dissabte, 2 de febrer de 2013

EL PALAU BABAU DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Rebia una fotografia del Marcel Morató Tort, de l’edifici conegut com Palau Baltà, Palau del Fraret o Palau dels Castlans, que s’alça a l’ombra de la Basílica menor de Santa Maria de Vilafranca, a la Plaça de Jaume I.


La descripció tècnica ens diu : Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral•lels a les façanes.

Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.

Fou construït durant el segle XIV per la família Babau, la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.

La fàbrica visible però, és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers.

L'any 1750 s’esmenta que fou heretat per Ramon de Sarriera , al que es designa com Marquès de la Manresana, el Marquesat de la Manresana és un títol nobiliari espanyol creat el 7 abril de 1767 a favor de Ramon Copons i d'Iborra.

L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer.

Fou restaurat l'any 1889 per August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.

S’atribueix al mateix arquitecte el projecte per finalitzar la façana de l’església de Santa Maria, en el seu estil gòtic original, obra iniciada l'any 1903, i que va finalitzar l'agost de 1905. El papa Benet XV l'any 1920 la va elevar a la categoria de basílica menor.

Poseu la capital del Penedès sobirà a la vostra com lloc d’obligada visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada