Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria del Penedès, i tenia ocasió d’accedir al interior de l’església parroquial de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, situada a la plaça Major del Pla del Penedès, amb edificacions adossades a la capçalera.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb creuer amb cúpula sobre trompes i cimbori exterior. Al transsepte s'obren l'absis central flanquejat per dues absidioles. La del costat de tramuntana presenta decoració de tipus llombard, mentre que la de migdia ha estat substituïda per la sagristia. La coberta de la nau és de volta de canó. L'absis, envoltat exteriorment per altres construccions, té tres finestres de doble esqueixada i conserva restes de pintures al fresc amb motius geomètrics. Al llarg dels temps ha estat ampliada amb capelles laterals. El campanar de torre és de planta quadrada, amb obertures d'arc de mig punt i un rellotge a la part superior.
L'església es troba documentada des del 1080. El 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona. Fou parròquia independent des del 1778. L'edifici ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Una de les absidioles va ser destruïda entre els anys 1500 i el 1600 per fer l'escala del campanar. Posteriorment van fer-se obres d'ampliació, als voltants del 1800. L'última restauració, que ha recuperat la part romànica, data del 1972.
L’enciclopèdia Catalana ens diu ; l’església parroquial de Santa Maria és romànica, bé que modificada posteriorment.
Documentada el 1080, el 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona: és esmentada en una butlla d’Urbà II que confirma els béns de la dita canònica. L’església de Santa Maria del Pla és esmentada novament en les confirmacions papals dels béns de la canònica de Solsona del 1151 i el 1188 i segons un text del cartulari de Santa Maria de Solsona, de la fi del segle XIII, encara li pertanyia, si bé no s’hi especifiquen les prestacions que Santa Maria del Pla havia de satisfer. No hem pogut determinar en quina època l’església de Santa Maria del Pla fou agregada a la parròquia de Lavit, motiu pel qual el poble també s’anomenava el Pla de Lavit, fins que el 1778 fou erigida en parròquia independent.
L’església de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, és un edifici romànic, del segle XI, d’una nau amb creuer i cimbori que descansa sobre petxines. L’absis és envoltat exteriorment per construccions feixugues. Es conserva, també, l’absidiola septentrional, la de migdia desaparegué en unes obres d’ampliació.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada