El culte funerari d’aquesta comarca ‘històrica’ de la Segarra, que abraçava terres agradades avui, a les noves demarcacions ‘inventades’ des del poder polític, manté encara unes característiques molt particulars, la del respecte escrupolós als difunts, i als que els visiten, ja que els nínxols estan situat SEMPRE a cobert.
No és costum d’aquesta terra, documentar qui va set l’autor del fossar, ni per descomptat, atorgar-li cap importància ‘monumental, categoria aquesta que curiosament s’assigna a barraques de pedra seca.
Quin país, oi ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada