dijous, 30 de setembre del 2021

EN RECORDANÇA DE LA CAPELLA DE SANT MIQUEL DE SOBRERROCA . OLOT

 

A  l’excel·lent treball LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES NOTES  INÈDITES, de  Mn. Joan Pagès i Pons (1921-2002), llegia que  l'actual carrer de Sant Miquel era la via que anava a Besalú passant per Castellfollit i, pert ant, tot el trànsit passava per allà


En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco,  la capella fou objecte dels actes vandàlics dels enemics de la religió.


Només restaren dempeus les quatre parets que foren enderrocades i les pedres foren utilitzades per a la construcció dels urinaris del Firal cap a la darreria d'aquell mateix any.


Recordem que pel novembre ja s'hi treballava febrilment.


Després el lloc que ocupava l'antiga capella fou urbanitzat i resta convertit en una plaça de dimensions més grans, car abans quan hi havia la capella -si no ho recordem malament- hi havia dues placetes : una davant la capella i una altra a la part del darrera.


Arran de la cinglera s'hi construí una paret amb una font i fornícula amb la imatge de Sant Miquel, en memòria de l'antiga capella.




Fotografia. Matias En Mais Castanyer


Val a dir que paret i fornícula es troben en una situació força inestable, car hom entrelluca el perill que en el dia menys pensat, part de la cinglera faci figa i tot plegat, paret, font i fornícula s'esfondri i vagi a parar al riu.


 Les dues taules que es servaven a la capella d'estil gòtic, o sia la de la Crucifixió i la de la Pietat, atribuïdes al Mestre d'Olot que, segons la Carme Sala, és possible que fos en Pere Tarri, actualment es troben en el Museu Parroquial de Sant Esteve.


De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a Olot, a la Garrotxa.


IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES D’ARBÚCIES . LA SELVA. GIRONA.

 

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ens hem sentit sovint molts sols, està clar que en el període 1939-1975 TOTHOM, o molta gent,  era franquista, si més no, per adhesió. Tant clar però, com que només una mínima part de la població va participar en la comissió d’actes delictius,  dada que la continuïtat de bona part dels darrers alcaldes  del franquisme, en els ajuntament de la “ democraciola” corrobora.


Insistim en demanar “ urbi et orbe “ la col·laboració de TOTS ELS CATALANS en la tasca de recuperar aquesta àmbit de la memòria col·lectiva.  Allò  que no fem els catalans, no és farà.


Trobava una fotografia de l’edifici escolar  de les rescoles públiques d’Arbúcies, que  fou construït el 1916,  a instancies de  la Mancomunitat de Catalunya,  i va  ser projectat per l’arquitecte noucentista Lluís Plana Calvet ( Barcelona, 15 de maig de 1879-1954)  )




Com bona part dels edificis que s’aixecaven per la Mancomunitat i/o la II República, i NOMÉS per aquesta causa,  foren enderrocades l’any 1959. La dictadura encara comptava AÑOS TRIUNFALES.


Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball del Jordi Pujadas Ribalta. Llicenciat en Ciències de l’Educació


Les escoles d’ensenyament primari a Arbúcies i els seus mestres


Quan volteu per Catalunya, demaneu informació de les escoles  a les persones de més edat,  son els darrers testimonis , i el temps en això, està fent “ la feina” al enemics de Catalunya.

dimecres, 29 de setembre del 2021

QUE EN SABEM DE LA HISTÒRIA DE LA MOIXINA?. OLOT. LA GARROTXA

 

Matias En Mais Castanyer, pública fotografies de la masia i posteriorment Restaurant de la Font Moixina.




https://www.facebook.com/photo?fbid=2052431584925429&set=pcb.4415177048542535


La trobava al Catàleg de Masies d’Olot :

http://webvella.olot.cat/skin/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579D32CB08575F99AE681EE12821D85AF8662ACCC5DCF6484B8797DA3AD55F6F8D03CB1639D85CD040BDCEFAACFDAB34A7DC0D1DA205CBF063E5A55B8722851

http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/219%20A.pdf

http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/219%20B.pdf


Que ens diu ;


Mas reconvertit en restaurant.


 A partir de la casa original, el mas ha crescut formant un volum compacte de gran dimensió.


Nucli estructural de pedra volcànica, però majoritàriament amb estructura de paret ceràmica.


La zona del mas original és de planta baixa, planta pis i planta superior, la resta de volums afegits són de planta baixa i planta pis.


Tot el conjunt està cobert amb teula ceràmica amb diverses pendents.


Les façanes estan remolinades i pintades, amb obertures, majoritàriament en forma de galeria i tancament de vidre, a la zona de nova construcció.


El conjunt consta de diferents coberts  utilitzats com a magatzem i instal·lacions, a base de paret ceràmica i coberta de teula àrab.


Tot el conjunt es troba en perfecte estat de conservació.


Cap dada  dels promotors, ni dels autors de les reformes i /o dels edificis nous, això que dissortadament ha esdevingut – mal  - costum, ens obliga a  incorporar  – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar -  com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya.

diumenge, 26 de setembre del 2021

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CASA DE LA COMA AL CARRER DEL PALAU, 27 DE MOIÀ?.

 

Anava a la XX trobada Country de Moià, que una vegada més va ser un èxit, i saludava amics de Barcelona, als que interpel·lava per la seva presència, en dies de Festa Major de la seva ciutat, i em deien que a banda de que els agrada els country, i Moià,  volien marxar de l’espiral d’actes incívics, promoguts per brètols, vàndals, filonazis, feixistes. cleptofeixistes, talibans i altres delinqüents comuns.


  Aprofitava per fer un tomb per la Vila, i retratava – una vegada més -  la casa de carrer del Palau, 27, coneguda com Casa de la Coma.




S’explica, tant a Patrimoni Gencat, com al Mapa de Patrimoni – que reprodueix fil per randa el text de Patrimoni Gencat, que la casa fou construïda  - de forma misteriosa, no hi dades del mestre d’obres i/l de l’arquitecte  - durant el quinquenni 1920-25,  en va ser els promotors  els propietaris del mas de la Coma del mateix municipi, que combinaven l'estada al mas amb l'estada al poble.


La descriuen com , casa de tres plantes, de façana molt estreta, l'interès de la qual radica en els boinders o tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts.

 

 

Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa, en nombre de tres, per tal de salvar el desnivell del terreny.

 


Fotografia de    Roser Serra i Coma, 1991.  Vista posterior de l'edifici


La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici, i que combina teules verdes amb vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la que dona accés a la vivenda i la que servia per a guardar la tartana.


La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement, a l'email castellardiari@gmail.com  - , ha dut a terme una excel·lent tasca en l’àmbit del Patrimoni a la comarca del Moianès :

http://calaix.gencat.cat/browse?rpp=20&offset=140&etal=-1&sort_by=-1&type=author&value=Serra+i+Coma%2C+Roser&order=ASC


Havíem incorporat – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar -  com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya.


Algú ho havia de dir, oi?


Ens agradarà tenir noticia a l’emal coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com de l’autor de la casa

ROMANIUS. FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ ETERNAMENT IN PECTORE “ DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Junca publica una fotografía de       ROMANIUS . Llogaret agregat al municipi de Fígols (Alt Urgell).




El topònim evoluciona     etimològicament  segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)  (Misc. Fabra 125), del llatí rīvu Mannīci, ‘riu de Manic’ (nom personal germànic).


No consta que tingues església ni escola.


Sou pregats de completar aquesta informació a l’email castellardiari@gmail.com

divendres, 24 de setembre del 2021

CASA TRULLÁS /BIS ) AL NÚMERO 25 DEL CARRER DE SANT FRANCESC DE SABADELL.

 

Baixava a Sabadell per qüestions de salut, i aprofitava per retratava la façana de la casa de número 25 del carrer de Sant , de la que no sabia trobar cap informació. Agrairé infinitament a qui pugui donar-me’n raó que ho faci a l’email castellardiari@gmail.com




En el camí de tornada, m’aprovisionava a Cafès Pont, i m’aturava a retratar la casa de número 47-49 del Passeig de la Plaça Major, amb la façana renovada, i a la que havíem dedicat un post :



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/edifici-del-passeig-de-la-placa-major.html


Havíem incorporat – a manera de clàusula d’ estil – una reflexió ; furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada – o que s’hauria de qualificar -  com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya.


Algú ho havia de dir, oi?

dijous, 23 de setembre del 2021

SANT BERNABE D’ARES. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS

 

La Pilar Capdevila Verges, cerca els orígens del cognom que compartim, i m’explica  que una part de la família era originaria de la vila d’Ares, al terme de Cabó, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria – eternament “ in pectore   - dels Pirineus.


L’altra procedia de Solanelles, amb aquest nom hi ha un poble a la comarca de l’Anoia, i en la mateixa comarca de l’Urgell sobirà hi ha Solanell :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-sant-julia-de.html


La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriu de Sant Bernabé d’Ares (Cabó), a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601ae.xml

Sant Bernabé d’Ares (Cabó); la vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà. Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra. Al segle IX el monestir de Sant Climent de Codinet hi tenia diverses possessions.

 

De la seva església, dedicada a sant Bernabé, no n’hem trobat cap referència.


Tanmateix és documentada l’església de Sant Cristòfol d’Ares, esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà del 1090, com a bé concedit pel senyor de Cabó a aquesta església en la seva anterior consagració l’any 1057.


En documents del 1068 i 1080, les terres motiu de donació i venda, situades a la vila d’Ares, eren “in apendicio de Sancto Chrisptofori…”. Es tractaria de la mateixa església que degué canviar d’advocació, possiblement en ser reedificada, ja que l’actual edifici no presenta restes de construcció medieval.

 

Retrataven l’edifici de l’església de Sant Bernabé, actualment abandonada, el      Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) l’any 1974, i l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d., l’any 1987.

 


 https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0029486.xml

https://arxiugavin.wordpress.com/



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15496


 Llegia que Sant Bernabé  d’Ares, era sufragània de la  església parroquial de Cabó, advocada a SantSerni,  i ara   - malgrat l’abandó - depèn de la parròquia de Coll de Nargó.


Si algú té informació dels Verges d’Ares, sou pregats de fer-nos-la saber a l’email castellardiari@gmail.com, i a la Pilar Capdevila Verges


De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques.