Publicava una fotografia del poble d’Eroles, topònim descriptiu ‘ eres petites ‘ ; Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), el definia així l’any 1845 : situat en un petit pla en el vessant occidental d'una alta serra que l'arrecera dels vents de llevant, el combaten els altres vents; el clima és fred, però saludable. Formaven el poble 23 cases, inclosa la del capellà, quasi totes d'un sol pis i mala distribució interior. Estan ordenades en una petita plaça i un carrer, i una part de les cases amenacen ser arrossegades per l'erosió del turó on es troben, per part del barranc que passa pràcticament per sota (aquest fet es produí, i arrossegà la major part del castell). Pertany avui al terme de Tremp – el més gran de Catalunya – , i no sabíem advertir cap senyal de l’arribada de l’electricitat, com és el cas del Meüll.
A les fotografia s’adverteix que hi ha persones feinejant – no queda clar si construint o enderrocant -, i curiosament l’església de Santa Maria, de la que la descripció tècnica ens diu ; església d'una nau, de planta rectangular amb afegits posteriors. Presenta volta de canó. Fou capgirada al ser modificada, habilitant la porta d'accés a través de l'absis romànic, i superposant un campanar de quatre obertures. Murs de carreus reblats i arrebossats; llueix un porta de factura ‘moderna’ i una campana.
Don Pedro Jerónimo Ibáñez-Cuevas y Valero de Bernabé, casat amb Doña María Borrell y Copons, transformava la Baronia Feudal del Principat de Catalunya, en el títol de Castilla de Baró de Eroles, en la persona de Doña María Borrell y Copons.
Actualment el títol de baró d'Eroles és en mans d'Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores, (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès.
El rellotges de sol tenen majoritàriament escrita la llegenda ‘ tempus fugit ‘.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada