El proper dilluns 8.02.2021, a Catalunya es
passarà de la presó local/municipal revisable, a la situació de presó comarcal
revisable, això permetrà per exemple que el Jordi Vila Juncá pugui recórrer els
1.447,5 km² de la seva comarca l’Urgell jussà, i fins els 468 km² del Principat
d’Andorra, o l’Olga Sacrest Roca, els 734,6
km² de la Garrotxa, mentre els que vivim
al Vallès occidental ens conformaren – a
la força els pengen – amb els 583,1 km² força atapeïts d’edificis i persones, o els
pobrissons del Barcelonès literalment
apilats en els seus 145,8 km² ,
fitxeu-vos que hi ha una relació inversa, menys gent, més quilometres, més
gent, menys quilometres, un disbarat com
quasi tot en aquest dissortat REIALME, oi?
El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església parroquial
de Llessui, al terme de Sort, a la comarca del Pallars sobirà, advocada a l’apòstol
Sant Pere.
Patrimoni Gencat la descriu com; edifici d'una nau flanquejada per capelles, estava
coberta amb volta d'aresta i rematada, a llevant, per un gran absis
semicircular externament dividit en tres sectors per dues bandes llombardes, sense
decoració d'arcuacions.
Als sectors laterals s'obre respectivament una finestra atrompetada cegada
a l'interior per l'altar barroc. Al sector central de l'absis hi ha una
finestra visible, de característiques molt similars, però situada a un nivell inferior
a ras de terra, donat el fort desnivell del terreny, que actualment es troba
tapiada, L'altura de la nau és força superior a la de l'absis. Una ampla
coberta de llicorella a dues aigües cobreix la nau, les capelles laterals i
altres dependències annexes a costat i costat de la primera.
Al costat sud, i com ja s'ha sit pel fort desnivell del terreny, per sota
l'església existeix una arcada de mig punt per la que passa un petit carreró.
A ponent, als peus de la nau, s'aixeca una imponent torre campanar que
consta de quatre pisos il·luminats per grans finestres de mig punt i un teulat
fet amb llicorella.
A la part baixa de la torre i sota una gran arcada ogival es troba l'atri
al que s'obre la porta d'accés a l'interior de la nau.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria-Lluïsa Cases i Loscos, s’esplaien força
mes a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1531701.xml
..., Sant Pere de Llessui és l’obra amb més pretensions arquitectòniques de
tot el grup d’esglésies de la vall d’Àssua.
Destaca la presència de la cripta i el presbiteri elevat, que fan que
aquesta església constitueixi un cas singular dins el conjunt de l’arquitectura
altmedieval pallaresa.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de l’Apòstol Sant Pere, que no es va considerar digne de morir
com Jesús, davant la Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
En aquestes terres tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la
llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques, no tenen
traducció a la llengua castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO en bona part de les comarques catalanes. És molt curiós que com efecte clar de la
síndrome d'Estocolm, em trobi de tant persones, homes i dones que reivindiquen
la forma castellana traduïda; Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de
1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “ Empordanet” per
referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona
ni pels més nostàlgics de la dictadura.
No és per casualitat que la Paremiologia
catalana comparada digital, recull ” Déu
et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada