Llegia que l'ermita advocada a la Marededéu del Roser de Granyena de les Garrigues, fou construïda a l'any 1988 en ocasió de l'any Marià essent consagrada el 6 d'octubre de 1990, pel bisbe de Lleida, Ramon Malla i Call(La Seu d'Urgell, 4 de setembre de 1922 - Lleida, 18 d'abril de 2014), essent rector l’Àngel Escales Perucho.
El projecte fou redactat per l'arquitecte Fortuño – ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi, del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos del cas de traspàs d’aquest tècnic - i la construcció fou assumida i participada "a jova" pels veïns del poble.
El campanar fou fet a la forja-taller Calderó de Lleida instal·lant-hi la campana petita del temple parroquial del poble.
https://www.youtube.com/watch?v=c6WkiO9Ly4E
Patrimoni Gencat la descriu com; petita ermita de factura moderna ubicada al turó que s'alça a llevant del nucli de Granyena.
És de planta triangular amb la façana el·líptica. Els paraments són de bloc de formigó arrebossats i pintats de blanc. Tanmateix, a les parts més vistoses, com el marc de la porta i a sengles finestres laterals, s'utilitza pedra escairada. Així mateix, les pilastres que emmarquen els extrems de la façana i el sòcol que envolta l'edifici és en aplacat de pedra irregular. La coberta és de teula plana, a dues aigües per bé que el carener del vessant de la façana principal (que es remata amb una porxada que la protegeix) és més baix que l'altre carener. Això permet donar alçada a la part de l'altar i deixar un franja entremig on hi ha una filera de petites finestres que donen llum natural a l'interior. A la part de l'absis, també hi ha tres espitlleres amb vidre de pavès per fer aquest mateix efecte. A l'extrem de l'absis, s'alça la torre-campanar amb un coronament metàl·lic de formes corbes i la creu.
.jpeg)
L'interior és recollit, amb el sostre cobert de revoltó de formigó sobre bigueta prefabricada, paviment de formigó i les parets pintades de beix. L'altar està fet amb pedres de molí i al fons de l'absis hi ha una fornícula amb la imatge de la titular.
Al voltant del temple, hi ha una arbreda amb pins i xiprers, que ombregen l'indret.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-granyena.html
dissortadament no s’atura la "monotonia criminal" que alhora que contínua, fa que en un exercici de sadisme, bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.
Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que la Marededéu í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada