dilluns, 12 de març de 2018

QUE EN SABEU DE L’ESGLESIA ‘NOVA’ DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL D’OLÈRDOLA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens la descriu ; església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La façana principal és coronada amb un campanar octogonal amb coberta de pavelló i rellotge sota les obertures. El portal d'entrada està fet per arquivoltes ogivals de pedra calcària, un timpà frontal amb mosaic amb la inscripció 1889- 1984 i la figura de Sant Miquel. La coberta és a dues vessants a la part central. La coberta, que presenta teules vidrades de color marró i rajoles fent cornisa vidrades de color verd al campanar, teules àrab normals a la part corresponent a la nau i rajoles quadrades planes vidrades de color marró a la part de l'àbsis que és una semi cúpula.


En següents enllaços trobareu un COPIAR/PEGAR antològic :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/CATALEG%20PATRIMONI.pdf

http://patrimonicultural.diba.cat/#


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Sant Miquel d'Olèrdola es va bastir a finals del segle XIX al nucli de La Plana Rodona com a substituta de la del castell.
Cal pensar que les ‘ mans anònimes’ que aixecaven l’església, no eren les del maligne, que com sap tothom – des de sempre – està molt posat en el sector, oi?.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , agrairem que trameteu aquesta petició al Consistori d’Olèrdola, a la Diputació de Barcelona, i al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada