dimarts, 26 de febrer de 2013

SANTA EULÀLIA DE LA VALLCANERA. SILS. LA SELVA. CATALUNYA

La reial ordre del 23 d’octubre de 1867, originada en un context de misèria pública molt similar a l’actual, i fruit com aquest de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques , va comportar la reducció del nombre de municipis – això sona un altre cop, oi ? - , disposava que la Vallcanera passés a formar part del municipi de Sils, i ho fonamentava en el fet que molts propietaris d’aquell indret tenien possessions a Sils i viceversa. Així mateix, disposava que fos Sils el cap del municipi, l’argument aquí va ser que disposava d’estació de ferrocarril pròpia, i de connexions amb importants carreteres. La Vallcanera, del llatí valle canaría, ‘vall de canyes’, passava a formar part del terme municipal de Sils, de l’àrab as-silal , ‘aiguamoll’.

L'acta de consagració de l'església de Santa Eulàlia de la Vallcanera, data de l’any 969, i consta que nasqué com a sufragània de Caldes de Malavella,

Des del 1245 va passar a ser propietat del priorat de Sant Pere Cercada.

L'edifici actual és del segle XVIII,; de l'edifici romànic primitiu en resten els àbsis, amagats per l'edifici adossat de l'antiga rectoria. La façana és acabada amb una cornisa ondulada a la part superior i una creu de ferro fotjat. La porta principal, d'entrada al temple, és d'arc rebaixat, i al damunt, centrada a la façana, hi ha una finestra circular, a mode de petita rosassa. El parament, pintat recentment, només deixa vistes les pedres cantoneres de carreus regulars, les parets són arrebossades i pintades de color crema. Al mur del costat dret es deixa veure un gran arc de mig punt de pedra cegat. Destaca el gran campanar, de planta quadrada, acabat amb coberta de volta i amb obertures amb arc apuntat, les parets de les quals formen una base octogonal. Al capdamunt del campanar, uns merlets dentats i de forma triangular decoren la torre.

En la visita pastoral de l'any 1935, consta que el temple tenia l'altar major dedicat a la seva patrona Santa Eulàlia, d'estil renaixentista i dues capelles al costat esquerra, una dedicada al sant Crist i l'altre a la Verge del Roser. Al costat dret dues més dedicades a Sant Isidre i a la Mare de Déu de les Victòries. Només les imatges patirien els efectes del genocidi contra Catalunya 1936-91939, encara es conserva la pica baptismal de pedra gòtica del segle XVI



El que havia sigut la rectoria fins l'any 1972, un edifici de dues plantes i golfes amb estructura basilical, vessants a laterals i cornisa catalana, i en que les obertures són de llinda monolítica i rectangular , amb una espitllera sobre la porta d'entrada, i que està adossada a llevant del temple, i de la mateixa època que l'església, és actualment una casa particular.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada