divendres, 14 d’agost del 2020

QUE EN SABEU DE L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE LA CASA ROVIRALTA "EL FRARE BLANC" ?. BARCELONA.

Llegia a la magnifica monografia de Clara Beltrán Catalán* LA VILLA HISPANOÁRABE: ORIENTE EN EL TIBIDABO

Que la propietat dita “ heretat del frare blanc “ havia estat de l'Orde de Predicadors (Ordo Praedicatorum, O.P.), coneguts popularment com a Dominics.

I que posteriorment la heredad del Frare Blanc fue comprada por el indiano Francesc Solernou i Vallès (†1839).

A su muerte lo heredó su hijo primogénito, Francesc Solernou Fernández, que en 1841 formó la sociedad “Fons Palmerola i Companyia” junto con Feliu Palmerola, dedicada a la fabricación de productos derivados del algodón. La empresa se disolvió poco tiempo después, y en 1848 Francesc Solernou vendió la heredad del Frare Blanc al padre de la esposa de su socio, el indiano y naviero Llorenç Cayol (†1854), que muy probablemente se había encargado del transporte de mercancías de la compañía. Tras el fallecimiento de Llorenç Cayol y el Reparto correspondiente de propiedades entre los miembros de la familia, las tierras pasaron a manos de su hija Josefa, esposa del piloto de marina Josep Parés.

En 1872, Josefa Cayol, ya viuda, decidió comenzar a urbanizar el terreno.


Teodoro Roviralta Figueras ( Molins de Rei, 16 de maig de 1854 + Lloret de Mar, 20 d’octubre de 1919) casat amb Sofía Astoul Dessein (. 1 Dic 1864, Buenos Aires, Argentina + 24 Dic 1951, Barcelona, ), encarrega la reforma de l’antiga masia a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952.

Demanava dades de l’advocació de la capella de la casa al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i em deien :

Tenim com a desaparegudes dues capelles:

Capella-Oratori d’advocació desconeguda, existia l’any 1873, Josefina Cayol, vídua de Josep Parés, Torre del “Frare Blanc”, Avinguda del Tibidabo.

Entenc que l’advocació a l’època dels dominics podria ser la de la Marededéu, potser en l’advocació del roser :

Reprodueixo de l’obra de Pedro José Díaz Camacho
La devoción mariana en la Orden de Predicadores. Una narrativa hermenéutico-teológica*

“Finalmente, recordando que santo Domingo había encomendado el cuidado de la Orden a la Virgen María, como a su patrona especial, y considerando también que el Señor en el Evangelio no les había dejado más que un apoyo, es decir, a su Madre, se acogieron a la piadosísima Virgen, como a esperanza única, y determinaron que en su honor se hiciera una solemne procesión hasta su altar después de las completas. Todos los frailes se reunirían para cantar devotamente la antífona Salve Regina […]. Reconociendo, pues, los frailes que había recibido tantos beneficios de la Virgen Madre de misericordia, por el canto de la antífona Salve Regina, y también con la esperanza de recibir en lo sucesivo otros muchos, determinaron que se observara por toda la Orden este modo de hacer la mencionada procesión” (de Cerrato, 48; Cf. de Frachet, I, cap. 7; Jordán, 120, Vicaire, 559-560).

Capella d’advocació desconeguda, orde dels Pares Dominics, Casa del “Frare Blanc”, Avinguda del Tibidabo, casa d’estil modernista feta per l’arquitecte Rubió i Bellver.


Aquesta segona, fora la que aixecaria Joan Rubió i Bellver, a instàncies de Teodoro Roviralta Figueras, i que llevat de la seva destrucció en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, existeix encara a la casa.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/indice/sarri---sant-gervasi-3/casa-roviralta---frare-blanc

Fins però, en el supòsit de destrucció, l’arquebisbat de Barcelona, hauria de tenir aquesta informació en els seus arxius.

No havien esbrinat gaire cosa :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/10/casa-roviralta-el-frare-blanc-barcelona.html

Esperem al coneixercataunya@gmail.com la col·laboració tant des de l’àmbit civil, com de l’àmbit eclesiàstic.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1208170-clotilde-i-el-marques.html


dimarts, 11 d’agost del 2020

CASES BARATES A LA RAMBLA JUST OLIVERAS 77.79 DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT.

L’ arquitecte japonés Toshiaki Tange retratava les Cases Barates a la Rambla dedicada a la memòria de l’Alcalde, Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) de les que explica Patrimoni Gencat que foren construïdes per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937), entre 1914 i 1915, i que són obra de la seva joventut, encara fortament marcada pel moviment secessionista de Viena. En el seu origen eren tres cases però la que feia cantonada es va derruir.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/ramon-puig-gairalt

En ocasió d’una ballada country al Casino del Centre – a la que assistia en qualitat alhora de fotògraf, i de xofer – vaig tenir ocasió de retratar-les i fer-ne una publicació:


http://relatsencatala.cat/relat/les-cases-de-ramon-puig-i-gairalt-a-la-rambla-de-lhospitalet-de-llobregat/1044766

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20589

Gairalt va projectar una casa que fos accessible a tothom gràcies a la reducció de volums i a l'ús de materials de baix cost com el totxo en comptes de la pedra.

En el Pla d'Eixample de 1926 pensa projectar dues-centes cases barates seguint un traçat de ciutat-jardí, com els jardins obrers per Pubilla Casas i La Florida, desbordats per la immigració però, no va ser possible portar-los a terme.

Les Cases barates és un conjunt de dues cases (en origen tres) entre mitgeres. Estan composades per planta baixa, un pis i golfes. Aquestes cases no són simètriques, sinó que, mantenint una mateixa estètica, cadascuna és diferent.

L'edifici de la esquerra té un cos que sobresurt de dos plantes, a la planta baixa hi ha tres finestres allargades i al primer pis sobresurt una tribuna de tres cares. Aprofitant la separació entre el cos principal i el que sobresurt s'ha fet al primer pis un balcó amb la barana de maons i que a la planta baixa crea u petit porxo, davant de la porta principal, aguantat per una columna salomònica feta de maó. Té dues teulades, una per la casa i altre per el cos secundari, però totes dues són a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal.

La casa de la dreta té a la planta baixa la porta d'entrada i una finestra doble a la dreta. Al primer pis hi ha una porta al centre, que dona pas a un petit balcó, i una finestra enganxada a cada banda. A les golfes hi ha una tribuna sustentada per arcs de maó que es recolzen sobre mènsules, també de maó.

Les dues cases estan arrebossades excepte alguns elements de maó com l'emmarcament de les obertures, la columna salomònica o el balcó de la casa de l'esquerra. També hi ha elements decoratius de ceràmica blanca i verda.

Del tot recomanable la lectura de l’excel·lent treball de la Mercè Vidal i Jansà, (1950-)

Ramon Puig Gairalt, l’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat (1912-1937), dins el marc de la Catalunya nacionalista

dissabte, 8 d’agost del 2020

ESCOLA LACUSTÀRIA. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS

En el projecte de l'arquitecte municipal Josep Maria Deu – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - l'estructura l'escola és tal com és actualment: dues ales simètriques unides en la part central per dues sales per als professors.


Una doble escalinata central dona accés a l'escola des d'un espaiós patí. Aquesta part és encara ara la part central de l'escola


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llagostera&page=1&pos=5


La notícia més antiga que es coneix en relació a les escoles és de l'any 1797, quan l'Ajuntament contracta el mestre de minyons Josep Canal d'Arbúcies perquè s'encarregui de l'ensenyança dels nens de Llagostera.

Després d'aquesta data la majoria de noticies expressen la preocupació per la manca de locals dignes i adequats on ubicar l'escola, tant la de Nens com la de Nenes.

Aquest fet va comportar que tant una escola com l'altra canviessin repetides vegades d'ubicació, ocupant locals propis o de lloguer.

El dèficit secular de bones infraestructures per a escoles a Llagostera es va solucionar en part l'any 1911 amb l'adquisició d'un solar situat entre els carrers Àngel Guimerà, Ganix i Barceloneta.

L'any 1915 es va inaugurar oficialment el nou edifici, amb façana al carrer Àngel Guimerà.

Quedava lliure un extens espai que en principi s'utilitzà com a pati i per al qual es van projectar diferents edificis, com l'Escola de Belles Arts.

L'any 1932 problemes d'espai fan que es plantegi l'ampliació de l'Escola de Nens amb la construcció d'una aula nova situada davant l'edifici de 1915, a l'altre costat del pati i amb façana al carrer Barceloneta.

La nova aula, amb capacitat per a 40 alumnes, tindria accés des del pati, on donarien també totes les obertures.

El projecte es desestimà aviat. L'any 1933 es començaren a buscar els terrenys adequats per construir un gran grup escolar per ubicar en un mateix edifici l'Escola Graduada de Nens i l'Escola de Nenes" (Marta Albà Espinet a Miratges 2003).

L'any 1935-1936 es decideix la construcció d'un nou edifici en els terrenys propers al Puig de General

El nou grup escolar va ser projectat l'any 1935 per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i des de l'inici les obres van estar marcades per les dificultats.
Tot just començades es va produir la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà.
En acabar el conflicte bèl·lic únicament estaven fets els fonaments i una part de les parets. La represa de les obres va ser lenta, les dificultats econòmiques del país després de la guerra també afectaven els ajuntaments, que es trobaven sense recursos i amb moltes necessitats.
Finalment el 5 de maig de 1963, 28 anys després de l'aprovació del projecte, es va inaugurar oficialment l'ala dreta de l'edifici, que es va destinar als nens. Sis anys després (1969) es va acabar l'actual menjador i l'ala esquerra, o de les nenes.

La nova escola mixta es va edificar entre els anys 1935 i 1963

http://arxiu.llagostera.cat/2019/09/03/50-anys-de-lescola-lacustaria/

El col·legi Lacustària tal com el coneixem avui no s'acabarà fins l'any 1972. L’última ampliació del centre, el mòdul de pre-escolar, va ser inaugurat l'any 1992.

Ah!, no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà anar a fer cua al banc dels aliments.

Tampoc, tampoc, TOTS els còmplices necessaris que ha tingut, persones i partits.

BUSEU, MOSTRA PALESA DE LA CATALUNYA QUE LA DICTADURA FRANQUISTA VA FER DESAPARÈIXER. EL PALLARS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos retratava el despoblat de Buseu al Pallars sobirà, llegia que amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l'anomenada Constitució de Cadis, Buseu organitzà el seu propi ajuntament, que incloïa Sant Sebastià de Buseu, com a continuïtat de l'antiga Universitat, reconeguda des de feia segles. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén.


Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Santa Maria de Gerri.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un breu article del seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar a Buseu. S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant.

El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia.

Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén.

Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.

S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi havia vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).

Pascual Madoz Ibañez, va posar les bases per endegar un sistema de finançament modern de l’administració pública, la seva tasca ingent però, va servir bàsicament per sistematitzar l’espoli. La dictadura franquista en la seva infinita estultícia, abandonava el sector primari, i fiava tot el creixement al turisme, això comportaria un baixíssim nivell intel·lectual de les classes treballadores – no calen estudis superiors per fer de cambrer, cambrera,....- i abocava al REINO DE ESPAÑA a la misèria eterna.

El seu successor, el rei demèrit, continuava la seva tasca amb gran entusiasme

diumenge, 2 d’agost del 2020

MASIA DE CAN COLL DE PINCARÓ. ALBANYÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava l’any 1917, la masia de Can Coll de Pincaró,al terme d’Albanya a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona .

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:La_masia_de_Can_Coll_de_Pincar%C3%B3.jpeg

D’aleshores ençà Catalunya a patit , l’epidèmia de la GRIPE ESPAÑOLA, dues guerres mal dites mundials, les conseqüències de la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general i la subsegüent dictadura, que es transformaria en “democraciola” , la Covid.19,..., i malgrat el desig de desfer-nos del jou del REINO DE ESPAÑA , continuem captius i desarmats.

Una molt bona mostra d’això és el missatge que ens dóna el servidor quan volem accedir a blogscat.com per penjar alguna noticia de Castellar el Vallès. Error establishing a database connection

Tenim clar els interessos espuris que hi ha al darrera de tot plegat.

Continuarem mantenint l’esperança i no caurem en el parany de posar en el mateix nivell conceptes com Justícia , i Tribunal Suprem / Tribunal Constitucional, o fins Deu Creador i la Jerarquia de l’Església Catòlica.

Patrimoni Gencat ens diu; Can Coll és la masia més gran de l'antic i disseminat veïnat de Pincaró. Està situada a poca distància de l'església de Sant Bartomeu, en el camí que mena de la Muga.

És un gran casal de planta rectangular, format per dos cossos ben diferenciats, un amb teulat a una sola vessant i l'altre amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals.

Disposa de baixos (amb diverses portes d'accés que menen a les quadres del bestiar), planta per l'habitatge, amb accés directe des de l'exterior per l'escala de pedra, formant una eixida sostinguda per dues atrevides arcades de mig punt, que mena a la porta principal.
El pis superior està ocupat per les golfes.

Can Coll va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, llevat dels carreus cantoners i dels emprats per fer algunes de les obertures.

Avui, encara no hem assolit la llibertat com a Nació, teniu però l’ocasió magnifica de gaudir d’una estada en aquesta casa:

https://www.escapadarural.cat/casa-rural/girona/can-coll-de-pincaro

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Pincaró, d’Albanya, de la comarca de l’Empordà jussà , de Girona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dissabte, 1 d’agost del 2020

QUE EN SABEU DEL MAS SARÓ O SERÒ?. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El mas Saró o Seró, és un edifici de planta quadrada compost de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants paral·leles a la façana principal, de la que sobresurt una torratxa central de planta quadrada amb mirador i coberta plana accessible.


L'immoble consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal amb vestíbul i caixa d'escala central d'accés a la planta segona i a la torratxa amb arrencada i primer tram a la imperial. Existeix una escala lateral d'accés a la planta primera.

Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de fusta i revoltó. Les escales són de volta a la catalana.

Les façanes es componen segons tres eixos verticals amb obertures amb llinda. Consta de sòcol i pilastres de divisió i la cantonera de totxo i pedra. Les obertures de la planta baixa estan emmarcades amb pedra. Les finestres i portals són amb llinda i arc rebaixat. A la planta primera hi ha tres balcons a la façana principal i a la resta balcons i finestres. A la segona planta hi ha un balcó central amb una finestra a cada costat. La barana del terrat presenta quatre gerros ceràmics a la cantonada. La torratxa té una barana perimetral.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest singular edifici situat al Carrer de les Atzavares

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE LOURDES. CASTELLET I LA GORNAL & VILANOVA I LA GELTRÚ.

Confessava a facebook que no havia sabut accedir fins aquest edifici monumental, fet construir per Don Ceferino Ferret i Martí, i Antonia Galtés i Martí , matrimoni, propietaris del Molí d’en Galtés.


Tenia ocasió de recuperar algunes imatges antigues que podreu confrontar amb les que em feia arribar, el Raul Pastó Ceballos, que il·lustren dissortadament l’extrema dessola cio d’aquest edifici monumental situat al terme de Castellet i la Gornal, amb fortíssimes vinculacions en algun temps amb la capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú.



No trobava cap dada de l’autor de l’edifici, i si alguna noticia de premsa que fa referència al lamentable estat en que es troba avui el temple.

http://www.diaridevilanova.cat/noticia/499/ermita/lurdes/es/degrada/mentre/no/es/localitza/seu/propietari

https://www.vilanova.cat/doc/doc_80710281_1.pdf

https://www.vilanova.cat/doc/doc_29357138_1.pdf

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta església a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també – posat a demanar – voldríem que es trobes el desllorigador que permeti refer aquest patrimoni històric i/o artístic.

La incúria i l’abandó del patrimoni històric i monumental, son del tot impropis d’un col·lectiu humà que es reivindica com a nació; sens dubte del mal govern del REINO DE ESPAÑA en podríem escriure fins al dia del judici final, està clar però, que NO ÉS SEVA TOTA LA RESPONSABILITAT del lamentable estat d’aquest Santuari, ni la de tants i tants altres monuments, oi?.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Castellet i la Gornal, del Penedès sobirà ,...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !