MAS CABRAFIGA. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava entre 1914 i 1936   “   Vista general de Cabrafiga de Sant Pere Despuig i camps de conreu a primer terme”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8030/rec/84

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6677/rec/49

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11005

Cabrafiga és un mas al sud del terme de la Vall de Bianya (la Garrotxa). És un casal aïllat que formava part del veïnat presidit per l'església romànica de Sant Pere Despuig. La seva tipologia arquitectònica està molt lligada a la d'altres masos del veïnat com la Cadamont o les Aulines. D'aquestes sabem que les seus orígens són molt remots i que a finals del segle XVIII i principis del XIX s'hi portaren a terme nombroses obres d'ampliació i remodelació.

Possiblement, Cabrafiga, també va seguir aquesta evolució. Ho demanaré al Pere Puigferrer  & Anna Masó, ànima de la pàgina Olot d'abans. Fotos antigues d'Olot i la Garrotxa

És de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos (amb petites finestres per la ventilació de les corts dels animals), pis d'habitatge (amb cinc arcades de punt rodó que miren cap al sol) i golfes (amb tres arcades a la façana de migdia; les dues laterals, avui, es troben cegades). L'edifici va ser bastit amb pedra menuda del país, llevat dels cantoners.

Avui, és un establiment de turisme rural.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina. 

 El REINO està convuls,  em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que  té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.

https://www.lapatilla.com/2023/11/07/pedro-sanchez-traidor-cientos-de-personas-manifestaron-contra-la-amnistia-en-madrid/

Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".

Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936

Sembla que els " finançadors "  comencen a tenir dubtes que FUERZA VIEJA,  aconsegueixi impedir la investidura, i que en conseqüència  pugui fer front als seus deutes.  Corre la brama que  es pagaven fins a 500€ en diners i/o en " especies " per manifestar-se davant de la seu del PSOE   a Madrid. Això ha estat un reclam per a tota mena de " marginals ", i la constatació per a molts dels manifestants  que aquesta” colla "entraven en política per a fer diners.