IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT MARTI “ VELL”. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer, publica fotografies antigues del terme de  Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=2479466385555278&set=pcb.5867125670014325

De l’interior de la mal dita església de Sant Martí Vell – no sabia trobar,  cap Sant Marti “ nou”  -  que retratava l’any 1996, el Jordi Contijoch  Boada,  llegia que la volta és apuntada, i que  es troba enguixada i pintada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10868

 L'altar també és de guix, de línies neoclàssiques. Hi són venerats cinc Sants de fàbrica olotina: el Sagrat Cor, Sant Martí, Santa Apol•lònia, Santa Margarida i la Verge de la Salut. Sota l'actual altar s'han realitzat recerques arqueològiques per tal de trobar la base d'un possible monument pagà.

 

El fossar , ara fora d’us està al costat de l’absis.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/724988-clausuren-el-cementiri-de-sant-marti-de-santa-pau.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10868

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-vell-santa-pau

https://relatsencatala.cat/relat/sant-marti-vell-santa-pau-la-garrotxa-girona/1045819

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-sant-marti-santa-pau-garrotxa.html

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/6688346317955926536/8278787374400226472

Mitjançant  Sant Martí , demanen al bon Déu que  vetlli per tots els que pateixen.

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SABELLA. CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

El Raül Pastó Ceballos m’envia fotografies de la que fou església parroquial de Sabella, indret avui despoblat del terme de Conesa a la Conca de Barbera, dedicada a l’apòstol sant Pere.

Llegia que  originàriament és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII.

 És d'una sola nau, amb volta de canó un xic apuntada, i absis semicircular, que en una recent restauració ha estat coberta amb lloses de pedra.

Presenta diversos períodes constructius. A mitjan s. XIV es va obrir una capella al mur nord. L'absis, que fou sobrealçat, té una finestra i un fris de mènsules envolta el ràfec de la teulada. Els murs tenen un fris llis. La portada és adovellada amb doble arquivolta i unes impostes sostingudes per columna i capitell a cada costat. Els capitells estan decorats amb unes àguiles. Aquest portal és al mur de migdia. La portada va ser modificada tardanament. Aleshores es va reduir la llum de l'arc de mig punt i s'instal·là la porta de fusta actual. A la façana de ponent hi ha una finestra adovellada amb dues impostes. Al mur del nord hi ha afegida una capelleta. A la teulada, sobre l'arc triomfal, hi ha un campanar de cadireta d'un ull, coronat per tres esteles funeràries. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics.

S'hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/108

Al costat de l'església hi ha les restes d'un cementiri abandonat.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-savella-conesa

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/108

https://bd.centrelectura.cat/items/show/25745

https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/199109

El topònim, Savella/Sabella, etimològicament deu ser IPSA APILIA 'els abells, els abellars, conjunt de ruscos d'abelles',  del llatí APILE, derivat  de APIS 'abella', en tesis que defensa Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i que assumeixo íntegrament.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37913

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, torna a posar de manifest les “ febleses” d’aquesta” democraciola”

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

SANT QUIRZE I SANTA JULITA D’ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ.

  

 https://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/01587.htm

Llegia; temple d'una sola nau, coberta amb bigues, capçada a llevant per un absis semicircular. Un estrenyiment dels murs a la zona del presbiteri fan veure la possible existència d'un arc presbiteral malauradament desaparegut. La porta és al nord, i presenta un arc de mig punt una mica ultrapassat, però sense que es pugui arribar a pensar en arc de ferradura. El tanca una clau triangular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Sense cap mena d'ornamentació llevat d'una filada d'arcuacions llombardes molt senzilles, la rusticitat i irregularitat de l'aparell, de pedra de llosa, fa pensar en una obra popular del segle XII, dins del romànic llombard tardà.

Quan al topònim Alins:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1967

Ens agradaria trobar col·laboradors en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Escola d'Alins

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-escola-descalo-la-guingueta-daneu-el-pallars-sobira/1071857

Trobàvem que l’escola d’Alins i l’antiga d’Escaló a la Guingueta d’Àneu tenen una gran semblança, algú te dades de qui podria ser-ne l’autor?. 

Esperem noticies- bones  noticies- a l'email castellardiari@gmail.com 

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI VELL DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

El dia 9.1.2023  a l’Hospital General de Catalunya rebia la primera sessió de quimioteràpia, i a la tarda del dia 11.1.2023 portava en cotxe fins a Terrassa al meu net Oriol, que s’havia de fer una radiografia a   Àptima, i a la tornada  li demanava retratar la que havia estat Capella del Cementiri Vell de Terrassa, a la Plaça dedicada al pintor Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983)

Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 

Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 

Fotografia de l’Oriol Fantova Mora 

La Maria Mercè Compte i Barceló   (Barcelona, 6 d'abril de 1971) defensa que l’autoria de la capella advocada al Sant Crist , com ens confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) va ser del primer director i alma mater l’Escola d’Arquitectura de la Llotja, Antoni Cellers i Azcona (1755-1835). Nascut a Lleida i havent estudiat de jovencell a Saragossa, Antoni era fi ll del mestre d’obres Pere Cellers Bruch ( Vidrà, Osona, Girona  , 15 d’agost de 1743  +  1810 ? ) que va realitzar nombroses obres a la Lleida setcentista

http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewFile/242050/324650

http://jplananieto.blogspot.com/2016/07/capella-del-cementiri-vell.html

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/

https://web.archive.org/web/20160303184527/http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/la-capella-del-sant-crist-al-que-fou.html

Rebia una fotografia  des del Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), datada el 14-XII-1969 any en que es destrueix el fossar i mantenen la capella.

Capella del Sant Crist. Antic fossar. Terrassa. El Vallès Occidental.

La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28175

Melcior Vinyals i Muñoz, (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938) va ser l’autor del Monument funerari a Jaume Jover Marquet (Terrassa, 1823 - Terrassa, 22 de juliol de 1872) i Valentí Alagorda Masen – del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) , de Melcior Viñals, l'únic vestigi conservat de l'antic recinte, juntament amb la capella

Fotografia de l’Enric Fontvila Batalla

Tinc confiança en que ben aviat podré recuperar les sortides per aquest petit país que em té el cor robat.

 

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PEDRÓ. SANTA MARGARITA DE VALLORS. SANT HILARI SACALM. LA SELVA.

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia del Santuari advocat a  la Mare de Déu del Pedró al terme de Sant Hilari Sacalm, i no al de   Santa Coloma de Farners, com es recull en alguns llocs,  a  la comarca de la  Selva

Patrimoni Gencat la descriu com ;  Edifici religiós orientat a ponent, i situat dintre de l'agregat de Santa Margarida de Vallors.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Té una sola nau rectangular, i una edificació annexa, construïda posteriorment i la sagristia. La coberta és a doble vessant en teula àrab.

 

Porta d'entrada adovellada i en arc de mig punt i a cada costat una finestra amb ampit, brancal i llinda de pedra. A la part superior hi ha un ull de bou amb una reixa.

 

Corona l'edifici un campanar d’espadanya.

 

El més destacable són uns contraforts que hi ha a la part sud, que semblen fets amb les pedres de l'antic temple.

 

Els murs estan construïts amb carreus granítics mig escairats

Va ser objecte de restauració l’any 1971

Podeu veure més imatges a :

 https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-la-mare-de-deu-del-pedro-sant-hilari-sacalm-la-selva/

Vull agrair molt expressament a la Montserrat Anguila Presas, i a la resta d’amics, que em permetin fer servir les seves imatges per il·lustrar les publicacions del conèixer Catalunya, tinc la confiança de poder tornar ben aviat a voltar com ells per aquest país petit.

 

El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?. El bon amic Pedro Mesa Gimenez, que ha passat ja per aquesta experiència, en deia que generalment aquests símptomes es redueixen o fins desapareixen passats 3 o 4 dies.

 

El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023

CAN POLI. SALES DE LLIERCA. LA GARROTXA SOBIRANA

 

El Joaquim Torrent Sargatal ,publica una fotografia de Can Polí , situada al límit de Sales de Llierca i el de Bassegoda.

Dalt la carena que hi ha darrera el mas hi havia hagut el famós castell de Bassegoda, que tenia com a missió la vigilància de les mines de la Menera i del pas entre el veïnat d'Entreperes i França.

Can Polí està format per un conjunt d'edificis destacables: el casal dels amos, la casa de masovers, un gran corral i diverses cabanes i pallisses.

 

Contràriament a la majoria de les masies aïllades de l'Alta Garrotxa, Can Polí conserva a la llinda que corona la porta principal la data en què fou bastida: 1802. La majoria de les obertures situades a nivell del primer pis disposen de boniques reixes de ferro forjat, recentment restaurades.

 

Situat al costat de llevant de la masia hi ha un corral. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües. Està format per baixos, dividits en dues grans naus cobertes amb voltes de canó catalanes i un pis superior amb el terra empostissat. La façana més remarcable és la de llevant, amb dos obertures d'arc de mig punt als baixos i senzilles finestres al pis superior. La façana que mira a migdia disposa igualment d'obertures amb arcs. L'accés al corral es podria realitzar des de l'era o bé des de l'interior del casal gràcies a un pas sostingut per arcades de mig punt que mena directament al pis superior del corral, on s'emmagatzemava l'herba i la palla.

 

 

 

 

TENIU DADES DE LA CAPELLA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE LLUCALCARI?. DEIÀ. MALLORCA

 

Josep Valls Ribas , publica fotografies del nucli  de Llucalcari, conjunt històric de Deià, i de la capella advocada a la Marededéu d’Agost o de l’Assumpció de la Marededéu, quina festa es celebra el 15 d’agost.

De la capella només trobava “finals del segle XVIII”, com és mal costum, cap dada del promotor, ni de l’autor, l’estultícia s’encomana més que la grip o la covid.19, oi?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llucalcari

 

Quan al topònim LLUCALCARI :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23948

Quan al topònim DEIÀ :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=16372