A l’excel·lent treball LES CAPELLES
D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES NOTES INÈDITES, de
Mn. Joan Pagès i Pons (1921-2002),
llegia que l'actual carrer de Sant Miquel
era la via que anava a Besalú passant per Castellfollit i, pert ant, tot el
trànsit passava per allà
En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco, la
capella fou objecte dels actes vandàlics dels enemics de la religió.
Només restaren dempeus les quatre parets que foren enderrocades i les
pedres foren utilitzades per a la construcció dels urinaris del Firal cap a la
darreria d'aquell mateix any.
Recordem que pel novembre ja s'hi treballava febrilment.
Després el lloc que ocupava l'antiga capella fou urbanitzat i resta
convertit en una plaça de dimensions més grans, car abans quan hi havia la
capella -si no ho recordem malament- hi havia dues placetes : una davant la
capella i una altra a la part del darrera.
Arran de la cinglera s'hi construí una paret amb una font i fornícula amb
la imatge de Sant Miquel, en memòria de l'antiga capella.
Fotografia. Matias En Mais Castanyer
Val a dir que paret i fornícula es troben en una situació força inestable, car
hom entrelluca el perill que en el dia menys pensat, part de la cinglera faci
figa i tot plegat, paret, font i fornícula s'esfondri i vagi a parar al riu.
Les dues taules que es servaven a la
capella d'estil gòtic, o sia la de la Crucifixió i la de la Pietat, atribuïdes
al Mestre d'Olot que, segons la Carme Sala, és possible que fos en Pere Tarri,
actualment es troben en el Museu Parroquial de Sant Esteve.
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la
catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets
ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles
persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en
aquestes comarques. Veniu a Olot, a la Garrotxa.
