dilluns, 8 d’abril de 2013

CARAMELLES A CASTELLAR DEL VALLÈS


Els escoltava cantar a la Plaça del Mercat Municipal el diumenge 7 d`’abril de 2013 :




Veïns de Castellar no rigueu massa
Sentint totes les merdes que arreu hi ha
Que aquí l’Obra Social és la més grossa,
I  l’ Ignasi ja no sap per on tirar.

La tradició començava cantant els Goigs de la Mare de Déu del Roser, i a dia d’avui no s’acostuma a emprar cap mot vinculat a la religió,  llevat en algun cas d’allò de ‘treure el sant Cristo gros’ com a darrer remei per evitar mals majors.

No trobava per enlloc – això que a internet es troba TOT – cap imatge de  la ‘caramella’, que  era segons diuen les cròniques,  una espècie de flabiol que a Catalunya s'utilitzava ja en el segle XIII. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El so de la caramella, en temps antics, acompanyava els cants populars que s'organitzaven per Pasqua i altres festes religioses fins al punt que el nom del instrument acabà per designar les cançons que es cantaven i la festa que ens ha arribat als nostres dies.

Els caramellaires es vesteixen amb el vestit típic de català o de catalana –faixa i barretina, ret i mitenes, espardenyes de vetes…– o alguna peça de roba distintiva…

Acabaven la seva cançó dient :

Adéu, fins l’any que vinent, si és que tornem !

Confiem en tornar-los a veure,  sense ells no fora possible gaudir d’una ‘Festa MILLOR’.

Confiem també que no calgui  ‘treure el sant Cristo gros’ per acabar amb l’estultícia i la corrupció dels nostres politics. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada