La Maria Efe Efe publica una fotografia de l’església parroquial d’Ur a la Cerdanya sobirana - que ara forma part
del estat Francès - , advocada a Sant Martí de Tours, d’ampli culte també en terres catalanes des
de l’època en que els francs - que no francesos – ens feien costat per
foragitar als sarraïns.
L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de
Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (819) i de la mateixa època n'és
la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren
considerablement reformats al segle XVIII
El temple té una capçalera típica del primer art romànic, o preromànic, amb
un absis central i dues absidioles, decorats amb bandes lombardes (una banda
lombarda és una arcatura composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues
pilastres anomenades lesenes).
En el cas d'Ur, cada banda lombarda és formada per dos arcs a l'absis
central i tres a les absidioles; i per dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una
petita finestra cega.
En la part inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en
dents d'engranatge.
La República francesa només en dóna informació la llengua francesa.
https://www.pop.culture.gouv.fr/notice/merimee/PA00104146
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Marti de Tours ,
davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la
llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques, i QUE NO tenen traducció a la llengua
castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO
en bona part de les comarques catalanes.
És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi
de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana
traduïda; Josep Pla i Casadevall (Palafrugell,
8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “
Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui,
“Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.
No és per casualitat que la
Paremiologia catalana comparada digital, recull ” Déu et guardi de llengua castellana, justícia
eclesiàstica i consciència de piteu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada