Façana de La Remonta. Propietari: El Ministeri de Guerra.
https://mdc.csuc.cat/digi
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20700
El Ministeri
de la Guerra la va comprar l'any 1886 a la seva propietària, Mercedes Amat,
descendent de Manuel d'Amat i de Junyent; (Vacarisses, Barcelona,
1704-Barcelona, 14 de febrer de 1782) , per la quantitat de 75000 "reales
de vellón", junt amb el terreny que l'envolta d'una superfície de 8,5 ha.
Va ser destinada al cos d'artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit
de Sementals d'Artilleria i així es mantingué fins a l'any 1926, data en la
qual va passar a dipòsit de Sementals de Cavalleria.
El
propietari actual és l'Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, la masia es
troba en estat d’abandó, tot i que s'han rehabilitat alguns edificis
adaptant-los a serveis de la ciutat i promocionant l'edificació de pisos al
voltant.
El projecte
del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i
mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu
desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu
objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint
fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de
fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia
fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i
comportament humà i social. Sens dubte
hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics
d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta
tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a
l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs
possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria
tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada