Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Santa Maria de Gerri.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un breu article del seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar a Buseu. S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant.
El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia.
Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén.
Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi havia vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).
Pascual Madoz Ibañez, va posar les bases per endegar un sistema de finançament modern de l’administració pública, la seva tasca ingent però, va servir bàsicament per sistematitzar l’espoli. La dictadura franquista en la seva infinita estultícia, abandonava el sector primari, i fiava tot el creixement al turisme, això comportaria un baixíssim nivell intel·lectual de les classes treballadores – no calen estudis superiors per fer de cambrer, cambrera,....- i abocava al REINO DE ESPAÑA a la misèria eterna.
El seu successor, el rei demèrit, continuava la seva tasca amb gran entusiasme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada