Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquest mas del que trobava a la pàgina 221 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Masia amb torre de defensa. La façana posterior dóna davant de l’església. Aquesta casa de dues plantes és d’època posterior a la torre; almenys la part que s’hi adossa. En el seu parament de llevant s’hi aprecien dues etapes constructives.
La torre és de planta quadrangular d’uns 15 metres d’alçada; construïda enterament amb carreus grans que s’afileren regularment.
El coronament actual és un teulat d’un sol pendent. Al costat de llevant, hi ha un matacà la qual cosa indica que en el punt on s’afegeix la casa hi hagué l’entrada, i segurament el pont, elements que comunicaven amb el mas en el seu estat original. En el mur de migdia la torre té una petita finestra amb llinda i espitllera sobre l’ampit. Altres espitlleres són quadrangulars. A l’interior hi resten en part les voltes de canó. La torre es troba en mal estat de conservació, amb esquerdes considerables en els paraments. Fa temps que ja fou apuntalada amb tirants metàl•lics.
La masia té afegitons fets en data recent (coberts d’estabulació) que per llur emplaçament i factura, desfiguren de manera gran la imatge del vell conjunt edificat.
L’aparell, de carreuada de granit de la mateixa contrada de la torre, és molt semblant al dels murs de la capella de Sant Ramon veïna; ambdós edificis poden ésser cronològicament molt acostats.
L’any 1757 es produí l’encontre entre una galiota de pirates algerins i un vaixell de Mataró en front de Cap Roig. El vaixell pirata fou enfonsat i dels 110 tripulants, els que se salvaren, varen ser fets presoners i tancats a la “Torre d’en Pere Gros” prop del mas Pelegrí. Aquest nom es conserva en un dels masos d’Ermedàs; la torre que té més a la vora, actualment, és la de Mas Fina.
Quan al topònim llegia a : http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/250025/354880
Ermedans (Veïnat de)
En els capbreus de la Pia Almoina s’escriu indistintament Ermedans, Ermadans i Armadans. En el capbreu de la Pabordia del Mes de Novembre de la Seu de 1626 s’escriu Armadàs. El topònim Ermedans procedeix del llatí heremitanis i significa ‘indret d’ermitans’. En trobem un paral•lel al poble d’Ermedàs, a l’extens municipi de Garrigàs (Alt Empordà). Ermedàs també és el nom d’altres veïnats de les comarques gironines: un, prop de Banyoles, i l’altre, no gaire lluny de Palafrugell.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada