Llegia que l’església parroquial de Santa Pèrdua de Gaià, advocada a Santa Maria, fou construïda a inicis del segle XIX, d'estil barroc. Sobta un xic, tota vegada que la fil•loxera l’any 1893 feia la seva ‘aparició’ a la Conca de Barberà, i propiciava un desastre econòmic del que la comarca no s’ha refet mai, altres fonts, patrimoni Gencat, ens parlen de que s’aixecava als segles XVI-XVII.
La descripció ens diu que l'església és d'una nau de planta rectangular de 20,5 x 10,8 metres, .dividida per contraforts i els corresponents arcs en cinc trams.
El campanar, emplaçat al primer tram, té una alçada de 17,7 metres i es divideix en dues parts.
Els murs tenen un gruix de 65 centímetres i estan fets amb maçoneria ordinària.
El seu estat actual és ruïnós.
El culte religiós es va mantenir fins a l’any 1935, data en que se'n va cremar l'interior. En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes. Encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, va servir de magatzem i de garatge.
L’església i la propera torre del Castell, han esdevingut símbols identificatius d’aquestes contrades, que retratava l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.
Ens agradarà rebre imatges anteriors a l’actual degradació d’aquest edifici religiós a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada