 35,82% de territori.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), en el seu  "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar", descriu el poble  de Viu de Llevata, dient que està situat en un turó, ventilat per tots costats, i envoltat per un barranc que baixa del sud i forma una figura de C deixant el poble en el centre.

Constava de 25 cases i dues més de separades a mig quart d'hora: la de Nalet i el molí.

Tenia escola de primeres lletres, pagada per repartiment entre diversos pobles.

 L'església parroquial era dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i en depenia la d'Adons.

Tenia rector i dos capellans beneficiats de patronat particular.

 El cementiri era dins de la població, i a poca distància hi havia una font no gaire abundant. Comprenia, a més, quatre masies disseminades.

El terreny és muntanyós, àrid i trencat, i té un bosc amb freixes, faigs i boixos. També tenia pedreres de calç i mines de guix. S'hi produïa mestall, sègol, patates i llegums, i s'hi criaven moltes ovelles, vaques i porcs. També tenia un molí fariner.

 La població era de 8 veïns (caps de família) i 71 ànimes (habitants).

L’actual cap de Municipi , el Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la  Ribagorça Sobirana, oficialment dita  ALTA.

 El seu terme municipal actual no correspon a l'històric, atès que el 1968 hi van ser agregats els antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Amb aquestes agregacions va passar dels 12,72 km² inicials als 148,62 actuals.

La seva aportació, doncs, al municipi actual fou del 8,56% de territori.

L’informe Roca, presentat al gener de 2001,  proposa diversos canvis per  la Ribagorça Sobirana -  oficialment dita ALTA , que se situaria dins de la vegueria de Ponent:

Pedanies i enclavaments que canvien de municipi:

Espluga de Serra i Sopeira, de Tremp (Pallars Jussà) al municipi d'El Pont de Suert.

Iran, Irgo i Llesp, del Pont de Suert al municipi de la Vall de Boí.

L'Artiga, Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet, d'El Pont de Suert al municipi de Vilaller, i canvi de nom del municipi resultant per Vilaller i Vall de Barravés.

Aquesta proposta, però, al cap dels anys – i un cop aconseguida la  fita de dessolar la terra -  no passava de ser això: un estudi i una proposta.

La cantarella que justifica la desaparició i la subsegüent integració de municipis  es justifica en la simplificació administrativa, i  el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.  

Les administracions NO HAN DESENVOLUPAT polítiques que afavoreixin l’equilibri poblacional de les diferents comarques,  i qualsevol altra explicació  és mentida, i com deia l’Ermessenda de Valrà “ de dir mentides, no en fan pagar res “

El que aconsegueix – sense cap mena de dubte - la desaparició i la subsegüent integració de municipis , és eliminar  “ la petita història “ , i desarrelar de forma irreversible als nascuts en aquelles poblacions,  que seran pontarrins i  pontarrines, i no sabran el gentilici amb el que es designaven als nascuts per exemple a Viu de Llevata, oi?.

Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com  imatges i dades dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista de la comarca de la Ribagorça Sobirana.

https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=251734

El tribunal de Justícia de la Unió Europea, identifica als catalans com 'grup objectivament identificable'

https://elmon.cat/politica/tribunals/concepte-minoria-nacional-sentencia-tjue-601654/

El duo de “la calç viva”,  parla de “ minories en extinció

https://www.elnacional.cat/es/politica/gonzalez-guerra-contra-amnistia-independentistas-chantaje-minorias-extincion_1096992_102.html

Com cantava la Trinca , tranquil, Jordi tranquil :

https://www.youtube.com/watch?v=Fnlj0Hmj-g0m 

https://www.youtube.com/watch?v=wQK6HDOoB4k


“a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada