dijous, 28 de febrer de 2013

ELS APÒSTOLS DE FORNILS. SUSQUEDA. LA SELVA.

Selva, ‘bosc espès de vegetació alta’, ens diu l’entrada del Diccionari català valència balear, i amb aquest nom tenim també una comarca situada entre l'Empordà, el Gironès, les Guilleries, el Montseny i la Costa de Llevant : La Selva.

Entre ells llocs que fan honor a la denominació de la comarca, ressalta molt especialment Susqueda; el topònim ens remet ( pel que fa al sufix eda ) a un col•lectiu de plantes; aquí tenim llicència per fer volar la nostra imaginació : el salze – arbre propi de llocs humits - ens donaria salicetum en la llengua llatina, el trobem escrit com Sucheda, i de Suscado (segle X), d’origen incert, ens diu el ‘Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya’. Per fer aquesta mena d’afirmacions acientífiques potser ens podrien estalviar aquests organismes de la Generalitat de Barcelona, oi ?.

En centrava en documentar de forma molt sumaria , dues esglesioles de les que m’agradarà rebre’n imatges; Sant Pau i Sant Pere de Fornils , etimològicament del llatí vulgar *fornile, derivat de furnus, ‘forn’.

Sant Pau de Fornils
, es troba annexa al mas de la Coma, etimològicament del gàl•lic cŭmba, ‘vall’ (depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya), situat a llevant de l'antic castell de Fornils i depenia de l'església de Sant Martí Sacalm.



Està documentada des de l'any 1269 encara que l'edifici es refè al segles XVIII i sobretot al segle XIX.
Actualment no té culte.



M’enviaven la tristíssima noticia d’un robatori en aquesta esglesiola de la que s’enduien , les pedres que formen l'arc de la porta, en concret les de la part superior on hi havia inscrites les claus de Sant Pere i l'espasa de Sant Pau.

A tots els que malmeten i/o han malmès, per acció i/o omissió, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, durant el franquisme, i en aquesta ‘ Democraciola’ que ultra la misèria econòmica , ens ha imposat la miseria moral , dir-los que aquestes accions ignominioses son imprescriptibles, i seran una taca inesborrable per a ells i les seves famílies fins a la fi del temps.

Sant Pere de Fornils era una antiga parròquia que desaparegué en època medieval. Originàriament, era la parròquia de la vall i la composaven els masos de la Coma, les Gleies, el Roure, la Triola, Sant Pau i Puiggalí a més del Castell de Fornils.

A l'arxiu de la Cúria Fumada de Vic hi ha el testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions (del Mas Esqueions prop de la Jaça, a Rupit) de la parròquia de Sant Martí, que testà el 25 d'agost del 1269 amb motiu d'un viatge a Jerusalem i que, entre d'altres, llega dotze diners a Sant Pere de Fornils i sis al seu altar de Santa Maria. D'aquest document del 1269 es desprèn que ja en aquesta data hi havia aquestes dues advocacions, com també apareixen en notícies de l'any 1337.



Sembla ser que l'any 1560 Sant Pere ja no funcionava com a parròquia ja que la crisi del segle XIV despoblà la zona fent inútil el manteniment d'una parròquia que passà a Sant Martí Sacalm.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada