Els primers treballs s'iniciaren el 1674, essent rector-arxiprest D. Carlos Soia de Sant Esteve, i Batlle de la vila Lleodegari Abadal. L'arquitecte fou Pere Torrents. Les despeses de la construcció anaren a càrrec de diverses institucions civils, religioses i particulars (el cambril fou construït l'any 1747).
El 22 de maig de 1730 continua la prossecució i acabament del temple l'arquitecte de Vic Josep Morató i Soler (Vic 1677 — 1734), a qui pot atribuir-se el campanar. La façana principal i la façana lateral-nord d'aquesta església són el primer conjunt de barroc salomònic en pedra que es coneix a Catalunya. Van ser fetes entre 1646 i 1670. Les imatges originals de la façana principal van ser destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, contra el govern LEGÍTIM de la II República. . Les actuals són de factura moderna. El baptisteri actual s'aixeca on abans de 1936-39, hi havia l'altar Roser, decorat amb retaules de Pau Sunyer i Raurell.
A la dècada de 1950 es remodelà l'espai, construint l'actual Baptisteri. Per aquesta obra s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere (també de la vila) que havia quedat abandonat, per utilitzar-lo con a portal d'accés. En el nínxol on hi havia la imatge de Sant Pere, s'hi col•locà unes rajoles de tradició catalana que recorda la funció actual de l'edifici.
L'actual temple parroquial fou construït entre els anys 1670 i 1730. A dalt del terrat del campanar s'hi pot veure la data del seu coronament: 1726.
A la capella del Santíssim hi ha el sepulcre dels Planella, família important al municipi, sobretot des del segle XIV. Feien les funcions de senyors comtals, guerrers i eclesiàstics. El fet de trobar al costat del sarcòfag uns plafons de pedra amb l'escut de la família, representat per un peix, un bàcul i una estola fa pensar que es tractaria del sepulcre d'un bisbe, potser Pere Planella, bisbe de Perpinyà-Elna (1361-1371).
L'accés a l'edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca. Articulada en 3 nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar. Cal destacar la façana principal i la façana lateral d'aquesta església pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està composat amb certa desimboltura , si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament. Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades. Les imatges d'aquesta façana representen a Sant Josep, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella, Sant Josep de Calasanç i la Verge Maria.
La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s'obre una fornícula (coronada per un frontó amb l'escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques. A l'interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el nen (decapitat) als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d'una obra anterior.
Adossat a la paret nord de l'església es troba el Baptisteri. A l'exterior destaca un portal d'estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s'hi ha col•locat unes rajoles amb la figura de Sant Joan Baptista. La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l'edifici una llanterna octogonal. L'interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s'alça sobre quatre arcs de mig punt. La torre del campanar arrenca de l'església amb planta quadrada que, més o menys a un terç de la seva alçada, esdevé octogonal, no mantenint totes les cares les mateixes dimensions; Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'ample que les de les cantonades. La part superior és la més treballada; hi destaquen els vuit finestrals al pis de les campanes, la cornisa sostinguda per mènsules que a la vegada actuen de gàrgoles, la balustrada del coronament i els pinacles. És una construcció de pedra ben treballada de 52 metres.
L’Arxiprestal de l’Assumpció de Santa Maria de Moià, demana una visita tranqui-la.
