El Josep Plantalech Albertí retratava el temple de Santa Maria de Cardet, d'origen romànic; la descripció ens explica; edifici d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semisoterrani. La capçalera, decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues, tant a la planta inferior com al nivell de la nau. El nivell inferior correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma. Damunt de la teulada originària s'eleva una de posterior lleugerament sobreaixecada amb pilars que sostenen un embigat a doble vessant de llosa i pissarra. A l'interior una sèrie de voltes d'aresta, que coincideixen amb els trams definits pels arcs diafragma de l'obra romànica, amaguen la volta pètria original. La forma de les pilastres de suport dels arcs diafragma és diversa degut a les reformes que va patir l'edifici a la banda de tramuntana. Fou aleshores que es va construir una capelleta de planta rectangular que sobresurt del mur perimetral. El cos de la sagristia també és un afegit. La façana principal està situada a ponent i la sobremunta en el vèrtex un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior.
Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dues vessants. L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. L'absis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part encimentada i l'altra amb un empostissat de fusta. El tram inferior de la nau està ocupat per un cor entresolat de fusta. Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic (segle XIII). La construcció romànica inicial correspon a una església d'una sola nau amb dos nivells de capçalera de la mateixa època, segle XIII. Posteriorment patí diferents modificacions.
No cridava l’atenció del
Josep Salvany Blanch quan l’any 1920 visitava la Vall de Boi, hom pensa que pel fet de tenir un campanar ‘ tradicional’ de cadireta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada