divendres, 9 de març de 2012

LLICA D’AVALL. POUS DE GLAÇ DE CAN GURRI. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Quan a l’altitud sobre el nivell del mar de Lliça d’Avall, únicament trobava la referència de l'església parroquial de Sant Cristòfol, situada en un petit altiplà, a 125 m d'altitud. La dada és extremadament important ja que malgrat la presumpció d’una climatologia benigna, l’existència de fins a tres pous de glaç entre Can Coll i Can Gurri, ens permet suposar justament el contrari.


Parlem de grans dipòsits en forma de pou, enterrats sota terra i revestits gairebé sempre de maçoneria o de pedra, amb una espècie de coronament a la part superior.

El procediment per aconseguir el gel era el següent ; durant els mesos hivernals, es desviava un corrent d’aigua del riu Tenes – ara amb la resclosa del Fai, això fora impossible - fins unes basses dissenyades a aquest efecte; les baixes temperatures provocaven que esdevingués glaç l’aigua estancada, i quan n’hi havia un gruix que ho permetia , se’n serraven trossos que es col•locaven als pous, que es tancaven hermèticament.

Així es conservaven fins a l’estiu, moment en que s’obrien i el gel es transportava fins a Barcelona, on era venut.

Els pous de glaç permetien que els propietaris agrícoles, en aquest cas els de Can Coll, poguessin obtenir algun rendiment addicional.

Ens costa a dia d’avui entendre ‘ la rendibilitat ‘ d’aquestes construccions que fan de 9 a 12 metres de fondària i fins a 10 de diàmetre, amb parets de tancament fetes de pedra que poden arribar a fer 3 metres de gruix.

A la zona del Vallès, hi havien ‘colònies agrícoles’.

Ah!, us deixo un enllaç bàsic pel que fa als pous del glaç del Vallès Oriental.
http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada