La descripció tècnica ens diu que conserva unes característiques molt urbanes de l'arquitectura rural catalana. Destaca la construcció feta amb aplacat de falsa pedra i la incorporació, a petita escala, de totxo vermell i pedra com a motius de decoració principalment a les motllures de les finestres. Aquestes es troben en el primer pis amb un arc fals escalonat, al segon descansen uns lleugers arcs escarsers i al tercer i últim pis tornem a trobar-los els mateixos de la primera planta.
Està inclòs en l’esborrany de Cataleg de Patrimoni d’Igualada:
http://www.igualada.cat/fitxers/regidories/urbanisme-i-mobilitat/pdf/memria.pdf
No trobava però cap referència als promotors, ni a l’arquitecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
Quan la topònim de la ciutat trobava : en la documentació antiga Aqualata (Segle X), prové del llatí AQUA LATA ‘aigua (riu) ampla, escampada’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada