diumenge, 11 de març del 2012

SANT VICENÇ DE NAVEL, BERGUEDÀ JUSSÀ

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur han decidit seguir els itineraris del llibre “El Berguedà. Rutes amb cotxe i a peu” de Josep Maria Rossinyol. I seguint una part de les seves rutes visitaven en aquesta ocasió l’església de Sant Vicenç de Navel, al terme de Viver i Serrateix.

A 1 quilòmetre de Cardona, per la carretera que condueix a Berga, a mà dreta hi ha un trencall que ens porta a la masia de Navel i al seu costat, pràcticament inclosa l’església.



Sant Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del camí ral de Cardona al Monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga proper al Llobregat.

L’església estratègicament situada, resta sempre sota la influència del Castell de Cardona i del monestir de Santa Maria de Serrateix. Malgrat tot l’any 956 fou donada, així com la seva vil•la, el seu alou i els seus delmes i primícies, pel vescomte del Berguedà Branduí i la seva esposa Quíxol al monestir de Sant Salvador de la Vedella, vinculat al gran monestir de l’Urgell de Sant Serni de Tavèrnoles. Els vescomtes tenien l’església i l’alou per la donació feta pel comte Sunifred de Barcelona.

L’any 983 s’esmenta altre cop com límit d’una donació feta pel comte Oliba Cabreta a Santa Maria de Serrateix (Santo Vincentio de Anavel).

L’església no devia tenir categoria parroquial ja que no se’n parla com a tal en la visita l’any 1312 al deganat de Berga. Al segle XVIII era sufragània de Santa Maria de Serrateix.


L’edifici és de nau única amb absis semicircular orientat a llevant. Té volta de canó a la nau. La capçalera la forma l’absis amb coberta de quart d’esfera amb finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt. La porta és situada la mur de migjorn, però està totalment modificada.


Damunt del munt de ponent, al qual fou afegit un porxo s’aixeca un campanar de cadireta amb dues obertures. La seva construcció és característica del romànic rural del segle XII.

La masia de Navel és un edifici notable; en el que destaquen molt especialment , la galeria doble d'arcs, i algunes finestres i portes.


El dia de la nostra visita no era el més adient segurament, estaven tancats els recinte del mas i de l’església, no vam veure ningú per poder fer-li alguna preguntar,i fins vam considerar prudent no aproximar-nos gaire als edificis, donada la munió de gossos que complien la seva missió de vigilància.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada