Fou construïda sobre la primitiva església advocada a Santa Coloma , i té l'estructura típica del moment. Està construïda amb pedra i morter i la coberta és a base de teula àrab. Cal destacar la torre del campanar construïda a base de pedra de "turo" o "tosca", amb el pis superior poligonal, coronat amb una barana i arcs i construït l'any 1731 o 1732. El rellotge data del 1820. En el presbiteri hi ha una tomba amb una làpida sepulcral interessant que data del segle XVII i pertanyia als comtes de Plasencia i barons de Montbui.
Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau, tercer comte de Plasencia, vescomte de Rueda i Perellós, baró de Montbui i Llers, virrei de Mallorca entre els anys 1657 i 1663, al segle XVII va fer construir la Casa Gran, situada a l’altre costat de la Plaça enfront de l’església de Santa Margarida.
Fotografia de Jordiferrer
El senyoriu de Montbui estarà en poder de la casa de Plasencia fins a l'any 1886, en que passà a la família Biosca d'Igualada.
L’església té l’entrada al Nord.
fou sufragània de la de Santa Maria de la Gràcia de La Tossa, fins que al segle XIX, adquireix la categoria de parròquia.
L'any 1966 es va acabar construcció d'una església parroquial al barri de Sant Maure, amb planta de creu llatina i cimbori al creuer, a l'estil de les esglésies medievals, que exerceix de facto, com església parroquial de Santa Margarida de Montbui.
El nucli històric de Santa Margarida de Montbui, ha esdevingut un suburbi infradotat de tots els serveis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada