Retratava al Josep Olivé Escarrè ( Sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mig de 2019 ) davant d’aquesta ‘típica’ estructura del pont penjant, amb dos grans blocs-pilars verticals de pedra situats a banda i banda del riu, d'una alçada de 24 metres, que serveixen tant per aixecar i llançar el cables que composen la catenària com per a punt de suport de la superfície del pont pròpiament dita (d'uns 130 metres de llum).
La descripció tècnica ens diu que hi ha dos tipus fonamentals de cables: els que formen la catenària, que surten d'un punt situat a 30 metres dins el terreny ferm, i en número de 10 per costat s'aixequen cap als pilars per a construir la gran corba, deixant-ne dos a la part superior de les masses tectòniques, punt de partida també dels sis tirants progressivament inclinats pel primer tram del pont; i els cables perpendiculars que fan la funció de tirants per a la major part central del pont. La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 metres i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies lateral per als vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora dl riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el•líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb l'escut reial al damunt i flanquejades per dues quasi torres. Estructura d'arc triomfal. Aparell molt regular.
Fou construït per iniciativa del consistori municipal dirigit pel batlle Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Tarragona, 1936), amb l'objecte de solucionar el problema de comunicacions vials originat per la trajectòria del riu Ebre, el qual es sortejava per mitjà de barques. Es va presentar un primer projecte l'abril de 1907, obra de l'enginyer industrial Josep Mª Pagès, que fou rebutjat.
L’autor fou l’enginyer de camins, canals i ports, José Eugenio Ribera (Lisboa, 1864 —Madrid, 1936).
El 27 de maig de 1914 foren adjudicades les obres a la Sociedad de Construcciones Hidráulicas y Civiles. La primera pedra es col•locà el 15 d'agost de 1915. Per les característiques del terreny i la profunditat del riu es va decidir la construcció d'un pont penjant. Fou el primer pont penjant d’Europa construït amb formigó armat, i el segon del món, darrera del pont de Brooklyn de Nova York.
L'any 1921, el retratava el Josep Salvany Blanch
Destruït l’any 1938, fou reconstruït en el període 1939-41 per l'enginyer Demetrio Ullastres Astudillo ( 1907- Madrid, 1997 ) a càrrec de la Bilbaína de Cables, S.A.
L’any 1957 es realitzen obres de reforçament, consistents en l'adició de 30.000 kg de ferro, elevant el nombre de cables suspensors a vuit.
1975-1977, i 2007-2009, obres de reparació i reforç.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
Ens costava trobar un lloc per dinar a la capital del Montsià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada