dilluns, 28 de desembre del 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL VILAR DE CABÓ, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL, L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.


En aquesta ocasió publica una fotografia de l’església parroquial del Vilar de Cabó,  advocada a l’Arcàngel Sant Miquel








L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983




Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Patrimoni Gencat  ens diu ue és un edifici d'una nau amb absis quadrat i coberta amb volta de canó. Posteriorment es va construir un mur que separa l'absis de la resta de l'església i aquest es va servir com a sagristia. La planta és trapezoïdal. Al mur de ponent s'obre la porta principal, d'arc de mig punt, i per sobre hi ha una finestra de doble esqueixada i, rematant la façana, el campanar d'espadanya de dos ulls.

 

L'interior de l'església ha estat profundament transformat i decorat de manera que no és possible veure les característiques de l'aparell interior. Els paraments exteriors són arrebossats però en algun punt es poden veure els carreus allargassats, col·locats de forma ordenada, i la finestra de l'absis de pedra tosca. A la façana de llevant és pot veure el nivell de les cobertes originals, així com la part sobrealçada.

 



Fotografia de Jordi Contijoch Boada.

 

L'església també es va ampliar amb la construcció d'una rectoria adossada al mur nord de l'església. La coberta és de teula a un sol vessant amb el pendent cap al mur de migdia. L'absis també té coberta a un sol vessant però orientada a nord.

 

L'església podria haver estat bastida a finals del segle X inicis del segle XI.


L'església de Sant Miquel es esmentada l'any 1090 en el document de dedicació de l'església de Santa Maria d'Organyà. Encara manté les funcions parroquials , depenent  com a sufragània de la parròquia de Coll de Nargó, advocada a Sant Climent.


Que l’Arcàngel Sant Miquel  Princet dels EsperitsCelestials” , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.



Que aturi les ànsies assassines dels “armats” , i  prengui bona nota  de les seves dades , i de les dels seus “còmplices”  que davant d’aquest fet tant i tant greu continuen aplicant  el “laissez faire, laissez passer"

Amén!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLAR DE TOST , ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA I SANT MARTI DE TOURS – NO PER ALGUNS - RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.


En aquesta ocasió publica una fotografia de l’esglesia de Castellar del Tost, advocada a Sant Joan  Baptista , i Sant Martí , malgrat sembla que no hi ha acord en la doble advocació:




http://salvem-tost.blogspot.com/2011/01/l-esglesia-de-st-joan-baptista-de.html


 


L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983


Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


Originàriament, d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral del castell de Castellar.


Actualment, el creixement de la superfície ocupada per la població cap a migdia ha acabat per situar l'església al centre del nucli de Castellar.


Patrimoni Gencat diu que es tracta d'una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta amb volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un arc faixó que es perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció rectangular adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau. Als peus de l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici. L'àmbit presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació a la resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que dóna accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de guix, al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és més gran que les laterals. L'altar és construït amb un pilar quadrangular de llosa amb una ara que és una gran llosa pràcticament sense desbastar. Al mur de ponent s'hi obren tres fornícules que acullen tres imatges de guix.

 

S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un carreu amb la data 1881 i per sobre un ull de bou.

 

La façana culmina amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de bronze. La coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra vista, a base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.

 

El conjunt presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al centre de la façana s'obre una finestra quadrangular.

 

A la banda de ponent s'adossa una altra edificació (amb traces d'arcs tapiats) que segurament formava part de l'antiga muralla de Castellar.


L’Enciclopèdia Catalana pública una fotografia que malgrat el peu informatiu  “El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí”,  res té a veure amb la que retratava el Jordi Vila Juncá.



https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0067081.xml


Quan al topònim TOST el dicciionari català valenvia balear recull, d’ etimologia   incerta.

 Potser aplicació onomàstica del tost del llatí tŏstum, ‘torrat’, que en el llatí vulgar i en el romànic primitiu prengué el significat demassa cuit’, ‘cuit massa de pressa’, fet de pressa’ (cf. el fr. tôt i l'it. tosto, que representen la mateixa evolució semàntica que el tost català).En aquest cas, sembla que caldria admetre que s'anomenà tost el riu per esser de curs ràpid o la muntanya per esser molt rosta, i que el nom de poble vindria de l'hidrònim o del nom orogràfic; com a cognom, Tost podria venir del topònim o bé esser simple aplicació personal del tŏstum llatí en el sentit de ‘torrat’ o de ‘ràpid, veloç’.


Que Sant Joan Baptista, Sant Martí  de Tours, i tot l’estol celestial   intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les personesgrans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i  aquells que no tenen unabona situació econòmica.


Que aturi les ànsies assassines dels “armats” , i  prengui bona nota  de les seves dades , i de les dels seus “còmplices”  que davant d’aquest fet tant i tant greu continuen aplicant  el “laissez faire, laissez passer"


Amén! 

diumenge, 27 de desembre del 2020

QUE EN SABEU D’AQUESTA CASA AL CARRER ALCALDE MIRALLES, 14 de VALLVIDRERA?.

 

Llegia que Bonaventura  Cónill Montobbio, ( Barcelona, 30.VIII.1876 – 16.VII.1946 ) va ser l’autor del projecte de la  Casa del carrer  Alcalde Miralles, 14, Vallvidrera (Barcelona) que retratava el Jordi Sauret, i penjava a Modernisme a Catalunya.



http://dbe.rah.es/biografias/50111/buenaventura-conill-montobbio

https://www.idealista.com/inmueble/88908644/

Hi ha tanta casa “ guapa” que no en sabia trobar cap altra dada, posaré una espelma al Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sarri%C3%A0_-_Sant_Gervasi


Quasi tothom, en virtut de la tècnica del “ copiar/pegar” de la que en son MOLT EXPERTS els aborígens del REINO DE ESPAÑA, adjudica l’obra a Bonaventura  Cónill Montobbio, ( Barcelona, 30.VIII.1876 – 16.VII.1946 )

Insisteixo en el “quasi”, en discrepa el Valentí Pons Toujouse que em deia, la casa de Vallvidrera.  és la casa Eulàlia Sauró, obra  de l'arquitecte Arcadi camprodon Sansalvador (1868-1923), i ho corrobora Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012) en un article publicat a la Vanguardia, en el que se’ls escapava un error de principiants als impressors, Samsó, enlloc de Sauró, val a dir que tractant-se de la Vanguardia és del tot comprensible, oi?.  

,.., Sarriá,  existen obras de Arcadio Camprodón Sansalvador (titulo de arquitecto de 30 de julio de 1894), autor de la casa Samsó en la calle Alcalde Miralles (1905)

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1968/09/19/pagina-95/34269121/pdf.html?fbclid=IwAR3lEEryBG_NcepYu5Uk_pRizNyLK4qoEs4QjUJnOU60KFqFV-VzCqrYNjk

Arnim Schulz,  publica una fotografiade la Casa Joan Prats, de 1907, obra de l’ Arcadi camprodon Sansalvador (1868-1923)

Per ampliar una més la historia .

Algú té imatges del mas Sauró ?

https://llibreria.diba.cat/es/libro/vallvidrera-a-traves-dels-segles-la-parroquia-les-masies-les-planes-mas-guimbau-can-sauro-el-rectoret-la-font-del-mont-tibidabo_60804

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1913/06/26/pagina-4/33339563/pdf.html?search=Eul%C3%A0lia%20Saur%C3%B3

Informe acerca de una reclamación formulada por doña Eulalia Sauró, contra el ayuntamiento de Sarria, por depositar tierras en un solar.

Ens agradaría també saber més dades de la vida i obra de l’arquitecte Arcadi camprodon Sansalvador (1868-1923), i si fos posible rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Barcelona, ha patit – i pateix -  , com quasi totes les grans ciutats , alhora que una especulació urbanística desbocada,   uns gestors públics  nefastos. Una i altra cosa es podrien minimitzar, revertir-ho és del tot impossible,  de forma democràtica, triant Partits i persones que posin pel davant dels seus  interessos , els de Barcelona i Catalunya,  dit queda 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GUILS DE CERDANYA, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

Llegia, el Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d’Interès Nacional


Patrimoni Gencat ens diu de l'església de Sant Esteve  que es troba al costat sud-est de la població de Guils de Cerdanya, amb el clos del cementiri al costat sud.

 


És un edifici d'una nau i absis semicircular amb volta ametllada, construït amb carreus ben tallats. L'absis és decorat exteriorment per semicolumnes adossades que sostenen un fris dentat sobre mènsules figurades. La finestra presenta decoració d'esferes als brancals i les dovelles. La nau, que és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, potser d'època posterior a l'obra del segle XII, té adossades dues capelles laterals a manera de transsepte. Entre el braç de migdia i la capçalera té adossat el cos de la sagristia que amaga tres quartes parts del semicercle de l'absis. Al mur de migdia, coronat també per un fris amb mènsules figurades, destaca el portal, en un cos sobresortint, format per arquivoltes en degradació i sis columnes amb capitells esculpits. Resten indicis de l'existència d'un porxo. La façana de ponent és culminada per una espadanya, molt desproporcionada i d'època més tardana, formada per un pis de dues obertures i encara una altra obertura superior al centre.

 



Fotografies 2010.      Jordi Contijoch Boada  

El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Quan al topònim la  Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya  ens diuen ; Guils, en la documentació antiga Eguils (Segle  IX), d’origen incert, potser prové del llatí EQUILES ‘estables de cavalls’; Cerdanya, determinatiu comarcal.

El diccionari català valencià balear ens diu, Guils,  d‘etimologia incerta, en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (a. 819), apareix escrit Eguils; en un document de l'any 1011 es troba la forma Enguils (Alsius Nomencl. 241). Montoliu Noms fluv. 21 proposà l'ètim llatí *aquiles, derivat de aqua; Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 17 proposa amb reserves l'origen llatí a base de equiles, ‘estables de cavalls’; Griera ha proposat després (BDC, xviii, 423) el llatí aqua levi, hipòtesi que resulta inadmissible per raons fonètiques elementals.

Si podeu accedir al diccionari filològic o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ens expliqueu la seva proposta.

El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del Prado de Madrid.

 


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0714801.xml




Que el protomàrtir Sant Esteve , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica, i que dissortadament  son avui els Sants Innocents.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. PALAMÓS. L’EMPORDANET. GIRONA

 

El Miquel Entrena Brull publicava una imatge de l’església de la Mare de Déu del Carme de Palamós, a la comarca de l’Empordanet, Girona, i en fèiem una publicació:



http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/esglesia-del-carme-palamos-lempordanet.html

Llegia que el 31 de maig de 1761 Mossèn Miquel Costa deixa la seva casa i uns terrenys per bastir-hi un hospital i una capella dedicada a la Verge del Carme. Dona també, una imatge de la Verge i els objectes de culte. Set anys després s'inaugura l'església.

L'any 1938 l'edifici és cremat.

Actualment només ens resta la capella de l'antic hospital.

El 1983 s'inicia una polèmica referent a l'ús a que s'ha de destinar l'espai. D'una banda es defensa fer-hi una zona d'aparcament i de l'altra la restauració de la capella per convertir-la en auditori, opció proposada per Modest Prats Domingo (Castelló d'EmpúriesAlt Empordà1936 - Girona29 de març de 2014), Cap de Cultura dels Serveis Territorials de Girona. Al mateix temps es volia traslladar el pòrtic a Santa Maria del Mar i per aquest motiu les pedres estan numerades. No s'ha dut a terme cap de les propostes i es va fer servir durant una temporada com a magatzem municipal.

 Rehabilitada el 2011 com a centre de promoció del patrimoni local.

L’edifici dóna aixopluc  a les activitats de divulgació del patrimoni local (Centre d'interpretació del patrimoni) i alhora exposa a l’ Espai d'Art,  Ezequiel Torroella,  l'obra del pintor Ezequiel Torroella i Mató (Palamós, 1921 - 1998) un dels artistes palamosins que més assíduament han tractat el paisatge i els racons característics de la ciutat i el seu entorn. Un conjunt molt important de l’obra de Torroella va ser donat a l'ajuntament l'any 2008.

 També s'hi exposa la imatge de la Mare de Déu de Gràcia (segle XVIII) que havia presidit la façana de la desapareguda església del mateix nom (Segon convent dels agustins) i que des del 1982 havia estat posada a la façana de l'església parroquial de Santa Maria

https://redcostabrava.com/ficha/capella-del-carme/

Patrimoni Gencat ens en diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis rectangular amb cambril. Els trams estan dividits per pilastres amb capitell de guix en bon estat. Una grossa motllura recorre el perímetre i a la part alta s'obren les petites finestres. La coberta és de volta de canó d'arestes. La portalada de pedra del frontis consta de dues pilastres que emmarquen l'entrada i sostenen un frontó partit amb una fornícula. Al capdamunt hi ha un ull de bou. La teulada a dues vessants està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol arc.



Que la Marededéu del Carme, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. ESPAÉN. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

 El Jordi Vila Juncá, exerceix de notari gràfic, narrador visual en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.


Publicava en aquesta ocasió una fotografia de l’església de parroquial d’Espaén, advocada a Santa Eulàlia, al terme de les Valls d’Aguilar a la comarca de l’Urgell sobirà.




Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.




Fotografia . A.Moras, 1983


L’enciclopèdia catalana ens diu que l’església d’Espaén és documentada l’any 1314, en la relació de parròquies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Aquesta parròquia era integrada al deganat d’Urgellet, on és relacionada, també, el 1391, any en què fou recaptada la dècima a la diòcesi d’Urgell.

 

Espaén formava part del vescomtat de Castellbò, i al final del segle XV, dins la divisió del vescomtat, era inclosa a la batllia de la vall d’Aguilar del quarter de Castellbò.

 

L’església de Santa Eulàlia d’Espaén, sufragània de la de Castellàs, actualment es troba annexa a la parròquia de Noves de Segre. És formada per un edifici de forma trapezial, amb dues capelles laterals a manera de creuer; la capçalera és coberta amb volta i la resta amb embigat. És el resultat de diferents refaccions sobre una església segurament romànica.


Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica ;  Edifici religiós. D'una sola nau amb absis quadrat i dues capelles. Nau coberta amb fusta. Construcció rústega de pedres actualment arrebossada. Porta adovellada al frontis.


Quan al topònim el diccionari català valencià balear  explica que etimològicament  deriva del nom propi germànic Spanosind (cf. Coromines ap. Misc. Fabra 114). Està documentada la forma Spasent l'any 1049 (cf. Aebischer Topon. 25).


La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica “ ens expliquen la seva visita :


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/santa-eulalia-despaen-valls-daguilar.html





Que Santa Eulalia   intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

dissabte, 26 de desembre del 2020

SANT CLIMENT DE GRÉIXER. GER. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA.

 

El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’església parroquial de Gréixer advocada a Sant Climent, la població apareix esmentada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell de l'any 819, document que es considera escrit a finals del segle X. El 20 d'abril del 888, el comte Guifré, al construir el cenobi de Santa Maria de Ripoll, va fer donació al mateix del poble i església de Gréixer.

 


A la fi del segle XII, costa que el clergue de Gréixer hagué de pagar un rescat de 20 sous als càtars d'Arnau de Castellbó i del comte de Foix, cosa que vol dir que Gréixer fou visitat per les seves hosts.

El poble de Gréixer fou cremat per G. Blanc. R. De Sant Sadurí i G. D'aragall i alguns altres cavallers vers el 1261. R. De Pompeia, veguer de la Cerdanya i el Conflent, absolgué als incendiaris el mes de febrer del 1261. Per anys que passi  no entendrem mai aquest “mal costum” de citar amb les inicials del nom, que identifiquem com un dels signes de la ‘inercia perniciosa” que la dictadura franquista inoculava al cos social, i que sens dubte és més contagiós que la Covid,19

Possiblement l'església també patí aquesta crema.

L'església fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona que inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya entre el 1312 i el 1314.

Actualment és sufragània d'All.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=16623&consulta=MCUyKzQzMTQ4MiU=&codi=7724

L'edifici és compost d'una nau rectangular capçada per un absis trapezial, amb una sagristia adossada al costat de migdia i un campanaret de torre, tot construït amb pedra esquistosa fosca, disposada en filades horitzontals i irregulars. No hi ha cap altra finestra que un ull de bou al frontispici i una petita obertura a la sagristia. No es veuen, de for estant, panys de paret apedaçats o diferents de la resta de l'edifici, la qual cosa dóna una sensació força unitària. El parament interior de les parets de la nau és atalussat i la cobertura és una estructura de fusta, amb lloses de llicorella damunt. Es pot dir que l'església actual és el resultat de diverses reformes de diferents èpoques.

 

Les mides i proporcions de l'església corresponen amb les construccions alt-medievals locals. El gruix de les parets, la porta a migjorn i la seva situació amb relació a la longitud de la nau, els bancs laterals per seure la gent i, finalment, la mateixa porta amb escultures són indicis de la manera romànica de construir. L'absis actual deu ser una modificació relativament moderna, de la mateix època de la sagristia i de la torre campanar.

 

La porta és coronada per un petit arc de mig punt de pedra picada amb l'aresta aixamfranada i amb uns petits relleus. Aquest arc sembla que originàriament era compost per quatre dovelles estretes i corbades, de pedra vermellenc, però en el lloc corresponent a la segona ara n'hi ha dues de més curtes de pedra de color clar. Les portes són subjectades per una polleguera i un ganxo de pedra a la part superior, on encaixen i giren els banyots dels batents de fusta, que encara conserven tres ferramentes originals, no acanalades.

 

El més destacat de l'edifici des del punt de vista de la decoració escultòrica és la porta romànica, estreta, situada a migdia, de marbre d'Isòvol, amb un arc de mig punt que té una motllura còncava adornada amb caps, alguns amb barba, i una sèrie de boles. La primera dovella de l'esquerra conté un cap barbut, posat longitudinalment segons la circumferència, i una mitja bola. Cadascuna de les dovelles curtes que hi ha a continuació mostren un capet amb abundosa cabellera, baba i bigoti, posats en el sentit de la circumferència però en alternança. Els dos caps de la tercera dovella estan disposats radialment , de manera que unes cares són més amples que les altres. A l'última dovella hi ha dues mitges boles, i així mateix a les impostes. Un dels caps porta banyes i treu la llengua i possiblement vol representar el dimoni.

 

Un antependi amb el pantocràtor al centre procedent d'aquesta església es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.




https://enuveprod-universitatpolit.netdna-ssl.com/php_prevencionintegral/sites/default/files/1-por_el_valle_de_merangessant_climent_de_greixer.pdf

La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen la seva visita :

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/10/sant-climent-de-greixer-ger-baixa.html

El Jordi Vila Juncá té publicades una magnifica col·lecció de fotografies del patrimoni immoble d’Andorra, ates però, l’amenaça formulada des de l’àmbitmilitar, i assumint que estem entre el 26.000.000 milions de candidats a serpassats per les armes, donem prioritat al Patrimoni Cultural català, que des de fa anys, ja pateix la incúria de les administracions públiques del REINO DE ESPAÑA.

 Tot el nostre suport als cerdans que pateixen l’abandó econòmic i sanitari en aquesta tràgica conjuntura.