dimarts, 13 de desembre del 2011

SANTA MARIA DE RIPOLL.

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas ens envien unes magnifiques imatges del monestir de Santa Maria de Ripoll, aquest cenobi era ‘una de les assignatures pendents ‘ – en tenim moltes més, sortosament - els del http://coneixercatalunya.blogspot.com , i únicament ells dos podien aprovar-la amb nota.



Quan a la crònica, s’ha escrit molt i bé sobre aquest monestir, us en deixem algun enllaç :

http://www.monestirs.cat/monst/ripoll/rp13mari.htm
http://www.youtube.com/watch?v=M87ZSQ43ZXk
http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v17n1/02107570v17n1p89.pdf
http://arquitphp.cultura.gencat.cat/index.php?monument_inicial=830634

I ens centrarem en els darrers segles de vida monàstica, que lluny de la imatge bucòlica del ‘cor de Catalunya’ foren un període d'esllanguiment pel que fa a la vida religiosa, i de lluites acarnissades amb els habitants de la vila de Ripoll, que volien alliberar-se de la tutoria del monestir.

Entre 1.820 i 1.823 es produeix una primera exclaustració; l’any 1830 es consumà la mutilació de l'antiga església monàstica: es reduïren les cinc naus a tres, i sota els imperatius dels nous gustos neoclàssics hom disfressà l'interior amb revestiments i motllures de guix.

El 1835 com a conseqüència d’un dels episodis recurrents de fallida econòmica del Regne d’Espanya -avui tornem a estar immersos en un altre – Espanya malmet de forma voluntària, conscient i irremeiable la seva condició de dipòsit cultural d’occident, amb la desamortització desapareixeran del nostre país les peces dels millors artistes de tots els temps, que ara podeu admirar als museus de Paris, Londres, Berlin ,...

Mendizabal aconseguiria assolir la quasi absoluta perfecció pel que fa a la corrupció política i administrativa; Santa Maria de Ripoll veurà l'exclaustració de la seva comunitat, que tenia aleshores 18 membres; això permetrà que siguin incendiats l'església i el monestir.

En l'incendi fou destruït tot l'antic arxiu documental, ordenat i estudiat feia poc pel monjo Roc d'Olzinelles, notable arxiver; únicament els manuscrits que es trobaven a Barcelona per a llur estudi - i que ara es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó - foren salvats.

La incúria i la negligència de les autoritats – insistim en que voluntària i conscient - facilitarien el saqueig per part de la població empobrida, aquestes accions incontrolades, provocarien l’enderroc de la torre del palau abacial, de part dels claustres, i de la majoria de les antigues edificacions monàstiques. El segle XIX va deixar a Ripoll un balanç tràgic de desolació i ruïna.

El bisbe de Vic , Excel•lentissim i Reverendíssim Senyor Josep Morgades i Gili, farà gestions per obtenir la cessió de les ruïnes, i un cop aconseguit l’any 1885 inicià la campanya de restauració de l'església i del claustre, que tingué gran ressonància en tot el país, coincidint en uns moments d'exaltació nacionalista, en aquesta línia l’insigne Prelat promogué també la restauració dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses, de l'Estany, de Montgrony i de Lluçà.

L'obra, confiada a Elies Rogent, intentà refer l'antiga basílica d'Oliba ; ho farà amb les tècniques, els mètodes, i les limitacions de l'època, animat però amb un esperit romàntic, que rebrà el nom de ‘ la Renaixença Catalana’ .

La consagració de la basílica, amb la convicció social que s’havia refet "el bressol de Catalunya", aplegà el dia de la seva consagració, el 10 de juliol de 1893, totes les personalitats de l'època.

Amb l'església es restaurà el claustre , i es referen les tombes comtals.

L'església de Santa Maria fou destinada a parròquia de la vila en substitució de la de Sant Pere, que s'aixeca, sense culte, al seu costat.

L’any 1.936 hi hagué encara alguna profanació.

La vida monàstica no s'ha restaurat, la dignitat abacial però , es dóna com a titular a membres destacats de l'orde benedictí: un dels darrers a tenir-la fou el cardenal Anselm Albareda.

L’any 1964 foren restaurats els capitells del claustre.

L’any 1971 hom inicià la restauració de la portalada.

L’any 1973 fou tancat l'atri amb vidres perquè els canvis de temperatura no l'afectessin tant.

L’any 1979, les excavacions que pretenien trobar la cripta demostraren que aquesta no havia existit mai, com era previsible es varen trobar tombes i capçaleres del segle X.

El 1982 foren traslladades les restes de Guifré el Pelós en un nou sepulcre.

1 comentari: