La casa ‘capitalejava’ un grup de masies que arribaren a tenir parròquia pròpia, a l'alta edat mitjana; l'església, romànica de Sant Pere situada al costat de llevant de la masia de Mussarra, n’és una prova fefaent.
El 13 i 14 d'agost del 1714 aquesta masia acollí les tropes borbòniques comandades pel Comte de Montemar, que atacà les tropes austriacistes del Marquès del Poal a la batalla de Talamanca, que tingué lloc a prop, a sota i al sud de la masia.
Calia fer un petit pròleg històric, abans de recollir imatges de les escales exteriors que donaven accés a les tines del vi – una d’elles fa funció ara de dipòsit de les aigües pluvials - .
De l’interior ens meravellava :
El forn de pa.
L’espai on hi havia les quadres del bestiar – es conserva encara una de les menjadores -.
El celler, que compartia espai amb el moli d’oli.
I, en el nivell superior la ‘sala’, que rebia llum per d’ambdós costats, i exercia al ensems, de lloc de trobada, i de distribuïdor de la casa.
La situació de la casa amb vistes a Montserrat, el Bages i els primers contraforts del Pirineu; la sensibilitat de la propietat pel que fa a mantenir el màxim d’elements ‘històrics’ conciliant-los amb l’ús residencial; i l’estructura simple, alhora que senzilla – sense artificis – de l’edifici , ens permeten afirmar que Mussarra és avui , una de les masies més belles del Moianès.
Agraíem la seva finesa a la propietat, abans d’acomiadar-nos, amb el nostres millors desitjos pel que fa al devenir de la casa i dels seus estadants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada