dijous, 26 de gener del 2023

CASA PRATS - CASA TORRENS. SABADELL

 

Al número 32 del carrer d'en Font, hi ha un edifici conegut com la CASA PRATS - CASA TORRENS,  del que en diuen a Patrimoni Gencat; Habitatge unifamiliar modernista, format per planta baixa, pis i golfes.

 



Els materials utilitzats a la façana són la pedra al sòcol, la ceràmica de plaquetes imitant el maó vist per a la planta baixa i per a les llindes de les obertures, l'estuc al pis i golfes, maó vist a la cornisa i ceràmica de coronament. És apreciable el treball de forja de les baranes i del terrat, i els arrambadors ceràmics fets amb trencadís.

 

L’edifici s’aixecava a darreries del segle XIX per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27675

 

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA

Llegia;  El pont de Bolacell és una construcció del segle XIV, malgrat que les úniques notícies que se'n posseeixen es remunten a la setzena centúria; consta en un capbreu del mateix nom, transcrit a l'Arxiu Parroquial de Beget.


En un document de l'any 1574 en esmentar els límits de la pairalia del Bolacell secita textualment: "…ut affrontat ab Oriente cum Riparia de Bolosso, et partim cum quintanals mansi vestri a meridie cum dicto quintanali partim et partim cum torrente de Conelles ab occidente cum vico publico tendente a Bageto ad Salarsiam et a circio partim cum dicto vico, et partim cum ponte de Bolassello".

 

El pont va restar molt malmès després de les riuades de l'any 1979, que destruí quasi completament les baranes i el deixà intransitable per als vehicles.






Fotografia. Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 dejuny de 1960 )

 

Quan a la descripció tècnica ens diu ; Pont de l'antic camí de bast que mena cap a Oix, en vint minuts de caminada s'arriba al pont del Bolacell. És una construcció medieval, bastida probablement en el decurs del segle XIV. Actualment el seu estat és lamentable,presenta quatre arcs, un de gros flanquejat per dos més petits a mà esquerra i un altre, igualment petit, a la dreta. És de pedra, presenta les baranes enrunades i està sobre la riera de Salarça, afluent de la riera de Beget per la dreta.La pedra utilitzada per la seva construcció és poc escairada.

 

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=C&page=124&pos=1238

 

 

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/85088

 

Quan al topònim. Bolassell :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9710

 

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

dimarts, 24 de gener del 2023

SANTA CECÍLIA DE BEDERS. BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de   Santa Cecília de Beders , al terme de Bellver, a la comarca de  la Cerdanya, sota domini del REINO DE ESPAÑA










La Catalunya romànica en diu ; edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de refeccions tardanes.

 

L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.

 

L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima, oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.

 

La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de més d’una reparació.

 

La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.

 

Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada de la qual es veuen indicis a prop de l’arc preabsidal.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7572


Quan al topònim Beders:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6793


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/6688346317955926536/8278787374400226472



 

dilluns, 23 de gener del 2023

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT MARTI “ VELL”. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer, publica fotografies antigues del terme de  Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa.




https://www.facebook.com/photo/?fbid=2479466385555278&set=pcb.5867125670014325


De l’interior de la mal dita església de Sant Martí Vell – no sabia trobar,  cap Sant Marti “ nou”  -  que retratava l’any 1996, el Jordi Contijoch  Boada,  llegia que la volta és apuntada, i que  es troba enguixada i pintada.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10868

 L'altar també és de guix, de línies neoclàssiques. Hi són venerats cinc Sants de fàbrica olotina: el Sagrat Cor, Sant Martí, Santa Apol•lònia, Santa Margarida i la Verge de la Salut. Sota l'actual altar s'han realitzat recerques arqueològiques per tal de trobar la base d'un possible monument pagà.

 

El fossar , ara fora d’us està al costat de l’absis.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/724988-clausuren-el-cementiri-de-sant-marti-de-santa-pau.html


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10868


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-vell-santa-pau


https://relatsencatala.cat/relat/sant-marti-vell-santa-pau-la-garrotxa-girona/1045819


https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-sant-marti-santa-pau-garrotxa.html


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/6688346317955926536/8278787374400226472


Mitjançant  Sant Martí , demanen al bon Déu que  vetlli per tots els que pateixen.

 

 

 

 

diumenge, 22 de gener del 2023

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SABELLA. CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

El Raül Pastó Ceballos m’envia fotografies de la que fou església parroquial de Sabella, indret avui despoblat del terme de Conesa a la Conca de Barbera, dedicada a l’apòstol sant Pere.






Llegia que  originàriament és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII.


 És d'una sola nau, amb volta de canó un xic apuntada, i absis semicircular, que en una recent restauració ha estat coberta amb lloses de pedra.


Presenta diversos períodes constructius. A mitjan s. XIV es va obrir una capella al mur nord. L'absis, que fou sobrealçat, té una finestra i un fris de mènsules envolta el ràfec de la teulada. Els murs tenen un fris llis. La portada és adovellada amb doble arquivolta i unes impostes sostingudes per columna i capitell a cada costat. Els capitells estan decorats amb unes àguiles. Aquest portal és al mur de migdia. La portada va ser modificada tardanament. Aleshores es va reduir la llum de l'arc de mig punt i s'instal·là la porta de fusta actual. A la façana de ponent hi ha una finestra adovellada amb dues impostes. Al mur del nord hi ha afegida una capelleta. A la teulada, sobre l'arc triomfal, hi ha un campanar de cadireta d'un ull, coronat per tres esteles funeràries. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics.


S'hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/108


Al costat de l'església hi ha les restes d'un cementiri abandonat.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-savella-conesa


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/108


https://bd.centrelectura.cat/items/show/25745


https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/199109


El topònim, Savella/Sabella, etimològicament deu ser IPSA APILIA 'els abells, els abellars, conjunt de ruscos d'abelles',  del llatí APILE, derivat  de APIS 'abella', en tesis que defensa Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i que assumeixo íntegrament.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37913


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, torna a posar de manifest les “ febleses” d’aquesta” democraciola”

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

divendres, 20 de gener del 2023

SANT QUIRZE I SANTA JULITA D’ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ.

  


 https://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/01587.htm

Llegia; temple d'una sola nau, coberta amb bigues, capçada a llevant per un absis semicircular. Un estrenyiment dels murs a la zona del presbiteri fan veure la possible existència d'un arc presbiteral malauradament desaparegut. La porta és al nord, i presenta un arc de mig punt una mica ultrapassat, però sense que es pugui arribar a pensar en arc de ferradura. El tanca una clau triangular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Sense cap mena d'ornamentació llevat d'una filada d'arcuacions llombardes molt senzilles, la rusticitat i irregularitat de l'aparell, de pedra de llosa, fa pensar en una obra popular del segle XII, dins del romànic llombard tardà.


Quan al topònim Alins:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1967


Ens agradaria trobar col·laboradors en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com



Escola d'Alins



https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-escola-descalo-la-guingueta-daneu-el-pallars-sobira/1071857


Trobàvem que l’escola d’Alins i l’antiga d’Escaló a la Guingueta d’Àneu tenen una gran semblança, algú te dades de qui podria ser-ne l’autor?. 


Esperem noticies- bones  noticies- a l'email castellardiari@gmail.com 

dijous, 12 de gener del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI VELL DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

El dia 9.1.2023  a l’Hospital General de Catalunya rebia la primera sessió de quimioteràpia, i a la tarda del dia 11.1.2023 portava en cotxe fins a Terrassa al meu net Oriol, que s’havia de fer una radiografia a   Àptima, i a la tornada  li demanava retratar la que havia estat Capella del Cementiri Vell de Terrassa, a la Plaça dedicada al pintor Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983)



Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 



Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 


Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 


La Maria Mercè Compte i Barceló   (Barcelona, 6 d'abril de 1971) defensa que l’autoria de la capella advocada al Sant Crist , com ens confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) va ser del primer director i alma mater l’Escola d’Arquitectura de la Llotja, Antoni Cellers i Azcona (1755-1835). Nascut a Lleida i havent estudiat de jovencell a Saragossa, Antoni era fi ll del mestre d’obres Pere Cellers Bruch ( Vidrà, Osona, Girona  , 15 d’agost de 1743  +  1810 ? ) que va realitzar nombroses obres a la Lleida setcentista


http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewFile/242050/324650


http://jplananieto.blogspot.com/2016/07/capella-del-cementiri-vell.html


https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/


https://web.archive.org/web/20160303184527/http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/la-capella-del-sant-crist-al-que-fou.html


Rebia una fotografia  des del Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), datada el 14-XII-1969 any en que es destrueix el fossar i mantenen la capella.



Capella del Sant Crist. Antic fossar. Terrassa. El Vallès Occidental.


La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28175


Melcior Vinyals i Muñoz, (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938) va ser l’autor del Monument funerari a Jaume Jover Marquet (Terrassa, 1823 - Terrassa, 22 de juliol de 1872) i Valentí Alagorda Masen – del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) , de Melcior Viñals, l'únic vestigi conservat de l'antic recinte, juntament amb la capella




Fotografia de l’Enric Fontvila Batalla


Tinc confiança en que ben aviat podré recuperar les sortides per aquest petit país que em té el cor robat.