CRÒNIQUES D’AMOR A L’EMPORDÀ JUSSA

L’Enric Sànchez-Cid, ens envia de la seva visita a Peratallada ( el topònim del tot descriptiu ‘pedra tallada’, no precisa de més explicació ) , un dibuix a ploma del l’antic Castell, les estructures essencials del qual es van desenvolupar entre els segles XI-XIV, encara que posteriorment, al llarg del temps, s’hi han dut a terme moltes i grans modificacions, principalment durant els segles XV i XVIII. Els seus actuals propietaris, els comtes de Torroella de Montgrí, a partir del 1965 han endegat un procés de restauració.

També com sempre un esquema que us ha de permetre arribar fins aquest privilegiat indret.

I, extret del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat d'Artur Calsina i Majó, Josep Alabau i Coloma, Jordi Bassa i Esteve, Anna Brunet i Escribà, Marissa Marcó i Castelló. Editat pel Consell Comarcal del Baix Empordà. El relat titulat :

UN CASAMENT BEN SONAT

A mitjans del segle XIII, a Peratallada hi hagué un casament realment sonat. Es casaren Guilleuma, pubilla de Peratallada, amb Gilabert, hereu de la baronia de Cruïlles. Els Cruïlles i els Peratallada eren en aquella època les dues famílies més riques i poderoses de l’ Empordà Jussà ( en aquella època la llengua del Principat era el català, i no la transcripció de la llengua castellana, com succeirà a partir del genocidi de 1714 ) .Ambdós famílies enllaçades a partir d’ara per aquest matrimoni , seran en el futur una de les més importants del Principat.

A Peratallada s’ha aplegat avui la flor i nata de la noblesa del Principat; és que aquest matí s’han casat a la capella del castell l’hereva del casal dels Peratallada amb l’hereu de la baronia de Cruïlles. Malgrat que aquest casament és fruit d’un pacte entre les dues famílies amb la finalitat d’unir llurs patrimonis, la Guilleuma i en Gilabert estan enamorats i se senten molt feliços. Tots dos són molt joves i tenen tota la vida per endavant.

A trenc d’alba, el nuvi, muntat en un airós cavall que lluïa sella de gran festa, ha sortit del castell de Cruïlles cap a Peratallada acompanyat dels seus familiars, patges i homes d’honor i seguit per un gran comboi de carruatges guarnits amb domassos i flors.

Durant el trajecte, la gent dels pobles i masies s’han arrenglerat pel camí per veure la comitiva i aplaudir i desitjar felicitat al nuvi.

Una vegada arribats a Peratallada, el nuvi i els més principals han entrat a l’església del castell. Poc després, precedida per tots els seus convidats i entre salmòdies i cants, ho ha fet la núvia, vestida de blanc.

Ha oficiat el Bisbe de Girona acompanyat pels abats de Cruïlles, Sant Feliu i Fontclara, uns quants canonges de la Seu i una munió de capellans i monjos de la comarca.

En llocs destacats de la capella de Santa Maria del castell de Peratallada s’han assegut els pares dels nuvis i també els comtes d’Empúries i Besalú, els vescomtes de Girona i Peralada, els senyors de Foixà, Verges, Pals, Begur…

La cerimònia ha estat molt llarga, però ara ja ha finit. En aquests moments, en Gilabert i la Guilleuma es dirigeixen sota una pluja de pètals de rosa cap a la sala d’armes en la qual, assegut al tron, rebran els honors i felicitacions de tots els assistents a l’acte. Seguidament pujaran a la torre d’homenatge per fer-se visibles a la gran gentada que ha vingut a la festa i per rebre el seu vassallatge.

El dinar es farà al pati del castell, que ha estat acuradament engalanat. L’han preparat els cuiners de les dues cases ajudats per una munió de criats i servents.

Ja fa dies que els ballesters abateren un gran nombre de perdius, tórtores, llebres i conills, i ahir els criats sacrificaren un munt de pollastres, capons, oques, xais i els dos vedells més grossos que hi havia a les terres del senyor de Peratallada. Molta d’aquesta carn ha estat cuita a la brasa o a l’ast i adobada amb espècies i herbes aromàtiques. Però també han preparat altres suculents plats com oca amb peres, perdius a la col, capons farcits…

Tot serà molt ben presentat i abundós. Per poder-ho assaborir millor no hi faltaran els més acreditats vins que es cullen a l’Empordà i el pa més blanc que mai s’ha vist i, per arrodonir l’àpat, se servirà per postres melmelades, confitures, coques de mel i mató, arrop i tota classe de fruita del temps.

Animaran la festa trobadors vinguts de Provença que cantaran gestes passades i prediran dies de glòria i felicitat al nou patrimoni. També hi haurà bufons que, amb tota classe de jocs i acudits, faran les delícies de petits i grans.
La xerinola durarà uns quants dies i el seu record, a l’Empordà, perdurarà molts anys.

Gilabert i Guilleuma visqueren al castell-palau de Peratallada i tingueren onze fills.

Amb ells s’iniciaren diversos llinatges nobles que estengueren el nom dels Cruïlles fins i tot per València, Xàtiva i Sicília.

SANT MARTÍ DE COFORB. CAPOLAT.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, anaven en aquesta ocasió a Sant Martí de Coforb , que forma part avui del terme de Capolat.

El municipi de Capolat té el seu origen en el castell de Capolat, que era un dels nou castells de la comarca antiga de Cardona i formà part sempre del vescomtat de Cardona (després comtat i ducat). La família dels Cardona hi tingué sempre la jurisdicció civil i criminal. Aquest fet i la dependència eclesiàstica al deganat de la vall de Lord vinculen històricament Capolat a la comarca de Solsona.

Seguint la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys al km. 5,5 hi ha un trencall on surt una pista asfaltada amb un rètol que indica Coforb. Entremig de prats verds i camps sembrats van dirigir-nos a la recerca de l’església de Sant Martí, sota l’advocació del generós sant que va compartir la seva capa amb un captaire. Arribats a una placeta natural van veure l’estructura de l’església a la nostra dreta i ens hi vam apropar.

La parròquia és esmentada l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell sota la forma Focco Curuo, però no conserva majoritàriament cap element romànic.

El conjunt és format per l’església, el cementiri al costat esquerra i la casa annexa, antigament la rectoria.

L’edifici és de planta rectangular amb la sagristia al costat nord. Situat en un terreny en cert desnivell l’entrada es fa per mitja d’uns graons en bastant mal estat. La porta és una obra posterior, potser del 1813 segons data de la llinda, formada per un arc de maó flanquejat per falsos pilars, del mateix material. L’edificació és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposades en filades, després el parament de la porta és arrebossat. Damunt la porta un òcul i dalt de la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. La coberta és a dos vessants i coberta de teula àrab.

Ens complau deixar constància del nostre particular agraïment a les persones que habiten la casa annexa per la seva amabilitat en permetre’ns l’accés a l’interior de l’església. Per dintre té un sorprenent bon aspecte, enguixada de blanc i tot el seu parament ben cuidat i en ordre. Sembla haver-hi vestigis de l’antiga porta encarada a migjorn que donaria pas al cementiri. Curiosa la pila baptismal enclastada en la paret nord protegida per un tancament pintat. Sobre la porta d’entrada hi ha situat el cor il•luminat per l’òcul.

Només es celebra culte un cop a l’any, per la festa de Sant Martí, o en dates pròximes.

Quan als topònims trobàvem :

CAPOLAT topon.

Parròquia rural, amb redols de cases escampades, devers Avià (Berguedà). També és el nom d'una muntanya d'aquell terme.

Etim.: insegura. Griera considera possible que vingui de campu latu, ‘camp ample’ (BDE, xxviii, 18), però és poc probable que s'hagués perdut la m de campu

COFORT topon.

Grup de cases que pertany al municipi de Capolat (Berguedà).

Etim.: de Coforp, per etimologia popular de l'adjectiu fort (cor fort).

El terme pertany administrativament al Berguedà jussà [ denominat d’ençà de 1714, Baix Berguedà ]. En el seus límit sud (Cingleres de Capolat) des d’un desnivell de 350-400 m. s’atalaien les terres d’Àvia, l’Espunyola i Casserres i la resta del més pròpiament dit Berguedà jussà. En la part nord la serra dels Tossals emergeix com una barrera protectora. Hi ha un Berguedà Centre – que inclou aquest terme - ,i que té dissortadament menys acceptació ‘popular’, que els sobirà i jussà.


Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.

MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

Anàvem la Maria Jesús, la Marina, el Ramon i l’Antonio, havíem visitat la Cova de Walt Disney, la Fassina Balanyà, i la Font de Baix, de l’Espluga de Francolí, i decidíem fer el camí de tornada al Balneari de Rocallaura, passant per Poblet, Vimbodí, Tarrés, Fulleda, l’Espluga Calba, els Omells de Na Gaia, ...

Veiem de lluny el Monestir de Poblet, del que trobem :

Les primeres referències històriques daten de mitjan segle XII, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l'abat Sanç del monestir de Fontfreda per a l'establiment d'una comunitat cistercenca. Al llarg de la segona meitat del segle XII es van anar fent les primeres edificacions del conjunt: l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre. El 1185 ja hi havia un hospital per a pobres i tenia també una biblioteca important.
El 1207, s'hi va bastir un nou hospital. La construcció de la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler van ser fets durant el segle XIII.

En temps de l'abat Copons (1316-1348) va bastir-se l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i s'inicià la construcció del cimbori.

El 1340 Pere III el Cerimoniós encarregà al mestre Aloi i a Pere Guines la realització d'uns sepulcres reials a Poblet, en els quals treballaren en societat, a partir del 1347, els mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Les obres dels sepulcres avançaren molt lentament, i s'allargaren fins al 1377, en què el rei decidí de convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa. El rei Pere decidí també d'aixecar la muralla que protegeix el monestir, iniciada el 1369 davant el perill d'un atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella.

Vers la fi del segle XIV s'hi van iniciar les obres d'un palau per al rei Martí, que restà inacabat.

Del segle XV daten la remodelació del claustre de Sant Esteve i la construcció del claustre de novicis, així com la capella de Sant Jordi. A aquest mateix segle correspon també la realització de la Porta Daurada.

Ja entrat el segle XVI, entre 1527 i 1529, l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major.

Posteriorment, el segle XVII es construí la façana barroca, i el XVIII la sagristia nova. El monestir va tenir vida fins a l'exclaustració del 1835, data a partir de la qual s'anà deteriorant i sofrint greus desperfectes.

L'any 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics intentà deturar el procés de destrucció.

L’any 1921 el conjunt va ser declarat monument històric nacional. A partir del 1930 s'inicià la reconstrucció del monestir, impulsada en bona part pel mecenes Eduard Toda i Güell, propietari aleshores del Castell d’Escornalbou, i reconegut com a benefactor pel poble de l’Argentera.

Aquell mateix any 1930 va fundar-se el Patronat de Poblet.

L'any 1935 es va muntar la creu de l'abat Guimerà, que Toda havia trobat en un antiquari de Paris, rere la capella de Santa Caterina.

Durant la guerra es va amagar aquesta creu i un cop finida es va col•locar al seu lloc actual.

Des del 1940 la vida conventual va retornar al monestir, i en els darrers anys s'han fet obres que tracten de retornar al conjunt la seva antiga esplendor.

Per tal de preservar l'entorn de Poblet, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 hectàrees de bosc, i que n o ha estat ben acollida per tothom.

La inauguració oficial de l’hostatgeria ‘externa’ [ oberta per persones d’ambdós sexes ] es va fer el dia 19 de juny de 2010, i va obrir les seves portes al públic el 25 de juliol de 2010.

Acollint només homes que desitgen passar uns dies compartint la vida i l’experiència dels monjos, continua i continuarà funcionant la petita hostatgeria situada dins la clausura:
Telèfon: 977 870 089, ext. 266
E-mail: hostatgeriadepoblet@gmail.com

CA N’AVELLANEDA. CASTELLAR DEL VALLÈS

M’arribava fins a Ca n’ Avellaneda en la confiança de que trobaria informació històrica per confegir un petit article. Espero que des de la Penya Arlequinada – actual propietari – em puguin facilitar més dades.

Llegia que ca n’ Avellaneda era una gran explotació agrícola de secà, bàsicament d’avellaners, i d’aquí el nom de la casa ‘avellaneda’. Discrepo d’aquesta tesis, que l’any 1236 - segons el meu criteri, queda negada - quan apareix esmentat un Arnau d’Avellaneda.

En el Reial Cadastre de Castellar del Vallès de 1716 de José Patiño la finca de ca n’Avellaneda estava referenciada a la parròquia de Sant Julià d’Altura.

El cos de l’edifici fora del segle XVIII, i els afegitons modernistes cal situar-los entre la fi del segle XIX i al començament del segle XX.

Des de 1964 la masia és un restaurant, i la seu social de la Penya Arlequinada.

Quan a la descripció llegia ; Cos principal de volum primigeni de planta baixa i dues plantes i coberta a dues vessants, envoltat per migdia i ponent per volum d’una sola planta amb terrat amb balustres i rematat per torre quadrangular mes alta, i per nord per cos adossat de planta baixa i planta principal rematat també per torre quadrangular d’una planta més, tot d’estil modernista.

A destacar els elements decoratius de les obertures com els vitralls i rajoles.

COM HEM ARRIBAT A L’ACTUAL ESTAT DE MISERIA ?

Asseguts sota la imatge de Nostra Senyora de Queralt, m’esforçava en explicar la raó única que ens ha portat a l’actual situació de misèria econòmica.

Començava posant de relleu que creixement demogràfic de Berga d’ençà de 1905 , ha estat més que modest :

any                                              Habitants                                       %

1905                                          5800                                              100,00

1939                                          6900                                              118,97

1978                                        14000                                              241,38

1998                                        14000                                              241,38

2006                                        16500                                              284,48

Contràriament la paritat de la pesseta en relació al dolar americà ha patit un davallada de vertigen :

http://books.google.es/books?id=PTkf5Sh0Ay8C&pg=PA706&lpg=PA706&dq=paridad+peseta+dolar+en+1900&source=bl&ots=VGue5Tcfdm&sig=32Nj5vpHFx6U1cLEub37XOXS8IU&hl=ca

Fem un repàs històric :

1905 oscil•lava entre 5, 6 pessetes per dolar.

1939 Comença el feixisme amb un canvi entre 10 i 11 pessetes per dolar.

1978 Comença la ‘ democraciola’ amb un canvi entre 79 i 80 pessetes per dolar.

1988 El canvi està ja entre les 116 i 117 pessetes dolar

L’any 1998 la relació s’havia deteriorat fins a nivells astronòmics, 140 o 150 pessetes per dolar; el nombre de persones que vivien a Berga s’havia estancat des de feia 20 anys.

El creixement demogràfic de Berga en aquests 100 anys , en termes percentuals supera el 284/100

La pèrdua en relació al dolar també en termes percentuals és del -3000/100

Encara avui se’m fa difícil entendre com Europa va admetre’ns.

Desprès de l’adhesió el sistema va continuar fent les mateixes trapelleries i facècies fins que des d’Europa els han dit que s’acabat la festa.

De ben segur tots activa i/o passivament – des del silenci - hem anat col•laborant , en l’espiral de corrupció, estultícia, i nepotisme , que es desencadenava amb el feixisme, i que notòriament creixia de manera exponencial, en l’anomenada per uns ‘democraciola’, i per altres, segon, tercer, quart .. feixisme.

De les culpes – que van ser moltes i greus, i no només econòmiques – del període 1939-1978 encara no se’n han depurat responsabilitats.

Tampoc dissortadament de les produïdes de 1978 ençà.

No us sembla que ja toca fer justícia ?.

SANTUARI DE MASSARRÚBIES. LLADURS. EL SOLSONÈS.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur ens expliquen en aquesta ocasió les seves impressions de la visita que feien al Santuari de Massarrúbies. Hi ha quan al topònim propostes contradictòries : del llatli rupinu de rupes ‘ roca’ amb el significat ‘terreny rocós’; del llatí rubus i rubeus, tant en el sentit de ‘vermell, roig’, com en el ‘d’esbarzer’.

Sortien de Solsona en direcció a Cambrils, que pertany avui al municipi d’Odèn; cercaven un rètol “Santuari de Massarrúbies”, un cop localitzat continuaven per la carretera estreta i girada, però ben asfaltada, fins arribar al cap d’uns 3 o 4 km. davant del mas Cabiscol i el santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies.

El lloc es troba a l’antic terme de Terrassola, del municipi de Lladurs, a la comarca del Solsonès. La senyoria de les terres ha pertanyut des de l’any 1106 a l’església de Solsona. Les ingerències dels cavallers feudals, propietaris dels castells veïns, obligaren el bisbe d’Urgell a confirmar la donació. Aleshores els abats i més tard els bisbes de Solsona nomenaven el batlle.

El santuari es un edifici d’origen romànic, molt reformat al segle XVII. Davant de la porta d’entrada hi ha un espaiós pòrtic i al costat mateix el cementiri. Hi ha construïdes capelles laterals al dos costats i un cimbori a la part de l’altar. Damunt la porta hi ha un campanar de dos ulls de cadireta però amb un afegit que bé podria ser un comunidor. Ens recorda també el modificat campanar de l’església de Sant Romà de l’Aranyonet.

El retaule de l’altar major és renaixentista i la imatge de la Mare de Déu de Massarrúbies d’estil gòtic. La història de la imatge s’emmarca dintre de les llegendes de les talles que no volen ser mogudes del lloc on són trobades.

La llegenda de la troballa, explica que fou un pastoret de la masia de Cabiscol; en arribar a la casa amb el ramat va anunciar que portava una cosa molt bonica, posat el fet en coneixement del mossèn, aquest ho comunicà al ensems a les autoritats Religioses i Civils de Solsona, que manarem que se’ls hi portés; la imatge però, cada cop que la volien traslladar és tornava més feixuga. Van insistir una vegada i altra, i el resultat sempre era el mateix, aleshores van decidir portar-la altra vegada a Cabiscol, diuen les cròniques que el seu pes s’alleugeri, i finalment entengueren que la voluntat de Nostra Senyora era la de romandré per sempre més en aquell indret, on la pietat popular li aixecà un santuari.

Particularment remarcable és la Majòlica de Nostra Senyora, que fou executada pel ceramista Salvador Sunet Pahissa. En donàvem noticia al Jaume Sunet, que ens contestava : gràcies si que la vaig publicar. Em va costar trobar el lloc, però va valer la pena!.
http://jaumesunet.blogspot.com.es/2010/12/obra-de-salvador-sunet-pahissa-mare-de.html

El primer diumenge després de l’Ascensió es celebra la festa del Perdó, a la qual acut un bon nombre de veïns del municipi, i dels seus encontorns.

Per la intercessió de Nostra Senyora de Massarúbies, i confiant en la infinita misericòrdia de Déu, esperem que Dimitris Christoulas, http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/en-la-mort-dun-just-dimitris.html
i totes les víctimes de la corrupció, la iniquitat i l’estultícia dels politics, trobin acollida a la Casa del Pare.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

TORRE TURULL

La retratava des del carrer de Santa Teresa.

Quan a la descripció trobava :

Torre habitatge de planta exempta, envoltada per un ampli jardí que ressegueix el marge dret del riu Ripoll. Té una sola planta d'alçada de la qual sobresurt una torratxa quadrada acabada amb un mirador. La coberta és a quatre vessants.

Pel que fa a dades històriques :

Aquesta torre de principis Segel XX , es troba emplaçada al començament de l'antic Passeig de la Revolució, camí per on els sabadellencs anaven a Polinyà.

Actualment el camí està en desús, fet que ha motivat la marginalitat d'aquest espai.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/279-B.htm

De qui va dur a terme l’obra no en sabia trobar referència.

Del propietari que va fer l’encàrrec tampoc.

Em preguntaven a facebook : Potser és l'edifici més secret de Sabadell ?

I, vistes les minses dades que he trobat contestava : Fa aquesta impressió

Com sempre, si teniu dades sou pregats d’enviar-nos-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com