dissabte, 23 de setembre del 2023

ESGLÉSIA DE SANT MIQUÈU A VIELHA. MIJARAN. VAL D’ARAN

 

Patrimoni Gencat  ens diu de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel de Vielha  que retratava el Vicent Miralles Tortes:


L'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel , era la capella del desaparegut castell de Vielha; és un edifici romànic de transició al gòtic (segle XII-XIII), molt reformat posteriorment. És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i quatre capelles laterals per banda, cobertes també amb volta de canó, tret del parell més pròxim al creuer, que ho són amb volta per aresta (1535). Al segle XVI, per privilegi de Ferran II (1510), es bastí el campanar, que servia de torre de defensa, i que té embegut a la base el portal del segle XII, dins d'un atri.

El campanar, de base quadrada que esdevé octogonal, és coronat per una barbacana que sosté una aguda coberta piramidal de pissarra

A l'interior guarda una pica baptismal romànica. Formada per un vas troncocònic i un peu cilíndric, amb base circular. Tant el peu com la base no corresponen al vas. La pica està solcada per tres filets horitzontals que compartimenten la superfície del vas en dues franges. A la superior hi ha representat un motiu vegetal i a la inferior hi ha gravats una successió d'arcs. L'angle inferior de la pica està vorejat de botons semiesfèrics. Tant el peu com la base manquen de motius ornamentals: són llisos.



També hi ha l'altar major gòtic, atribuït per alguns a Pere Despallargues (segle XV), unes pintures murals renaixentistes, semblants a les d'Arties, i, sobretot, la talla del Crist de Mig-Aran, una excepcional talla procedent de l'antiga església de Santa Maria de Mig-Aran, un bust de dimensions naturals, que devia formar part d'un antic davallament romànic, que sembla que sortí de l'important taller d'Erill-la-Vall, a la Vall de Boí (segles. XII-XIII).

 


La portalada està ubicada a l'interior d'un nàrtex; consta de cinc arquivoltes apuntades, en degradació, a més d'un sisè arc interior de mig punt. Entre ambdós resta, com a Betren, un fals timpà amb tres plaques de marbre esculpides.

En la peça central, la més gran, apareix esculpit un Sant Miquel amb una llança lluitant contra el dragó. En les laterals, a la dreta la Flagel·lació de Jesús i a l'esquerra una escena de difícil interpretació que pot ser la creació de l'home.

Les arquivoltes, també esculpides i amb 59 figures en relleu, que al·ludeixen en el seu conjunt al Judici Final, són de qualitat desigual i semblen obra de més d'una mà.

Situat a l'esquerra del pòrtic, hi ha un relleu en pedra de Crist a la Creu. Ubicat al costat de ponent de l'atri de l'església, la imatge de Crist està molt malmesa a causa de despreniments matèrics (sobretot pel que fa a la zona del rostre i a la de les extremitats inferiors); la imatge penja en actitud triomfal sobre una creu llatina. És possible que fos representat amb corona i perizoni, i consta d'un subpedani a l'acabament de la creu; és un crucificat amb els palmells de la mà oberts, amb els peus separats i amb els braços lleugerament flexionats a l'alçada del colze. És similar que el de Gausac però de millor qualitat. Fa 50 cm d'alçada.

La torre campanar és un obra del segle XIV. De base 6x7 metres, té la planta quadrada i està muntada sobre la portalada amb un arc de punt rodó, que forma en la part interior, amb els paraments de la torre, un espai a manera de porxo o atri. El cos del campanar és vuitavat, proveït de sageteres, i en la part superior s'obren dos rengles de finestrals sobrepujats per volada cornisa sustentada en rapisses, i acabat amb un agut capitell de llicorella. L'alçada total és de 40 metres, i la de l'agulla de 13,5 metres.

Al creuer de l'epístola hi ha l'orgue barroc del segle XVIII, de fusta pintada i daurada. També hi ha una pintura sobre tela representant la Sagrada Família, còpia de A. Van Eyk realitzada per J. Virgili al segle XVIII. Les capelles laterals presenten pintures murals renaixentistes amb escenes de la vida de Jesús (infantesa i passió).

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miqueu-de-vielha

https://catalonianpipeorgans.blogspot.com/2015/10/87-orgue-de-lesglesia-de-sant-miqueu.html?m=1

https://catalunyadiari.com/actualitat/sant-miquel-arcangel-vencer-satanas

El Josep Salvany Blanch, retratava : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/'esgl%C3%A9sia%20de%20Sant%20Miqu%C3%A8u

El Josep Salvany BlanchCèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) , Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942),..,  eren " llum del món" , i la seva vida i la seva obra seran esmentades en els segles venidors. De la " morralla " que gestiona de forma maldestra la COSA PÚBLICA se'n perdrà la memòria. 

Qu'eth Arcàngel Sant Miquèu e Sant Antoni dera Sitja, elèven a l’Altíssim la pregarie des curdi, gitans, aragonesi, asturians , valencians, bascs, aranesi , galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.

A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada