dilluns, 26 de març de 2012

HEM PUJAT AL CIM DEL PLA DE BAGUET. BERGUEDÀ SOBIRÀ.


Crònica de la sortida del 16 març del present any de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.

No és normal en aquestes narracions posar el dia però en aquest cas he volgut fer una excepció i posar la data a causa del canvi climàtic sofert en els darrers dies. Hem passat de quatre mesos de sequera a iniciar la primavera, un dimecres pràcticament només un dia, que va deixar el nostre petit país curull de pluja i neu. Benaurats els dies de pluja i neu, sempre que no faci cap mal!

El dia de la nostra petita sortida era una dia solejat i formós. La temperatura era agradable i tret que el verd dels prats era canviat pel color groguenc de l’herba marcida ens invitava a passejar i gaudir de la panoràmica.

Vam seguir la carretera de la Pobla de Lillet a La Molina, passant per la cruïlla que porta a Castellar de n’Hug fins el coll de la Creueta( aprox. 1952 m.)  En aquests punt vam deixar el cotxe i vam seguir a peu per una pista de terra ampla i en bon estat, barrada als vehicles per la tanca dels forestals i ramaders. Senzillament era la pista que d’haver-la seguida ens hagués portat als peus del Puigllançada.

En sortir del cotxe ja va haver el primer avís, una ratxa de vent ens va saludar no gaire amablement. Un xic arraulits pel fred vam aprofitar la protecció de la carrosseria del vehicle per enfundar-nos els polars i altra roba. Lamentablement, confiats que som, van deixar a casa alguna peça de roba que no ens hauria fet cap nosa. 

I vam començar la nostra breu singladura. Senzillament es tractava d’arribar a dalt del cim del Pla de Baguet (una cinquantena de m. de desnivell i admirar els paisatges de la Cerdanya). Només estirar un xic les cames i practicar una estona el saludable esport de caminar. Segurament allò que Déu o l’evolució de l’espècie, segons Darwin, ens va dotar: dues cames per fer camí damunt la terra d’aquest món.

La primera revolta del camí ens porta a un tancat ramader i una gran bassa artificial. Com la muntanya se’ns mostrava tan propera van seguir una estona més caminant per la pista fins la propera revolta. Aleshores per un viarany entre les dues muntanyes vam pujar fins arribar al coll. Pel prat d’herba seca i tova  entre els dos cims ens vam apropar al cim de la muntanya on hi ha un refugi de pedres. Només una pedra per seient i un petit mur per protegir-nos del vent. El vent fred seguia bufant i malgrat la fantàstica visió de la Cerdanya, l’estació de La Molina i el Pla d’Anyella, a vista de ocell, no ens vam aturar gaire estona. El Pirineu era omnipresent davant nostre amb els seus cims empolsinats de neu.

Caminant per la petita vall ens vam arribar a l’altre cim de la petita elevació de terreny on ens esperava una meravellosa panoràmica damunt les terres del Berguedà. El Pedraforca, la serra de Catllaràs i el Moixeró eren visibles des del nostre mirador enlairat. Les fondalades pròximes s’esmunyien cap a Castellar de n’Hug.


En baixar ens vam trobar un pilar fet de pedres com un gegantesca fita que no he pogut esbrinar que és però, si algú m’ho sap dir li agrairé enormement.

Una excursió suau, fàcil però el vent i la temperatura ens la va convertir en un record no massa agradable. Però amb ganes de tornar-hi i avançar un xic més de camí. 

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada