L'advocació de la Santa i la seva ubicació extramurs fan pensar que ja aleshores s'hi tenia cura de leprosos, dedicació aquesta que ja és explícita el 1328, data en què l'hospital passà a dependre del municipi.
Del conjunt hospitalari avui només resten les ruïnes del temple de Santa Magdalena, edifici que testimonia la reedificació que tingué lloc a la segona meitat del segle XIV. Una donació del 1377 per a la renovació de l'església i la hipotètica intervenció de l'escultor Jordi de Déu, documentat a la vila a les darreries dels anys setanta, aporten més precisió a la cronologia de la construcció. Aquesta és d'una nau de tres trams i un absis poligonal amb contraforts.
L'accés s'efectuava per un doble arc apuntat amb timpà que contenia, amb peanya i dosser, la desapareguda imatge de la santa titular, flanquejada a la llinda per dos escuts, amb un cérvol i els pals reials, elements del signe heràldic de Cervera.
L'única coberta conservada és la de l'absis, en volta de creueria, del mateix tipus que la que degué tenir la nau. Aquesta, a mitjan segle XVIII, fou substituïda per un embigat que recolzava sobre els arcs transversal dels quals només subsisteix un. La mateixa reforma aixecà la part alta del frontis i uns rudimentària espadanya sobre l'entrada del presbiteri. Aquesta remodelació correspon a un intent de recuperar l'edifici, en decadència des del segle XV, encara que, com a institució benèfica, havia mantingut de manera molt irregular les seves funcions, si més no fins a finals del segle XVI L'únic element escultòric que conservava fins al 1963, en què fou robada, era la imatge de Santa Magdalena, atribuïda força versemblantment a Jordi de Déu (Messina, segle XIV - c. 1418), que havia estat comprat com a esclau al mercat de Barcelona per l'escultor Jaume Cascalls (Berga, principis del segle XIV – c. 1378) que li va ensenyar l’ofici, per Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975), estava decapitada des de les darreries del segle XIX, si bé els fragments de la seva testa es conserven encara al Museu i Arxiu Històric de Cervera, el qual és, des de 1935, propietari de les restes de l'església.
Em crida – relativament – l’atenció. això encara és el REINO DE ESPAÑA, que no hi ha prop de les runes, cap referència a aquest monument, cap dins del possible que algú així malmès la senyalització, perquè brètols i vàndals son ‘tribus’ de creixement ràpid arreu de Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada