dilluns, 8 d’abril de 2013

VILLA PAQUITA. CAMBRILS. TARRAGONA


El creixement demogràfic  exponencial de Cambrils començava a darreries de la Dictadura de Franco, l’any 1970 és superaven els 7.000  veïns, i assolirà magnituds estratosfèriques en el període de la ‘Democraciola’  que ha portat al país a la misèria més absoluta.

L’edifici singularíssim de  ‘Villa Paquita’ s’aixecava possiblement en les primeres dècades del segle XX, potser en ocasió d’una més de les Dictadures, en aquest cas la de Primo de Rivera ?.



L’Arxiu Municipal de Cambrils ,  em confirmava que el xalet cantoner entre el carrer Verge del Camí i l’Avinguda Independència, era conegut popularment com el xalet del doctor Roig i va ser projectat a la dècada de 1930 per l’arquitecte Pau Monguió Segura , (Tarragona  10 de juliol de 1865 - Barcelona 21 de gener de 1956).


Cambrils és una destinació habitual dels  terolencs, que potser desconeixen  que Pau Monguió Segura dirigia l’any 1901  la restauració del claustre de la "Iglesia de San Pedro" (Terol) com a arquitecte municipal. D'aquesta primera etapa aragonesa són també la casa Escriche i les Escoles del Arrabal que des del 1987 són la seu de l'Arxiu Històric Provincial.

El desembre de 1908 marxà novament a Terol, com a arquitecte provincial, ocupant novament plaça d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. Allí sobresurten la Portada neomudèjar de la Catedral (1909-1910), el Teatre Marín, la casa Ferran (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrileña, la restauració del Teatre municipal, la Iglesia de El Salvador (barrio de Villaspesa, 1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Fou membre de la "Real Sociedad Económica Turolense de Amigos del País", arribant a ser president de la secció d'Instrucció i Belles Arts.

Si catalans son els que ‘viuen i treballen’ , ens cal trobar una denominació per als que des de l’estimació volen recuperar la memòria històrica d’aquesta colònia del Reino de España.  Feu propostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada