LA METAMORFOSI DE SANT GRAU DEL PUIG D’URÚS. LA CERDANYA

 

El miquel i la Maria Rosa, “ la parella romànica “ , havien visitat – i retratat – l’ermita de Sant Grau del Puig d’Urús, l’any 2013

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/ermita-de-sant-grau-del-puig-durus-urus.html

El Vicent Miralles Tortes, pública una fotografia que permet constatar la metamorfosi de Sant Grau d’Urús

https://relatsencatala.cat/relat/ermita-de-sant-grau-urus-la-cerdanya/1072027

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/02/goigs-sant-grau-urus-cerdanya-girona.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7955

La tècnica d’arrebossar; cobrir una paret amb guix, morter o ciment, i allisar-la tapant els clots i falles, era – i és – molt habitual per a protegir els edificis de les inclemències del temps.  

Volem pensar, que a Sant Grau d’Urús, s’han aplicat tècniques i productes moderns que facin aquest efecte.

Quan al topònim Urús :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45419

Les hemeroteques recorden :

https://www.publico.es/politica/aznar-veinte-anos-rendir-cuentas-guerra-irak.html

Que José María Aznar López (Madrid, 25 de febrero de 1953), enviava a la mort a 11 soldats a  l’Irak –  que no se’n ha disculpat mai-  i que  fa ara una crida que pot acabar molt malament.

https://www.ara.cat/politica/feijoo-admet-contactes-carrecs-pp-junts-conferencia-puigdemont_1_4798685.html

 En treu de polleguera l’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963),  sàtrapa del Marroc i resident a Paris, que  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “ .  El nostre condol als pobles amazics que pateixen un veritable genocidi per la inacció  “ deliberada “ del govern marroquí

 Que Sant Grau  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DE VALLCEBOLLERA, ADVOCADA A SANT FELIU AFRICÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

El Jordi Vila Juncá, m'envia fotografies de Vallcebollera i la seva església parroquial advocada a Sant Feliu Africà , just un dies desprès del terrible terratrèmol a l'Atles marroquí. 

Llegia a : 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-vallcebollera

L’església de Sant Feliu és un edifici molt restaurat l’any 1867, amb un campanar d’espadanya de tradició romànica. Part de les parets de la zona central de la nau semblen encara d’època romànica.

A l’interior hi havia hagut una Mare de Déu alletant;  aquesta imatge com les del Remei, l’Ajuda, la Bona Sort, la Tendresa, la dormició , ..,  tenien – i tenen – una gran devoció, sembla però, que  l’Empresa   IGLESIA CATÓLICA APOSTÓLICA I ROMANA, no li fan “ gràcia “ les imatges de la Marededéu en actituds “ humanes” , sens dubte, això entre més “ circumstàncies” com el suport a la dictadura franquista, la declaració de CRUZADA, el perdó dels crims perpetrats pels sediciosos feixistes,...

La visitaven la “ parella romànica “

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/02/sant-feliu-de-vallcebollera-alta.html

Quan al topònim, Vallcebollera :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45713

En treu de polleguera l’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963),  sàtrapa del Marroc i resident a Paris, que  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “ .  El nostre condol als pobles amazics que pateixen un veritable genocidi per la inacció  “ deliberada “ del govern marroquí

 Que Sant Feliu l'Africà  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM DE LA IMATGE DEL SANT CRIST DE L’ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU DE DURRO. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA

 

El Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava l’any 1920, la imatge del Sant Crist de l' altar de l'església de  La Nativitat de la Marededéu de Durro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6189/rec/55

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/amp/media/sant-crist-de-l-altar-de-lesglesia-de-durro-927ba9

https://www.todocoleccion.net/fotografia-antigua-gelatinobromuro/sant-crist-durro-1900-vall-bohi~x419959804

Poc s’imaginava la barbàrie que provocarien l’any 1936 els militars feixistes que encapçalats pel general Franco s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la imatge va desaparèixer – diuen que cremada - , confiem en  que l’ànima mesquina d’aquells malfactors – com en massa ocasions – feia desaparèixer la imatge , no per a tothom, i que algun dia tinguem ocasió de tornar-la a veure

Que  el Sant Crist, la Marededéu  " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels amazics,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

LA TORRE DELS TIL·LERS . LA CASA DE L’AMO DE LA COLÒNIA DUSOL. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 

Llegia que la Torre dels til·lers data de 1914 ,  és un edifici d’estil modernista, que es troba abans d’arribar al poble de les Planes d’Hostoles,  situada a la carretera C-152 d’Anglès a Olot, passat el riu Brugent.

Em confirmava el Josep M. Solé Niubó, que la torre havia estat la Casa de l'Amo de la Colònia Dusol. 

La retratava Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944)

Edifici de tres plantes  atribuïda a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), arquitecte de moda a primers del segle XX .

 Entre les seves obres a Barcelona,  destaquen el Tibidabo, el Palau de la Justícia, el Temple del Sagrat Cor o la Nova Duana, entre d’altres.

 La construcció segueix l’estil modernista de l’època: construïda amb pedra i forja, amb ceràmica negra, cairats de fusta melis envoltats de rajols i una galeria ben orientada per gaudir de la natura.

 En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, que desencadenava un conflicte bèl·lic quines conseqüències perduren – i perduraran molts anys encara -   va allotjar-s’hi Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), que va establir-hi la caserna general uns dies. En marxar, va calar foc a l’edifici. La gent del poble va intentar apagar el foc i van poder salvar l’estructura de la torre però no l’interior.

Lister assoliria a darreries del conflicte el grau de Tinent Coronel, exiliat a la Unió Soviètica, i després d'un nou període a l'Escola Militar,  es va incorporar a l’exercit sovietic entrada la Segona Guerra Mundial, arribant al grau de general en les forces de la URSS, de la República Popular de Polònia i de la nova Iugoslàvia. Instal·lat a França després d'una etapa a la URSS, va portar a terme algunes tasques d'organització dels guerrillers maquis espanyols que van continuar la lluita contra la dictadura franquista. L’any  1977 va tornar de l'exili, reingressant al PCE el 1986,

A l’època de la postguerra es va restaurar, ens agradarà tenir noticia de l’autor de les reformes a l’email castellardiari@gmail.com

 L’any 1997 es va fer una profunda reforma a l’edifici, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta reforma a l’email castellardiari@gmail.com . Es va construir un saló annex i l’antic camp de futbol de les Planes es va transformar en aparcament, també es va reconvertir una antiga sauna Finlandesa, que ara és un despatx.

 A la casa dels masovers de la Torre destaquen dues finestres en forma d’ulls, com si fossin vigilants. Tota la finca està rodejada per una muralla i jardins silvestres amb arbres centenaris.

 

Des de l’any 1998 s’hi fan celebracions de casaments i convencions d’empreses, entre d’altres activitats.

La Torre està envoltada pel riu Brugent, la riera de Santa Margarida, el Llémena i el torrent de Sant Aniol. La casa forma part de la ruta del modernisme de la comarca de la Garrotxa, juntament amb les escoles del poble i l’Hotel Can Garay (Les planes).

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10084

http://www.torretil-lers.com/la-torre-dels-til%c2%b7lers/la-historia-de-la-torre/

Ens agradarà rebre imatges de la capella de la Colònia Dusol, advocada a la Marededéu del Carme, a l’email castellardiari@gmail.com

https://turismelesplanes.cat/localitzacions/segle-xviii-i-xix/

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com

 

 

CASA LUIS PÉREZ SAMINILLO. BARCELONA

 

La Casa  Luis Pérez Saminillo, actual seu del Círculo Ecuestre, va ser projectada per l'arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 1851 - 1912) i enllestida l'any 1910.

 L'edifici es va realitzar per encàrrec de Luis Pérez Samanillo (Manila, 14 de desembre de 1868 - Cornellá, 27 de juliol de 1936) i es va projectar com una residència unifamiliar a manera de casa exempta i envoltada per un jardí.

El 1911, el projecte guanyà el Premi de l'Ajuntament al millor edifici.

 

(Foto: Francesc Ballell any 1912)

Un dels trets més singulars de la finca és el gran finestral ovalat del menjador, batejat per l'escriptor Ignasi Agustí com "la peixera de la ciutat". El mobiliari interior és obra de Joan Esteva i el gran vitrall de l'escala es va realitzar a l'obrador dels germans francesos Maumejean.[3]

 

L'edifici va patir nombroses reformes al llarg de la seva història, de tal forma que l'entrada original a la casa es realitzava a través del jardí lateral, amb una gran escalinata, a l'Avinguda Diagonal. En aquesta zona de la finca s'hi localitzava un cos constructiu a manera de torre i cobert amb una volta de quatre vessants que va ser enderrocat en un moment encara indeterminat però, molt probablement cap als anys 40-50 quan es va construir l'edifici d'habitatges contigu de l'Avinguda Diagonal.

 En els primers dies foscos  - la llum no ha tornat encara -  que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , la façana principal va perdre el relleu esculpit, obra de Manuel Fuxà Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850- 28 de novembre de 1927) , que representava el Sagrat Cor sobre el medalló que corona la façana. Grups anarquistes el varen destrossar a cops de martell.

Al 1948 es va realitzar una intervenció a càrrec de Raimon Durán i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966), arran de la instal·lació en l'edifici del Círculo Ecuestre el 12 de juny de 1950.

Finalment l'any 1993 Robert i Esteve Terradas van realitzar la darrera de les reformes contemporànies de la finca.

https://barcelofilia.blogspot.com/2012/01/palau-perez-samanillo-construccio.html

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DEL CATLLAR. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-catllar-ripoll.html

Al cim d'un turó a ponent de la vila de Ripoll es troben les restes de l'església de la Marededéu , mal dita , Santa Maria del Catllar que es va construir a l'indret d'un antic castell propietat inicial dels comtes de Cerdanya.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Restes_de_l%27esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria_del_Catllar.jpg

Patrimoni Gencat explica que de l'església queden tres murs i l'arrencada d'una volta de canó que formaven una nau rectangular amb absis a llevant.

A la façana de migjorn hi ha la porta d'arc de mig punt adovellada.

 A l'exterior hi ha algun contrafort i a l'interior dues pilastres.

El lloc on hi havia l'absis es va modificar per posar-hi les dependències del santuari.

La parròquia de la Marededéu, mal dita,  Santa Maria de Catllar, construïda a l'indret d'un antic castell, va ser consagrada al gener de 1040.

 Va quedar molt malmesa per un terratrèmol de l'any 1428, es va esfondrà la volta i es va refer.

 Amb el despoblament del territori perdé el seu caràcter de parròquia i es convertí en un santuari.

Quan es va abandonar el monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 1835 aquest santuari també es va abandonar.

Que la Marededéu del Catllar   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Ens dol assabentar-vos del traspàs de la Maria Carme Junyent i Figueras(Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023). Que el bon l’aculli en aquell boci del cel delimitat per la senyera, on viuen eternament els catalans

L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. LLEIDA

 

Llegia que  l’actual  edifici del temple    fou construït entre 1954 i 1959 per l’arquitecte Gabino Lagarriga Bringas (Madrid, 1911-1999) , seguint el projecte de Josep Argilés Bifet, l’església del Carme és de planta d’una sola nau presidida pel cambril de la Mare de Déu del Carme, amb la imatge d’Enric Monjo Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976).

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-la-mare-de-deu-del-carme-lleida.html

El mural de la part inferior representa l'escena del Calvari, pintat pel lleidatà Víctor Pérez Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018) l’any  1997.

La decisió d’ampliar el temple obrint-se per la Rambla Ferran, segons el projecte  de Josep Florensa Ollé (  Tàrrega (Lleida) - 15.05.1889 +   Barcelona - 14.07.1968 ), de l’any   1931, s’hagué d’ajornar a causa de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i les dramàtiques conseqüències que això comportaria

 La construcció del temple nou es gestionà a través de «Regiones Devastadas».

Desestimat l’avantprojecte de Lluís Domènech   Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) , s’optà per enderrocar el vell temple i fer una nova construcció segons el projecte de Gabino Lagarriga Bringas (Madrid, 1911-1999) .

 Les obres les féu Josep Argilés Bifet, i el seu germà Francesc Argilés Bifet actuà d’aparellador.

Es va inaugurar el 1959.

https://360.turismedelleida.cat/ca/descobreix/@@place/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-lleida

https://www.lleidaparticipa.cat/index_web.php?ap=czo3OiJhcGFydGF0Ijs=&id=0c1c995b77ea7312f887ddd9f9d35de5&idw=czozOiI0NTciOw==&idi=czozOiJjYXQiOw==

Es poden admirar al Carme, obres de :

Josep Maria BONET  GIMÉNEZ  (La Seu d’Urgell, 1903 - Barcelona 1988)

Ramón Aguiló Falguera (Bellpuig, Lleida, 1905 + Lleida 1981) 

Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922 - 2 de gener de 1991)

Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018)

Josep Serrasanta (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Valldoreix, 1998)

Santiago Padrós i Elías (Terrassa, 4 de juny de 1918 - Bellvei, 1 de maig de 1971)

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)

Magda Aguiló Coll (Lleida, 1947 -) i Roger Torres Aguiló sj

Maria Carme Benet Pelegrí (Les Borges Blanques, 1944).

Gna Maria del Carme Fló AZCUÉ, gna carmelita descalça (Barcelona, 1918 – Lleida, 1998)

Taller Raventós, de Barcelona

...

https://www.upcarmesantjoan.com/patrimoni/art/els-artistes-del-carme/

  Que la Marededéu del Carme     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.