La descripció ens diu que l’edifici està orientat a ponent i situat en el punt culminant de la serra de Sobremunt (957 metres d'altitud).
La capella, dedicada a les màrtirs santa Llúcia i santa Quitèria, no apareix documentada fins l’any 1370. L’any 1407 el propietari del mas Grau, Pere Grau, va cedir a la parròquia i al rector de Sant Martí de Sobremunt les terres que envoltaven el puig de la capella, que foren el seu principal patrimoni.
L’any 1720 hom refeu l’edifici vell, el qual fou substituït per l’actual, que anà adquirint una àmplia devoció per les terres comarcanes com a santuari, cosa que encara manté.
Està envoltada per un mur de pedra i s´ hi accedeix per una porxada amb volta arrodonida.
A sobre el portal, hi ha un gravat amb pedra i la data de 1720, any en que fou totalment renovada. El campanar és d´ espadanya i s´ hi conserva la campana.
La capella està totalment reformada i una gran pedra de molí forma l´ altar. Al cantó esquerra hi té adossat un cos format per tres successives ampliacions. En la llinda del portal s´ hi llegeix: SANTA LLUCIA ORA PRO NOBIS ANY 1718.
Ens encomanaven – i encomanaven també a Catalunya - a l’especial protecció de la Santa.
A Catalunya hi havia força devoció a santa Llúcia com a advocada contra el mal d’ulls i contra tota malaltia o defecte de la vista. Existeixen oracions especials dedicades a aquesta santa, com per exemple la següent, que es recita per fer sortir una brossa de l’ull: «Una brossa tinc a l’ull; no l’hi veig ni l’hi vull; santa Llúcia gloriosa, traieu-me la brossa de l’ulll»
Santa Llúcia és la patrona de les cosidores, que celebraven la seva festa (dia 13 de desembre) amb gran gatzara
Existeix la creença que els dotze dies que passen entre Santa Llúcia i Nadal representen els dotze mesos de l’any, i que el temps atmosfèric que domini cada un d’aquests dies denota el temps que ha de fer en el seu mes respectiu (Llucmajor).
Referent a la durada del dia en l’època de la festa de Santa Llúcia, hi ha el refrany mallorquí que diu: «Per Santa Llucia, llarga és sa nit i curt es dia» (o «s’allarga sa nit i s’acurça es dia»). Hi ha altres refranys però, evidentment inexactes, que atribueixen a aquella data un augment de la durada del dia, la qual cosa no ocorre fins a alguns dies més tard. «Per Santa Llucia, minva la nit i creix lo dia» (Camps Folkl. Men.); «Per Santa Llúcia, un pas de puça» (or., occ., val.).
Que Santa Llúcia , Santa Quitèria i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada