dijous, 4 de desembre de 2014

SANT ANDREU DE L’ESTANYOL. ‘L’ESGLÉSIA PERFECTA’ BESCANÓ. GIRONÈS. CATALUNYA

Quan retratava l’església de Sant Andreu de l’Estanyol, pensava que tenia al davant ‘l’església perfecta’.


L’enciclopèdia Catalana en relació a l‘ Estanyol recull ; poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell – riu que té l’alt honor d’haver inundat l’estació del AVE de Girona , mostra palesa de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - al sud del terme.

Del topònim ESTANYOL, trobava , estany petit, llacuna , etimològicament evoluciona del llatí stagnĕŏlu, diminutiu de stagnu, mateix significat.

Llegia que l’església parroquial de Sant Andreu fou reconstruïda l’any 1704. Malgrat el lloc és esmentat ja l’any 922, i hi ha notícia de l’existència d’un castell.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor; Pica baptismal Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 metres d'alçada i la boca fa 69 centímetres de diàmetre.

El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó.


A la dreta s'alça el campanar exempt de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal. Hom defensa la tesis que el campanar exercís originàriament funcions de guàrdia i bada, i fins que formes part del Castell de l’Estanyol.


Al seu costat dret hi ha el cementiri.


Conserva el comunidor, al que dedicava un article.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada