ESGLÉSIA “NOVA” DE SANT MIQUEL. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de la façana de la mal dita “nova” església de Sant Miquel, que es troba quasi totalment enderrocada.

La façana té una portalada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra que es conserva encara força bé, a la part de dalt hi ha una petita rosassa i a la dreta es veu una torre amb finestres de mig punt que dóna un cert caire defensiu a la construcció.

L'interior és molt enderrocat, però hi veiem encara una nau central separada de les dues laterals per arcs de mig punt. Al peu de l'església hi ha un arc escarser sobre el qual s'observen restes del cor i la inscripció: 1598. A la capçalera de l'església, darrera el destruït altar, hi ha una espitllera que deixa entrar la llum.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A uns 640 m sobre el nivell del mar hi ha l'església nova de Sant Miquel, que fou consagrada el 1598 en substitució de l'antiga (església romànica de Sant Miquel), quan a molts ja el resultava incòmode d'enfilar-se tan amunt.

D'aquesta església en parla l'Arxiu diocesà de Barcelona sota el nom de Sancti Michaelis de monte Macello-Munt-Mael. També és mencionada per Antonio Campillo en el tom V del seu Speculum Titulorum Ecclesiasticorum.

L'església fou abandonada en temps de la guerra del 36, a partir d'aquest any es va enderrocar molt.

Es parla d'un retaule gòtic, avui desaparegut.

L’advocació de l’Arcàngel Sant Miquel era molt freqüent per aquestes contrades :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/la-romanica-de-sant-miquel-del-montmell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/marmellar-lescenari-dantesc-duna.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-miquel-i-de-la-mare-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-miquel-de-can-ferrer-de-la.html

La Covid.19, i la constant informació - sovint poc creïble - sobre com evoluciona, son el centre d’interès de la ciutadania.

Caldrà repensar conceptes com ‘economia global’, en un món en el que regna la llei de la selva.

https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/coronavirus-turquia-respiradores-chinos-comprado-espana_18_2925045341.html

https://civio.es/medicamentalia/2020/04/08/coronavirus-sars-cov-2-pruebas-pcr-espana/

https://www.consalud.es/pacientes/especial-coronavirus/compra-centralizada-sanidad-favorece-entorpece-crisis-covid-19_76168_102.html

https://www.elindependiente.com/vida-sana/2020/04/17/cerca-de-12-190-ancianos-han-muerto-en-las-residencias-de-espana-con-diagnostico-o-sintomas-de-covid-19/
Està clar que s’ha de recolzat l’activitat primària, agricultura i ramaderia, i el comerç de proximitat, oi?.

Tant almenys com que s’han d’exigir RESPONSABILITATS als que porten – de forma com a mínim maldestra – el timó en aquesta tràgica situació

TORRE DE LA MIXARDA. FIGUEROLA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Lluís Jutglar Calvés, conegut com Peyu, (Les Masies de Voltregà, 5 d'agost de 1986) i l’Elisenda Carod, fan la brometa del "jo no hi aniria" sempre que fan referència a qualsevol poble, vila o ciutat que no sigui la megalòpolis barcelonina, on sembla curiosament que fins s’hi troba bé la Covid.19, oi?.

El Raul Pastó Ceballos m’envia una fotografia de la torre Mixarda, al terme de Figuerola al camp sobirà de Tarragona.

La pàgina de l’Ajuntament en diuen ; torre de guaita del segle XVII.

Situada a 3.6 Km del nucli de població i en direcció a Valls, a la partida del Mas d’en Llop.

És de planta circular de maçonaria i fa 10,5 metres d’alçada per 6 metres de diàmetre.

La porta d’entrada està orientada a llevant i compta amb llinda d’una sola peça i brancals de pedra picada.

A l’interior, al terra, es pot veure la cisterna amb volta de pedra seca.

Al primer pis hi ha tres espitlleres equidistants, al segon tres finestres quadrades i a la part més alta, al terrat, rematen el conjunt tres gàrgoles per desaiguar i tres mènsules que sostenen els tres matacans.

Als pisos superiors i al terrat s’hi accedeix per mitjà de tres escales de fusta situades entre els pisos.

A l’interior de la torre hi ha ubicat el centre d’interpretació de les torres de guaita.

Al voltant s’hi ha establert una àrea de lleure.

El 1985 va ser declarada Bé d’Interès Cultural i és de titularitat municipal.

Des del 2014 la Torre de la Mixarda forma part d’un programa de reintroducció de l’òliba blanca.

Havíem visitat Figuerola, i potser no trobava – acostuma a succeir- a la persona que m’expliques l’existència de la torre Mixarda, i de la forma d’accedir-hi. En general arreu s’acostuma a tenir - en el millor dels casos – una percepció negativa del lloc on es viu.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/miramar-figuerola-del-camp-tarragona.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/esglesia-de-sant-jaume-i-de-la-mare-de.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/sindicat-agricola-de-sant-jaume-i.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-parroquial-de.html

Per descomptat, si malgrat el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, aconseguiu sobreviure a la pandèmia, us recomano MOLT fer una visita a Figuerola, al Camp Sobirà de Tarragona, i a tots i cadascun dels pobles, viles i ciutats de Catalunya.

No em sorprenia gaire la hipòtesis de que la feblesa del sistema sanitari , provocada per les retallades fetes PER TOTS ELS PARTITS, explicava la facilitat amb que ens va infectar la Covid.19.
http://blogscat.com/a/diaridemassanes/2020/04/19/la-covid-19-entrava-per-lassistencia-primaria/

Que el bon Déu tingui pietat de tots nosaltres.

MAS DE PASTORET. TAMARIT. TARRAGONA. TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia del Mas de Pastoret, a l’antic terme de Tamarit, integrat manu militari avui al municipi de Tarragona.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4227

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167'700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la TP-2039 en direcció a El Catllar. A uns 1400 metres després d’haver creuat l'autopista A-7, i quasi tota la urbanització Pinalbert s’agafa una un camí a mà esquerra d'accés a Mas pastoret, i després d’uns 800 metres de camí de terra bastant tortuós s’arriba al Mas de Pastoret. S'ubica dalt d'un turonet que forma part de les estribacions orientals del Gurugú, en un lloc amb bona visibilitat i domini del territori. Actualment està envoltat de terrenys erms, part bosc de pi blanc i part de garriga, però antigament totes aquestes terres eren conreus.

L’estructura actual d’aquesta masia correspon al segle XVII, amb ampliacions dels segles XVIII i XIX que s’annexen a l’est del mas originari. És un edifici compacte envoltat de baluard sense elements arquitectònics remarcables, si exceptuem la torre i la porta principal d’accés, amb arcada de pedra que du, en la clau, les lletres IHS i l’any 1612 que ens data l’edifici.

La torre se situa a l’oest del mas, separada del cos principal, però unida per un pont d’obra, posterior, a nivell del primer pis. Es tracta d'una torre circular, de 4'30 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 1 metre, més una sortida en talús de 0'70 metres., aproximadament. L'alçada total és de 12 metres. L'aparell és de maçoneria irregular, amb les obertures emmarcades per carreus. Hi ha molt poques obertures, una a la planta baixa, en el talús i al nord, amb un lleuger vessament, una altra en el primer pis que comunica amb el mas, a més de diverses espitlleres molt estretes i una petita finestra quadrada. A la part superior es conserven parcialment quatre matacans sobre mènsules de pedra, com també gàrgoles cilíndriques per drenar la terrassa, el sòl de la qual està ensorrat. La distribució interior és de planta, dos pisos i terrassa. Es conserven dues de les voltes cupuliformes, amb marques de l'encofrat de canyes en el morter. Aquesta torre s’ha de datar, com el mas, en els segle XVII, en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.

Des de fa anys el mas està deshabitat i ja ha començat l’inexorable procés d’enrunament. Part dels trespols i de la teulada ja s’ha ensorrat. La torre es conserva en relatiu bon estat, tot i que convindria arreglar la coberta i els matacans.

El drama de la Covid. 19 i la gestió que n’està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA son objecte de comentaris, aquí i fins a la resta d’Europa i del món, el ESTADO DE ALARMA, ha suposat de facto la incapacitació de TOTS ELS CIUTADANS , el tema del confinament dels infants es tracta de forma MOLT diferent en països de tradiciño democràtica com Aelanya m Suïssa o el regne Unit , us deixo un enllaç d’un dels diaris que SEMPRE acostuma a fer costat a les tesis del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://elpais.com/elpais/2020/03/30/mamas_papas/1585574205_846507.html

“Estuve revisando la postura de varios países como Alemania o Suiza, entre otros, y descubrí que permiten un tiempo al aire libre para los niños, a los que les otorgan el derecho de jugar porque tienen y deben hacerlo. Por ejemplo, en las barriadas alemanas suelen tener en el centro un espacio común y se ha pedido que los vecinos se organicen para que los menores puedan ir a jugar, mantiendo, claro está, la distancia de seguridad. Hay otros países, como Francia, que incluso permiten a los más pequeños salir una hora a la calle”. “Y en cambio, aquí, en España tenemos edificios que tienen azoteas o patios y en vez de organizarnos, se prohíbe usarlos”.

Obiter dicta , afegiré que al Regne Unit es deixa estirar les cames a TOTHOM, i que això sens dubte evitarà un augment espectacular de la diabetis o dels accidents vasculars.

Cada dia que passa la ciutadania es malfia més de les actuacions que es duen a terme des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, que recordeu centralitzava la Sanitat – que estava traspassada feia anys i panys - ,i posava en marxa una campanya de compres, que un dia si , i l’altre també ens sorprenia amb algun nou desastre.
https://www.elmundo.es/espana/2020/04/17/5e997f41fdddff20748b45f8.html

Quants diners públics s’han fos en aquests dies?.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe, em permetia publicar imatges dels seus àlbums per atendre les necessitats dels lectors confinats als seus domicilis per ordre de l’Administració Centralitzada de la Covid. 19. Triava imatges de Santa Maria de Martorelles, de la que n’havíem escrit alguna cosa l’any 2013: http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/03/santa-maria-de-martorelles.html

Llegia a Patrimoni Gencat; edifici religiós d'una sola nau amb un annexa posterior situat sobre el lateral dret i que és utilitzat com a baptisteri i un campanar a l'esquerra de l'absis que encapçala l'església.

El sistema de cobertes és de dues vessants i la façana és coronada per una gran motllura ondulada d'estil català.

La porta té un arc rebaixat amb senzilles motllures i un escut central.

L'interior queda presidit per l'absis circular i un arc triomfal quasi bé de ferradura.

La nau de l'església es troba dividida en quatre trams, per dos arcs apuntats i un tercer de mig punt.

Al davant del presbiteri s'observa l'antiga existència d'absidioles, avui tapiades.

El cor amb balustrada senzilla i de fusta.

El material utilitzat en la construcció és de pedra avui arrebossada, excepte l'absis.

La consagració de l'església consta del segle XII, encara que és probable que es tracti de la segona consagració, doncs es poden trobar elements arquitectònics anteriors.

La majoria part de la construcció és d'època medieval: absis del segle X, mentre els arcs de les naus són propis d'un romànic tardà amb mires cap al gòtic.

Les capelles laterals pertanyen, aproximadament, al segle XVI i les posteriors dels segle XVII.
https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Sembla que la fàbrica no va patir desperfectes en els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

La Dictadura franquista, entronitzava Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), com a successor a títol de rei.

Pel que fa al topònim defensem com en el cas de Martorell, la tesis d’una evolució del llatí - Martyretula – petits cementiris, aquesta tesis reforça alhora una línia etimològica , defensada entre altres per Ángel María José Amor Ruibal (Barro, província de Pontevedra, 11 de març de 1869 - 4 de novembre de 1930)- en el seu cas per a Santiago de Compostela, que relaciona el significat enterrar del verb "Componere" amb el sufix "ela" que ve a significar sepultura o cementiri, per explicar un Campsentelles, com a veí.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29522

Les noticies de la pandèmia de la Covid, 19 , donen noticia s d’infeccions en convents:
https://www.diariosur.es/malaga/virus-traspasa-muros-20200413192950-nt.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F

vaixells militars:
https://www.elmundo.es/internacional/2020/04/16/5e982a74fdddff87838b45f2.html
https://actualidad.rt.com/actualidad/348359-miembros-tripulacion-dan-positivo-submarino

Aquí però, s’ha ordenat per arreu la presència d’unitats militars, que participen en tota mena d’activitats, i que es mouen d’un lloc a l’altre.
https://www.elespanol.com/espana/20200412/caidos-servicio-causa-guardias-civiles-policias-militares/481702419_0.html
https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/agentes-mossos-policia-local-infectados-covid-19_333522_102.html

El pànic de la població creix de forma exponencial.

SANT ISIDRE DE TÒRREC. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA

El Francesc Cardona Fonoll em feia arribar fotografies de l'església de Sant Isidre de Tòrrec , llogarret agregat de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat, d'una sola nau, amb capelles i sagristia adossades.

La façana presenta un portal adovellat, en arc de mig punt on la clau de dovella s'hi pot veure escrit "1801".

Per sobre un rosetó petit que il·lumina el cor de l'església.

L'altar major està presidit per una imatge de sant Isidre Llaurador.Foto del interior .Jordi Contijoch Boada . 2010

Coronant la façana hi ha una espadanya de dues obertures d'arc de mig punt i dues campanes, rematat per un llosat amb pinacles.

L'aparell de la façana està format per carreus irregulars (exceptuant les cantoneres) ben lligats amb morter i ben ordenats.

A la banda de l'absis, carrat, està situat el presbiteri aixecat del replà uns 30 centímetres.

Al nord i al sud hi ha dues capelles, que donen aspecte a la planta de creu irregular, sobretot la del nord està clarament adossada amb un aparell molt diferent. La coberta és a dues vessants amb teula, que en alguns casos ha estat substituïda per d'altra de subactual.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/torrec-esglesia-de-sant-isidre.html

El confinament, la constatació que des de TOTES les administracions s‘estan amagant dades, tant de persones infectades com de víctimes, comença a esdevenir insuportable.

Feu-vos una rutina i segui-la:

Aixecar-se
Fer estiraments
esmorzar
Llegir, escriure, treball amb l’ordinador
Caminar – si no teniu gaire espai, feu-ho sense donar-vos la volta - almenys un hora
Dinar
Veure la televisió
Caminar – si no teniu gaire espai, feu-ho sense donar-vos la volta - almenys un hora.
Llegir, escriure, treball amb l’ordinador
Sopar
Veuré televisió
Anar a dormir

I, si sortim d’aquesta, recordeu qui portava el timó de la nau, quan la pandèmia colpejava amb fúria. Se’ls hauran d’exigir responsabilitats.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres

FONDA ESPAÑA. BARCELONA

L’Antoni Calvo Uribe em deixava accedir als seus àlbums de fotografia per tal de cercar imatges que atesa la situació de confinament a que en té sotmesos el REINO DE ESPAÑA, permetin la continuïtat de les publicacions al blog http://coneixercatalunya.blogspot.com/

Agafava imatges de l’Hotel FONDA ESPAÑA al carrer Sant Pau, 9-11, de Barcelona.
https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/media_set?set=a.4190035863317&type=3

L'Hotel Espanya va obrir les seves portes al número 11 del Carrer de Sant Pau l'any 1859. Llavors conegut com "Fonda de España", l'hotel, ubicat en un edifici preexistent, visqué reformes importants des dels inicis.

El desembre de 1862 s'ampliaren les seves instal·lacions per mitjà de la compra de la veïna finca al número 9 del mateix carrer de Sant Pau.

L'arquitecte Francesc Buixareu – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,castellardiari@gmail.com - s'encarregà d'anexionar aquesta finca per mitjà d'una reedificació total, adaptant-la a la fonda original. Buixareu dissenyà noves habitacions, un saló, una terrassa, safareigs, i remuntà tres pisos a la part posterior de l'immoble, on hi havia hagut una casa de banys.

El març de 1876, Joan Salvadó, industrial cerdà propietari de la fonda, sol·licità els permisos per remuntar una quarta planta per tal d'ampliar-ne la capacitat. Entre 1898 i 1901, el nou propietari Miquel Salvadó encarregà algunes reformes per als tancaments de la planta baixa i el pati i per instal·lar un ascensor elèctric. Entre 1902 i 1903 Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923 ) s'encarregà de fer una reforma i redecoració integral dels interiors, comptant amb la col·laboració de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) i el pintor Ramon Casas Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932). Aquesta obra va ser guardonada el 1904 com el millor establiment comercial en el Premi d'Arquitectura i Decoració convocat per l'Ajuntament de Barcelona. Després d'aquella reforma l'hotel esdevingué un dels principals establiments de la ciutat, comptant amb innovacions fins llavors poc habituals, com la llum elèctrica, el telèfon o l'ascensor, tot acompanyat d'una decoració moderna i elegant.

Amb la mort de Miquel Salvadó Llorens (Puigcerdà, 1838 – Barcelona, 1921) l'any 1921, l'hotel passà a mans del seu nebot, Josep Simón i Salvadó, que l'any 1928, atesa la proximitat de l'Exposició Universal del 1929, construí nous espais en el terrat de l'hotel.

Al llarg del segle XX la construcció de nous hotels més grans i moderns va contrarestar la celebritat de l'Hotel Espanya, que entrà en franca decadència.

Després d'una important campanya de restauració i modernització de les instal·lacions, l'hotel reobrí l'any 2010 com un establiment de luxe que compta amb 82 habitacions i un servei de restauració dirigit pel cèlebre cuiner Martín Berasategui Olazabal ( Sant Sebastià, 27 d’abril de 1960) .

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2668

https://www.hotelespanya.com/?gclid=Cj0KCQjwm9D0BRCMARIsAIfvfIa3elwD8mFp7BWMvmXfrdtoL_eyC9LF2ClulZ9PvOWjzNmmUfEELmYaAgfmEALw_wcB

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40471

Si us ho podeu permetre, i si malgrat l’actuació maldestra del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, sortiu indemnes de la pandèmia del COIVD-19, regaleu-vos una estada o almenys un àpat en aquest edifici magnífic.

FÀBRICA CHARTREUSE. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’edifici de la Fàbrica Chartreuse de Tarragona, que acull avui l'Escola Oficial d'Idiomes, tancada avui amb pany i forrellat com a conseqüència del confinament ordenat pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. A dia 12.04.2020, el REINO DE ESPAÑA és el campió MUNDIAL pel que fa al nombre de víctimes 361,88 per milió , en relació a la seva població.

Llegia que l’any 1882 l'antiga fàbrica de filats La Fabril va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, amb capital de l'orde dels pares Cartoixants per fabricar el seu licor.

L'edifici va ser construït a mitjan segle XIX. Part de l'edifici, es va incendiar el 1893, i va afectar especialment la coberta. L'arquitecte Pau Monguió i Segura (Tarragona ,10 de juliol de 1865 + Barcelona , 21 de gener de 1956 ) , va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.

El 1907, es va dur a terme una nova ampliació per Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) on utilitzà un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.

El conjunt va ser adquirit per l'Ajuntament el 1981, en l'actualitat però, és propietat de la Generalitat de Catalunya. Actualment, s'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.

Advertia que a la fotografia apareix un edifici religiós del que no se’n fa esment. Amb la religió ha passat un fet curiós, abans a l’escola l’assignatura d’història sagrada era obligatòria, com també ho era la religió catòlica , està clar que en l’actualitat estem al costat oposat, parlar e temes relacionats amb la religió, ni que com en aquest cas sigui des de l’àmbit patrimonial, sembla un despropòsit.

Tinc clar, a nivell personal, que en bona part dels casos, amb aquesta – mala – pràctica, únicament es vol ‘camuflar’ la ignorància de bona part dels mal dits ‘erudits’. Que Sant Bru de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101), els perdoni.

Demanaré informació de l’advocació de la capella, i si fos el cas , imatges del seu interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia aquesta resposta ; tenim a la ciutat una capella de la Marededéu, dels Pares Cartoixans (Chartreuse) a la Plaça dels Infants.

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.